La neologia de Jacques Lacan: apunts morfològics

Autors/ores

  • Víctor Ruiz Aldana Universitat Pompeu Fabra

Paraules clau:

neologia, psicoanàlisi, formació de paraules, acronímia, estranyesa

Resum

La neologia és una disciplina relativament nova que cada any guanya interès. A més, normalment demana interdisciplinarietat per comprendre completament tot el que ens pot oferir. En aquest article presentem una anàlisi morfològica d'una selecció de neologismes presents en una llista d'obres de Jacques Lacan, un dels psiquiatres i psicoanalistes de més renom i, alhora, més controvertits del segle xx. Després d'una introducció i la presentació de la figura de Lacan continuem amb l'anàlisi, en què incloem explicacions morfològiques dels quinze neologismes per mostrar el grau de transgressió de la neologia lacaniana. Per concloure, presentem algunes reflexions sobre els (no) límits de les regles de formació de mots, i com això pot ser interessant i fructífer per al desenvolupament de la disciplina.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Víctor Ruiz Aldana, Universitat Pompeu Fabra

Víctor Ruiz Aldana és graduat en Traducció i Interpretació (2015) i màster en Estudis de Traducció (2016) per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Les seves línies d'interès principals són la neologia i la variació lingüística, i ha impartit assignatures de llengua catalana, terminologia i traducció al Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF. Actualment és traductor literari, i traductor i gestor de projectes en una empresa de traducció. 

Publicat

2017-12-29

Com citar

Ruiz Aldana, V. (2017). La neologia de Jacques Lacan: apunts morfològics. Terminàlia, 1(17), 7–15. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/Terminalia/article/view/142853

Número

Secció

Articles