Resiliència digital: aprofitar el poder del col·lectiu per preservar la llengua. Una història d’èxit per al català

Autores/as

Palabras clave:

intel·ligència artificial, català, preservació de la llengua, codi obert

Resumen

El creixement generalitzat de la intel·ligència artificial (IA) ha fet que les tecnologies de la llengua siguin més accessibles que mai i ha portat aquesta tecnologia a la nostra vida diària. Tanmateix, el desenvolupament accelerat de la tecnologia lingüística comporta intrínsecament un biaix cap a una perspectiva anglocèntrica i eurocèntrica, que té com a resultat una representació i un reconeixement limitats de les llengües minoritzades. És ben sabut que la presència d’una llengua en línia en garanteix la supervivència. En aquest article explorem la història d’èxit del català, una llengua minoritzada amb una comunitat activa en línia, que ha establert les bases per al desenvolupament de les tecnologies de la llengua. La història d’èxit de la comunitat catalanoparlant demostra que les comunitats poden tenir un paper important en la supervivència i en l’evolució de les llengües minoritzades en l’era digital.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Ona de Gibert Bonet , Universitat d’Hèlsinki

Ona de Gibert és estudiant de doctorat en Traducció Automàtica a la Universitat d’Hèlsinki, on contribueix al desenvolupament de tecnologies del llenguatge per a llengües amb pocs recursos. Graduada en Llengües i Literatures Modernes per la Universitat de Barcelona (2016), va obtenir un màster en Anàlisi i Processament del Llenguatge per la Universitat del País Basc - Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV-EHU) (2018). El seu principal camp de treball gira entorn de la traducció automàtica, des de la seva implementació pràctica a l’empresa fins a la recerca de nous mètodes en la seva posició actual. També es dedica a la divulgació i l’activisme científics per a la preservació de les llengües minoritzades en l’era digital. Ha treballat en el projecte AINA, en l’àmbit estatal, i en el projecte Big Science, en l’àmbit internacional.

Citas

Bali, Kalika; Choudhury, Monojit; Sitaram, Sunaya; Seshadri, Vivek (2019). «ELLORA: Enabling low resource languages with technology». Proceedings of the 1st International Conference on Language Technologies for All, p. 160- 163.

Choudhury, Monojit (2008). «Breaking the Zipfian Barrier of NLP». Proceedings of the IJCNLP- 08 Workshop on NLP for Less Privileged Languages.

CNRS (2021). Largest trained open-science multilingual language model ever [en línia]. Comunicat de premsa. [Consulta: 29 de març de 2023].

Eberhard, David M.; Simons, Gary F.; Fennig, Charles D. (ed.) (2023). Ethnologue: Languages of the world [en línia]. 26a ed. Dallas, Texas: SIL International. [Consulta: 29 de març de 2023].

Fundació.cat (2022). Estat del català a Internet i les TIC [en línia]. [Consulta: 29 de març de 2023].

Hinojo, Àlex (2020). «Somien els viquipedistes en enciclopèdies elèctriques? Present i futur de la Viquipèdia i el rol de la comunitat catalanoparlant». Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law [en línia], 73, 133- 145. [Consulta: 29 de març de 2023].

Külebi, Baybars (2021). «El fet diferencial del català: la comunitat de programari lliure i obert». Pensem [en línia] [Consulta: 29 de març de 2023].

Melero, Maite (2021). «La tecnologia obre portes a la diversitat lingüística digital». Pensem [en línia]. [Consulta: 29 de març de 2023].

Melero, Maite; Figueras, Blanca C.; Rodríguez, Mar; Villegas, Marta (2022). «Report on the Catalan language». Language Technology Support of Europe’s Languages in 2020/2021 - European Language Equality Project.

