Diccionario gastronómico de hongos mexicanos: la rellevància d’un diccionari gastronòmic cultural i la variació terminològica

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.2436/20.2503.01.186

Paraules clau:

etnomicologia, estudis culturals, terminologia, lexicografia, estudis d’alimentació

Resum

Aquest article presenta un estudi terminològic de la varietat d’espècies de fongs comestibles existents a Mèxic. Partint de la teoria comunicativa de la terminologia, de Cabré (1999), i plantejant els noms dels fongs com a unitats terminològiques culturals, proposem el primer Diccionari gastronòmic de fongs mexicans (DIGAHONMEX), el qual en, la primera versió del qual abasta fongs de la zona metropolitana, desenvolupa una macroestructura i una microestructura adreçades a cuiners i gastrònoms i inclou des de la informació biològica bàsica fins a les formes adequades de cocció i receptes.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Laura Gabriela Linares Colmenares, Universidad Nacional Autónoma de México

Laura Gabriela Linares Colmenares Màster en Lingüística Aplicada per la UNAM. Autora del Diccionario gastronómico de hongos mexicanos (2021). Fundadora de la llibreria i casa d’estudis especialitzats en la cultura gastronòmica Conuco.

Amaranta Ramírez-Terrazo, Universidad Nacional Autónoma de México

Amaranta Ramírez-Terrazo. Biòloga, màster en Ciències per la UNAM. Professora de la Facultat de Ciències de la UNAM. Estudiant de doctorat en Ciències Biològiques a la UNAM. La seva línia de recerca principal és el coneixement tradicional sobre els fongs silvestres.

Marisela Colín Rodea, Universidad Nacional Autónoma de México

Marisela Colín Rodea. Doctora en lingüística aplicada per la Universitat Pompeu Fabra, s’ha especialitzat sobretot en l’ensenyament de llengües, els recursos lèxics i la lingüística aplicada com a àrea de coneixement de caràcter transdisciplinari. És professora de l’ENALLT-UNAM.

Referències

Alves da Conceição Costa, Lucimara (2015). Reflexões sobre a variação terminológica na lexicografia corrente no Brasil e a construção das bases teórico-metodológicas para o dicionário de lexicografia brasileira [en línea]. Tesis doctoral. Universidad Estatal Paulista. Repositorio Institucional UNESP. [Consulta: 19 junio 2021].

Arteaga Martínez, Baldemar; Moreno Zárate, Clelia (2006). «Los hongos comestibles silvestres de Santa Catarina del Monte, Estado de México». Revista Chapingo. Serie Ciencias Forestales y del Ambiente, 12 (2), pp. 125-131.

Azevedo Delvizio, Ivanir (2018). «Directrices para la elaboración de definiciones terminológicas: una aplicación a los términos del turismo». Redillet ,1.

Bak-Geller, Sarah (2013). «Narrativas deleitosas de la nación. Los primeros libros de cocina en México (1830- 1890)». Desacatos, 43, pp. 31-44.

Bouret, C. (ed.) (2000). Nuevo cocinero mexicano en forma de diccionario. Ciudad de México: Miguel Ángel Porrúa. Broda, Johanna (2019). «La fiesta de Atlcahualo y el paisaje ritual de la cuenca de México». Trace, 75, pp. 9-45.

Cabré, M. Teresa (1999). La terminología: Teoría, metodología, aplicaciones. Barcelona: Antártida.

Edo-Marzá, Nuria (2012). «Lexicografía especializada y lenguajes de especialidad: fundamentos teóricos y metodológicos para la elaboración de diccionarios especializados». Lingüística, 27 (1), pp. 98-114.

EncicloVida [en línea] (s. f.). [Consulta: 23 junio 2021]. Fajardo, José Manuel; Verde, Alonso; Valdés, Arturo; Rivera, Diego; Obón, Concepción (2010). «Etnomicología en Castilla-La Mancha (España)». Boletín de la Sociedad Micológica de Madrid, 34, pp. 341-360.

Faultish, Enilde (1995). «Socioterminologia: mais que um método de pesquisa, uma Disciplina». Ciência da Informação, 24 (3).

Garibay-Orijel, Roberto (2009). Los nombres zapotecos de los hongos. Revista mexicana de micología.30, pp.43- 61.

Guía de Setas y Hongos de Navarra [en línea] [Consulta: 28 junio 2021].

Asociación Cultural «Baxauri» Kultur Elkartea. Mikologia. Bajauri. Cofradía Vasca de Gastronomía (s. f.). Fichas micológicas [en línea]. [Consulta: 20 junio 2021].

Freixa, Judit (2002). La variació terminològica. Anàlisi de la variació denominativa en textos de diferent grau d’especialització de l’àrea de medi ambient. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada. (Sèrie Tesis; 3)

— (2013). «Otra vez sobre las causas de la variación denominativa». Debate Terminológico, 9, pp. 38-46.

Lara, Luis Fernando (2016). Teoría semántica y método lexicográfico. Ciudad de México: El Colegio de Mexico, AC. (Serie Estudios de Lingüística y Literatura; 66)

Linares Colmenares, Laura (2021). La variación denominativa de los hongos gastronómicos en México: propuesta de un diccionario gastronómico: Digahonmex. Tesis de maestría. Universidad Nacional Autónoma de México.

Moreno Fuentes, Ángel (2013). «Un recurso alimentario de los grupos originarios y mestizos de México: los hongos silvestres». Anales Antropológicos, 48 (1), pp. 241-272.

Ruan-Soto, Felipe (2007). «50 años de etnomicología en México». Lacandonia 1 (1), pp. 97-108.

Ubillos, Francisco Javier (s. f.). Fichas micológicas. Asociación Cultural «Baxauri» Kultur Elkartea. Mikologia. Bajauri. Cofradía Vasca de Gastronomía [en línea]. [Consulta: 20 junio 2021].

Descàrregues

Publicat

2023-06-29

Com citar

Linares Colmenares, L. G., Ramírez-Terrazo, A., & Colín Rodea, M. (2023). Diccionario gastronómico de hongos mexicanos: la rellevància d’un diccionari gastronòmic cultural i la variació terminològica. Terminàlia, (27). https://doi.org/10.2436/20.2503.01.186

Número

Núm. 27 (juny 2023)

Secció

Articles

Llicència

Els autors registrats a la plataforma OJS han de llegir els termes de cessió de drets d'autor i emplenar la casella d'acceptació corresponent.

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a Terminàlia per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Els autors cedeixen a la SCATERM els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Terminàlia.
  2. Els autors responen davant la SCATERM de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La SCATERM està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. Terminàlia no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.