Lingüística quantitativa i lleis lingüístiques: de la lingüística a la intel·ligència artificial i la tecnoètica

Autores/as

Palabras clave:

lingüística quantitativa; lleis lingüístiques; intel·ligència artificial; xatbot; prompting; tecnoètica

Resumen

Tot i que el recorregut terminològic arrela en els mateixos orígens de la computació, l’emergència recent de les aplicacions basades en la intel·ligència artificial ha popularitzat molts ètims ja antics, a la vegada que en projecta uns altres de nous, dels quals potser sentirem a parlar més en un futur proper, alguns d’aquests, encara anglicismes sense traducció acceptada. En aquest succint article transitarem des de la tradició centenària de la lingüística quantitativa —la part de la lingüística que estudia el llenguatge i els sistemes de comunicació sota una perspectiva matemàtica— fins a la intel·ligència artificial actual —popularitzada pels avenços recents en les aplicacions generatives de text i d’imatge, que han cristal·litzat en eines informàtiques molt versàtils i efectives, que plantegen tot un repte social, especialment, a l’educació. Ho farem seguint un reguitzell de mots i de definicions que, a hores d’ara, o bé ja han entrat als nostres diccionaris, mentals i oficials, o bé truquen a la porta per fer-ho.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Antoni Hernández Fernández, Escola d’Art i Disseny de Terrassa, Universitat Politècnica de Catalunya

Físic, lingüista i doctor en Ciència Cognitiva i Llenguatge per la Universitat de Barcelona. Professor a l’Escola d’Art i Disseny de Terrassa i a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Politècnica de Catalunya, on també forma part del Comitè d’Ètica.

Ramon Ferrer i Cancho, Universitat Politècnica de Catalunya

Enginyer informàtic, doctor en Informàtica i diploma d’estudis avançats en Física Aplicada per la Universitat Politècnica de Catalunya, on és professor agregat, investigador i director del grup de recerca LQMC (Lingüística Quantitativa, Matemàtica i Computacional).

Citas

AI-HLEG (2019). «High-level expert group on artificial intelligence». A: Ethics guidelines for trustworthy AI [en línia], 6. [Consulta: 21 de juny de 2023].

Bender, Emily; Gebru, Timnit; McMillan-Major, Angelina; Shmitchell, Shmargaret (2021). «On the dangers of stochastic parrots: can language models be too big?». Proceedings of the 2021 ACM Conference on Fairness, Accountability, and Transparency, p. 610-623.

Best, Karl-Heinz; Rottmann, Otto (2017). Quantitative linguistics, an invitation. Lüdenscheid: RAM Verlag.

Bommasani, Rishi [et al.] (2022). «On the opportunities and risks of foundation models». [en línia]. [Consulta: 21 de juny de 2023].

Bunge, Mario (2019). Filosofia de la tecnologia. Barcelona: IEC: Edicions UPC.

Català, Neus; Baixeries, Jaume; Ferrer-i-Cancho, Ramon; Padró, Lluís; Hernández-Fernández, Antoni (2021). «Zipf’s laws of meaning in Catalan». Plos ONE, 16 (12), p. e0260849.

Debowski, Lukasz (2020). Information theory meets power laws: Stochastic processes and language models. Hoboken, NJ: John Wiley & Sons.

Ferrer-i-Cancho, Ramon; Hernández-Fernández, Antoni; Lusseau, David; Agoramoorthy, Govindasami; Hsu, Minna; Semple, Stuart (2013). «Compression as a universal principle of animal behavior». Cognitive Science, 37 (8), p. 1565-1578.

Gómez-Rodríguez, Carlos; Ferrer-i-Cancho, Ramon (2017). «Scarcity of crossing dependencies: A direct outcome of a specific constraint?». Physical Review E, 96 (6), p. 062304.

Hernández Fernández, Antoni; Ferrer i Cancho, Ramon (2019). Lingüística cuantitativa: La estadística de las palabras. Barcelona: EMSE Ediciones: Prisanoticias.