Mollberg, David Erik; Jónsson, Ólafur. Helgi; Porsteinsdóttir, Sunneva; Steingrímsson, Steinpór; Magnúsdóttir, Eydis Huld; Guðnason, Jón (2020). «Samrómur: Crowd-sourcing data collection for Icelandic speech recognition». LREC 2020 - 12th International Conference on Language Resources and Evaluation, Conference Proceedings (maig), p. 3463-3467.

Muhire, Remy (2020). How Rwanda is making voice tech more open [en línia]. Mozilla Foundation. [Consulta: 29 de març de 2023].

Ní Chasaide, Ailbhe; Ní Chiaráin, Neasa; Berthelsen, Harald; Wendler, Chrisyoph; Murphy, Andrew; Barnes, Emily; Gobl, Christer (2019). «Can we defuse the digital timebomb? Linguistics, speech technology and the Irish language community». Proceedings of the 1st International Conference on Language Technologies for All [en línia], p. 177-181. [Consulta: 29 de març de 2023].

Plataforma per la Llengua (2018). InformeCAT 2018: 50 dades sobre la llengua catalana [en línia]. [Consulta: 29 de març de 2023].

— (2020). InformeCAT 2020: 50 dades sobre la llengua catalana [en línia]. [Consulta: 29 de març de 2023].

Prys, Delith; Jones, Dewi B.; Prys, Gruffud (2019). «Planning for language technology development and language revitalization in Wales». Proceedings of the 1st International Conference on Language Technologies for All, p. 367-370.

Riera Irigoyen, Marc; Ivers Ribes, Xavier; Orga Esteve, Pere; Montané Camacho, Joan, Mas Hernández, Jordi; Vicedo Cremades, Artur (2020). «Softcatalà: nous reptes per garantir la vitalitat del català a les tecnologies». Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law [en línia], 73, p. 146-153. [Consulta: 29 de març de 2023].

Scao, Teven Le; Fan, Angela; Akiki, Christopher; Pavlick, Ellie; Ilić, Suzana; Hesslow, Daniel; […];Wolf, Thomas. (2022). «Bloom: A 176b-parameter open-access multilingual language model» [en línia].

Uszkoreit, Hans; Rehm, Georg (2012). META-NET White Paper Series: Press Release [en línia].

Woodbury, Anthony C. (2019). What is an endangered language? Washington: Linguistic Society of America.

Descargas

Publicado

2023-06-29

Cómo citar

de Gibert Bonet , O. (2023). Resiliència digital: aprofitar el poder del col·lectiu per preservar la llengua. Una història d’èxit per al català. Terminàlia, 1(27). Recuperado a partir de https://revistes.iec.cat/index.php/Terminalia/article/view/150580

Número

Núm. 27: Junio 2023

Sección

Dossier: La terminología de la inteligencia artificial

Licencia

La propiedad intelectual de los artículos es de sus respectivos autores.

Los autores en el momento de entregar los artículos a Terminàlia para solicitar su publicación aceptan los siguientes términos:

  1. Los autores ceden a la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) los derechos de reproducción, comunicación pública y distribución de los artículos presentados para ser publicados en Terminàlia.
  2. Los autores responden ante SCATERM de la autoría y la originalidad de los artículos presentados.
  3. Es responsabilidad  de los autores la obtención de los permisos para la reproducción de todo el material gráfico incluido en los artículos.
  4. SCATERM está exenta de toda responsabilidad derivada de la eventual vulneración de derechos de propiedad intelectual por parte de los autores.
  5. Los contenidos publicados en la revista están sujetos —salvo que se indique lo contrario en el texto o en el material gráfico — a una licencia de Reconocimiento - No comercial - Sin obras derivadas 3.0 España (by-nc-nd) de Creative Commons, cuyo texto completo se puede consultar en http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.es. Así pues, se permite al público en general reproducir, distribuir y comunicar la obra siempre que se reconozca su autoría y la entidad que la ha publicado, y no se haga un uso comercial de la misma ni  se genere ninguna obra derivada. 
  6. Terminàlia no se hace responsable de las ideas ni de las opiniones expuestas por los autores de los artículos publicados.