Les sigles mèdiques en català: autocentrades o al·locentrades?

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.2436/20.2503.01.194

Paraules clau:

sigles, abreviacions, comunicació sanitària, medicina, català, terminologia

Resum

En aquest article revisem els usos i els problemes associats a les abreviacions en l’àmbit de la salut, com ara l’abús, la polisèmia i les complicacions que poden generar per a la comprensió. Ens centrem en una de les categories de les abreviacions, les sigles, i en com s’empren en diferents textos en català, tant en els dirigits a altres professionals com en els orientats als llecs. Comparem la situació del català, les tendències i els recursos disponibles (diccionaris, publicacions, etc.) amb els de les altres dues llengües amb què comparteix l’espai sanitari: el castellà i l’anglès. Analitzem les sigles de 15 termes compostos per esbrinar quan s’usen les creades a partir dels termes en català (sigles autocentrades) i quan s’empren sigles que prenen com a referent el terme en una altra llengua, especialment el castellà (sigles al·locentrades). Finalment, proposem algunes solucions per millorar l’ús de les abreviacions en les ciències biomèdiques.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Barnett, Adrian; Doubleday, Zoe (2020). «Meta-research: The growth of acronyms in the scientific literature». eLife, 9:e6080. <https://elifesciences.org/articles/60080>

Estopà, Rosa; Montané, M. Amor (2020). «La terminologia en els informes mèdics». Quaderns de la Fundació Dr. Antoni Esteve, 47, p. 46-59.

Generalitat de Catalunya (2021). Abreviacions [en línia]. Barcelona: Departament de Cultura: Direcció General de Política Lingüística. (Criteris Lingüístics) <https://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/28-btpl-abreviacions.pdf>

Koťátková, Adéla (2020). «Les construccions convencionalitzades en els casos clínics». Revista de Lingüística y Lenguas Aplicadas, 15, p. 73-81.

Koťátková, Adéla (2021). «Discurs especialitzat i tecnolecte en els casos clínics». A: Cortijo Ocaña, A.; Sánchez-López, E. (ed.). De la innovació al cànon: Noves tendències de recerca en filologia catalana: llengua, literatura, educació i cultura. Barcelona: Afers, p. 189-210.

Navarro, Fernando A. (1995). «La nomenclatura de los fármacos (I). ¿Qué es y para qué sirve la denominación común internacional?». Medicina Clínica, 105, p. 344-384.

Navarro, Fernando A. (2006-2023). «Laboratorio del lenguaje». Diario Médico [en línia]. <https://www.diariomedico.com/opinion/fernando-navarro.html?page=156> [Secció de la publicació periòdica Diario Médico]

Navarro, Fernando A. (2008). «Repertorio de siglas, acrónimos, abreviaturas y símbolos utilizados en los textos médicos en español». Panace@, IX (27).

Navarro, Fernando A. (2019). Saque la lengua: Medicina en español IV: Dudas y curiosidades varias del lenguaje médico. Palència: Cálamo.

Navarro, Fernando A. (2023). Siglas médicas en español: Repertorio de siglas, acrónimos, abreviaturas y símbolos utilizados en los textos médicos en español [en línia]. 2a ed. Cosnautas. https://www.cosnautas.com/es/catalogo/diccionario-siglasmedicas

Porras-Garzón, Jorge Mario; Vidal-Sabanés, Laia (2020). «Ús de mecanismes d’abreviació en l’informe mèdic». Quaderns de la Fundació Dr. Antoni Esteve, 47, p. 60-73.

Rojas-Marcos, Luis (2019). Somos lo que hablamos: El poder terapéutico de hablar y hablarnos. Barcelona: Grijalbo.

Servei Català de la Salut (1997). Abreviacions sanitàries [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Servei Català de la Salut. (Criteris) <https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_Professionals/Recursos/altres_recursos_interes/serveis_linguistics/assessorament_linguistic/documents/abreviacions.pdf>

Sociedad Española de Documentación Médica (2023). Diccionario de siglas médicas [en línia]. <http://diccionario.sedom.es/>

Yetano Laguna, Javier; Alberola Cuñat, Vicent (2003). Diccionario de siglas médicas y otras abreviaturas, epónimos y términos médicos relacionados con la codificación de las altas hospitalarias [en línia]. Madrid: Centro de Publicaciones del Ministerio de Sanidad y Consumo. <https://www.redsamid.net/archivos/201612/diccionario-de-siglas-medicas.pdf?0>

Descàrregues

Publicat

2023-12-30 — Actualitzat el 2024-02-29

Versions

Com citar

Kotátková, A. (2024). Les sigles mèdiques en català: autocentrades o al·locentrades? . Terminàlia, (28), 14–26. https://doi.org/10.2436/20.2503.01.194 (Original work published December 30, 2023)

Número

Núm. 28 (desembre 2023)

Secció

Articles

Llicència

Els autors registrats a la plataforma OJS han de llegir els termes de cessió de drets d'autor i emplenar la casella d'acceptació corresponent.

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a Terminàlia per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Els autors cedeixen a la SCATERM els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Terminàlia.
  2. Els autors responen davant la SCATERM de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La SCATERM està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. Terminàlia no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.