Hernández-Fernández, Antoni; Garrido, Juan Manuel; Luque, Bartolo; Torre, Iván G. (2022). «Linguistic laws in Catalan». Quantitative Approaches to Universality and Individuality in Language, 75, p. 49-62.

Hernández-Fernández, Antoni; Torre, Iván G.; Garrido, Juan-María; Lacasa, Lucas (2019). «Linguistic laws in speech: The case of Catalan and Spanish», Entropy [en línia], 21 (12), p. 1153. [Consulta: 21 de juny de 2023].

Köhler, Reinhard; Altmann, Gabriel; Piotrowski, Rajmund G. (ed.) (2008). Quantitative Linguistik / Quantitative linguistics: Ein internationales Handbuch / An international handbook. Berlín: Walter de Gruyter.

López de Mántaras, Ramon; Meseguer, Pedro (2017). Inteligencia artificial. Madrid: CSIC: Libros de la Catarata. (¿Qué Sabemos de?)

Pastoriza-Domínguez, Patrícia; Torre, Iván G.; Diéguez-Vide, Faustino; Gomez-Ruiz, Isabel; Geladó, Sandra; Bello-López, Joan; Ávila-Rivera, Asunción; Matías-Guiu, Jordi A.; Pytel, Vanesa; HernándezFernández, Antoni (2022). «Speech pause distribution as an early marker for Alzheimer’s disease». Speech Communication [en línia], 136, p. 107-117. [Consulta: 21 de juny de 2023].

Semple, Stuart; Ferrer-i-Cancho, Ramon; Gustison, Morgan L. (2022). «Linguistic laws in biology». Trends in Ecology & Evolution, 37 (1), p. 53-66.

Torre, Iván G.; Luque, Bartolo; Lacasa, Lucas; Kello, Christopher T.; Hernández-Fernández, Antoni (2019). «On the physical origin of linguistic laws and lognormality in speech». Royal Society Open Science [en línia], 6, p. 191023. [Consulta: 21 de juny de 2023].

Zipf, George Kingsley (1949). Human behaviour and the principle of least effort: An introduction to human ecology. Cambridge, MA: Addison-Wesley.

Descargas

Publicado

2023-06-29

Cómo citar

Hernández Fernández, A., & Ferrer i Cancho, R. (2023). Lingüística quantitativa i lleis lingüístiques: de la lingüística a la intel·ligència artificial i la tecnoètica. Terminàlia, 1(27). Recuperado a partir de https://revistes.iec.cat/index.php/Terminalia/article/view/150577

Número

Núm. 27: Junio 2023

Sección

Dossier: La terminología de la inteligencia artificial

Licencia

La propiedad intelectual de los artículos es de sus respectivos autores.

Los autores en el momento de entregar los artículos a Terminàlia para solicitar su publicación aceptan los siguientes términos:

  1. Los autores ceden a la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) los derechos de reproducción, comunicación pública y distribución de los artículos presentados para ser publicados en Terminàlia.
  2. Los autores responden ante SCATERM de la autoría y la originalidad de los artículos presentados.
  3. Es responsabilidad  de los autores la obtención de los permisos para la reproducción de todo el material gráfico incluido en los artículos.
  4. SCATERM está exenta de toda responsabilidad derivada de la eventual vulneración de derechos de propiedad intelectual por parte de los autores.
  5. Los contenidos publicados en la revista están sujetos —salvo que se indique lo contrario en el texto o en el material gráfico — a una licencia de Reconocimiento - No comercial - Sin obras derivadas 3.0 España (by-nc-nd) de Creative Commons, cuyo texto completo se puede consultar en http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.es. Así pues, se permite al público en general reproducir, distribuir y comunicar la obra siempre que se reconozca su autoría y la entidad que la ha publicado, y no se haga un uso comercial de la misma ni  se genere ninguna obra derivada. 
  6. Terminàlia no se hace responsable de las ideas ni de las opiniones expuestas por los autores de los artículos publicados.