Diccionario gastronómico de hongos mexicanos: The importance of a culturally oriented gastronomical dictionary and the terminological variation involved

Authors

DOI:

https://doi.org/10.2436/20.2503.01.186

Keywords:

ethnomycology, terminology, food studies, lexicography, cultural studies

Abstract

This article presents a terminological study of the variety of edible mushroom species existing in Mexico. Based on Cabré’s Communicative Theory of Terminology (1999) and proposing the names of mushrooms as Cultural Terminological Units, we propose the first Gastronomic Dictionary of Mexican Mushrooms (DIGAHONMEX), which in its first version covers mushrooms from the metropolitan area. The dictionary developed a macrostructure and microstructure aimed at cooks and gourmets, and includes everything from basic biological information, proper cooking methods and recipes.

Downloads

Download data is not yet available.

Author Biographies

Laura Gabriela Linares Colmenares, Universidad Nacional Autónoma de México

Laura Gabriela Linares Colmenares Màster en Lingüística Aplicada per la UNAM. Autora del Diccionario gastronómico de hongos mexicanos (2021). Fundadora de la llibreria i casa d’estudis especialitzats en la cultura gastronòmica Conuco.

Amaranta Ramírez-Terrazo, Universidad Nacional Autónoma de México

Amaranta Ramírez-Terrazo. Biòloga, màster en Ciències per la UNAM. Professora de la Facultat de Ciències de la UNAM. Estudiant de doctorat en Ciències Biològiques a la UNAM. La seva línia de recerca principal és el coneixement tradicional sobre els fongs silvestres.

Marisela Colín Rodea, Universidad Nacional Autónoma de México

Marisela Colín Rodea. Doctora en lingüística aplicada per la Universitat Pompeu Fabra, s’ha especialitzat sobretot en l’ensenyament de llengües, els recursos lèxics i la lingüística aplicada com a àrea de coneixement de caràcter transdisciplinari. És professora de l’ENALLT-UNAM.

References

Alves da Conceição Costa, Lucimara (2015). Reflexões sobre a variação terminológica na lexicografia corrente no Brasil e a construção das bases teórico-metodológicas para o dicionário de lexicografia brasileira [en línea]. Tesis doctoral. Universidad Estatal Paulista. Repositorio Institucional UNESP. [Consulta: 19 junio 2021].

Arteaga Martínez, Baldemar; Moreno Zárate, Clelia (2006). «Los hongos comestibles silvestres de Santa Catarina del Monte, Estado de México». Revista Chapingo. Serie Ciencias Forestales y del Ambiente, 12 (2), pp. 125-131.

Azevedo Delvizio, Ivanir (2018). «Directrices para la elaboración de definiciones terminológicas: una aplicación a los términos del turismo». Redillet ,1.

Bak-Geller, Sarah (2013). «Narrativas deleitosas de la nación. Los primeros libros de cocina en México (1830- 1890)». Desacatos, 43, pp. 31-44.

Bouret, C. (ed.) (2000). Nuevo cocinero mexicano en forma de diccionario. Ciudad de México: Miguel Ángel Porrúa. Broda, Johanna (2019). «La fiesta de Atlcahualo y el paisaje ritual de la cuenca de México». Trace, 75, pp. 9-45.

Cabré, M. Teresa (1999). La terminología: Teoría, metodología, aplicaciones. Barcelona: Antártida.

Edo-Marzá, Nuria (2012). «Lexicografía especializada y lenguajes de especialidad: fundamentos teóricos y metodológicos para la elaboración de diccionarios especializados». Lingüística, 27 (1), pp. 98-114.

EncicloVida [en línea] (s. f.). [Consulta: 23 junio 2021]. Fajardo, José Manuel; Verde, Alonso; Valdés, Arturo; Rivera, Diego; Obón, Concepción (2010). «Etnomicología en Castilla-La Mancha (España)». Boletín de la Sociedad Micológica de Madrid, 34, pp. 341-360.

Faultish, Enilde (1995). «Socioterminologia: mais que um método de pesquisa, uma Disciplina». Ciência da Informação, 24 (3).

Garibay-Orijel, Roberto (2009). Los nombres zapotecos de los hongos. Revista mexicana de micología.30, pp.43- 61.

Guía de Setas y Hongos de Navarra [en línea] [Consulta: 28 junio 2021].

Asociación Cultural «Baxauri» Kultur Elkartea. Mikologia. Bajauri. Cofradía Vasca de Gastronomía (s. f.). Fichas micológicas [en línea]. [Consulta: 20 junio 2021].

Freixa, Judit (2002). La variació terminològica. Anàlisi de la variació denominativa en textos de diferent grau d’especialització de l’àrea de medi ambient. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada. (Sèrie Tesis; 3)

— (2013). «Otra vez sobre las causas de la variación denominativa». Debate Terminológico, 9, pp. 38-46.

Lara, Luis Fernando (2016). Teoría semántica y método lexicográfico. Ciudad de México: El Colegio de Mexico, AC. (Serie Estudios de Lingüística y Literatura; 66)

Linares Colmenares, Laura (2021). La variación denominativa de los hongos gastronómicos en México: propuesta de un diccionario gastronómico: Digahonmex. Tesis de maestría. Universidad Nacional Autónoma de México.

Moreno Fuentes, Ángel (2013). «Un recurso alimentario de los grupos originarios y mestizos de México: los hongos silvestres». Anales Antropológicos, 48 (1), pp. 241-272.

Ruan-Soto, Felipe (2007). «50 años de etnomicología en México». Lacandonia 1 (1), pp. 97-108.

Ubillos, Francisco Javier (s. f.). Fichas micológicas. Asociación Cultural «Baxauri» Kultur Elkartea. Mikologia. Bajauri. Cofradía Vasca de Gastronomía [en línea]. [Consulta: 20 junio 2021].

Published

2023-06-29

How to Cite

Linares Colmenares, L. G., Ramírez-Terrazo, A., & Colín Rodea, M. (2023). Diccionario gastronómico de hongos mexicanos: The importance of a culturally oriented gastronomical dictionary and the terminological variation involved. Terminàlia, (27). https://doi.org/10.2436/20.2503.01.186

Issue

Section

Articles