Resiliència digital: aprofitar el poder del col·lectiu per preservar la llengua. Una història d’èxit per al català

Ona de Gibert Bonet

Auteurs-es

Ona de Gibert Bonet Universitat d’Hèlsinki https://orcid.org/0000-0002-7163-4807
DOI: 10.2436/20.2503.01.191

Mots-clés :

intel·ligència artificial, català, preservació de la llengua, codi obert

Résumé

El creixement generalitzat de la intel·ligència artificial (IA) ha fet que les tecnologies de la llengua siguin més accessibles que mai i ha portat aquesta tecnologia a la nostra vida diària. Tanmateix, el desenvolupament accelerat de la tecnologia lingüística comporta intrínsecament un biaix cap a una perspectiva anglocèntrica i eurocèntrica, que té com a resultat una representació i un reconeixement limitats de les llengües minoritzades. És ben sabut que la presència d’una llengua en línia en garanteix la supervivència. En aquest article explorem la història d’èxit del català, una llengua minoritzada amb una comunitat activa en línia, que ha establert les bases per al desenvolupament de les tecnologies de la llengua. La història d’èxit de la comunitat catalanoparlant demostra que les comunitats poden tenir un paper important en la supervivència i en l’evolució de les llengües minoritzades en l’era digital.

Téléchargements

Les données relatives au téléchargement ne sont pas encore disponibles.

Biographie de l'auteur-e

Ona de Gibert Bonet , Universitat d’Hèlsinki

Ona de Gibert és estudiant de doctorat en Traducció Automàtica a la Universitat d’Hèlsinki, on contribueix al desenvolupament de tecnologies del llenguatge per a llengües amb pocs recursos. Graduada en Llengües i Literatures Modernes per la Universitat de Barcelona (2016), va obtenir un màster en Anàlisi i Processament del Llenguatge per la Universitat del País Basc - Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV-EHU) (2018). El seu principal camp de treball gira entorn de la traducció automàtica, des de la seva implementació pràctica a l’empresa fins a la recerca de nous mètodes en la seva posició actual. També es dedica a la divulgació i l’activisme científics per a la preservació de les llengües minoritzades en l’era digital. Ha treballat en el projecte AINA, en l’àmbit estatal, i en el projecte Big Science, en l’àmbit internacional.

Références

Bali, Kalika; Choudhury, Monojit; Sitaram, Sunaya; Seshadri, Vivek (2019). «ELLORA: Enabling low resource languages with technology». Proceedings of the 1st International Conference on Language Technologies for All, p. 160- 163.

Choudhury, Monojit (2008). «Breaking the Zipfian Barrier of NLP». Proceedings of the IJCNLP- 08 Workshop on NLP for Less Privileged Languages.

CNRS (2021). Largest trained open-science multilingual language model ever [en línia]. Comunicat de premsa. [Consulta: 29 de març de 2023].

Eberhard, David M.; Simons, Gary F.; Fennig, Charles D. (ed.) (2023). Ethnologue: Languages of the world [en línia]. 26a ed. Dallas, Texas: SIL International. [Consulta: 29 de març de 2023].

Fundació.cat (2022). Estat del català a Internet i les TIC [en línia]. [Consulta: 29 de març de 2023].

Hinojo, Àlex (2020). «Somien els viquipedistes en enciclopèdies elèctriques? Present i futur de la Viquipèdia i el rol de la comunitat catalanoparlant». Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law [en línia], 73, 133- 145. [Consulta: 29 de març de 2023].

Külebi, Baybars (2021). «El fet diferencial del català: la comunitat de programari lliure i obert». Pensem [en línia] [Consulta: 29 de març de 2023].

Melero, Maite (2021). «La tecnologia obre portes a la diversitat lingüística digital». Pensem [en línia]. [Consulta: 29 de març de 2023].

Melero, Maite; Figueras, Blanca C.; Rodríguez, Mar; Villegas, Marta (2022). «Report on the Catalan language». Language Technology Support of Europe’s Languages in 2020/2021 - European Language Equality Project.

Mollberg, David Erik; Jónsson, Ólafur. Helgi; Porsteinsdóttir, Sunneva; Steingrímsson, Steinpór; Magnúsdóttir, Eydis Huld; Guðnason, Jón (2020). «Samrómur: Crowd-sourcing data collection for Icelandic speech recognition». LREC 2020 - 12th International Conference on Language Resources and Evaluation, Conference Proceedings (maig), p. 3463-3467.

Muhire, Remy (2020). How Rwanda is making voice tech more open [en línia]. Mozilla Foundation. [Consulta: 29 de març de 2023].

Ní Chasaide, Ailbhe; Ní Chiaráin, Neasa; Berthelsen, Harald; Wendler, Chrisyoph; Murphy, Andrew; Barnes, Emily; Gobl, Christer (2019). «Can we defuse the digital timebomb? Linguistics, speech technology and the Irish language community». Proceedings of the 1st International Conference on Language Technologies for All [en línia], p. 177-181. [Consulta: 29 de març de 2023].

Plataforma per la Llengua (2018). InformeCAT 2018: 50 dades sobre la llengua catalana [en línia]. [Consulta: 29 de març de 2023].

— (2020). InformeCAT 2020: 50 dades sobre la llengua catalana [en línia]. [Consulta: 29 de març de 2023].

Prys, Delith; Jones, Dewi B.; Prys, Gruffud (2019). «Planning for language technology development and language revitalization in Wales». Proceedings of the 1st International Conference on Language Technologies for All, p. 367-370.

Riera Irigoyen, Marc; Ivers Ribes, Xavier; Orga Esteve, Pere; Montané Camacho, Joan, Mas Hernández, Jordi; Vicedo Cremades, Artur (2020). «Softcatalà: nous reptes per garantir la vitalitat del català a les tecnologies». Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law [en línia], 73, p. 146-153. [Consulta: 29 de març de 2023].

Scao, Teven Le; Fan, Angela; Akiki, Christopher; Pavlick, Ellie; Ilić, Suzana; Hesslow, Daniel; […];Wolf, Thomas. (2022). «Bloom: A 176b-parameter open-access multilingual language model» [en línia].

Uszkoreit, Hans; Rehm, Georg (2012). META-NET White Paper Series: Press Release [en línia].

Woodbury, Anthony C. (2019). What is an endangered language? Washington: Linguistic Society of America.