Una mirada dialectològica a l’Observatorio de Palabras de la RAE via Twitter

Autors/ores

  • Julia Elena Pardo Universitat Pompeu Fabra

DOI:

https://doi.org/10.2436/20.2503.01.187

Paraules clau:

RAE, Twitter, neologia, dialectologia panhispànica

Resum

L’Observatorio de Palabras recull termes —fonamentalment, neològics— que no apareixen en el Diccionario de la lengua española i que han generat dubtes dels hispanoparlants a la Real Academia Española (RAE). Tanmateix, la seva funció normativa porta a confusió. A fi d’esclarir-la, aquest article pren alguns d’aquests termes i n’analitza l’evolució pel que fa a l’ús i la variació diatòpica en l’àmbit panhispànic, utilitzant Twitter com a corpus dialectològic. Se satisfan els criteris de neologicitat i se suggereix l’acostament de l’Acadèmia al parlant.

 

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Julia Elena Pardo, Universitat Pompeu Fabra

Julia Elena Pardo és graduada en Enginyeria per la Universitat de Buenos Aires i màster en Lingüística Teòrica i Aplicada per la Universitat Pompeu Fabra. El seu treball de fi de màster sobre dialectologia computacional i prescriptivisme popular va brindar les bases metodològiques per a aquest treball de terminologia. Els seus interessos se centren en la variació lingüística i la lingüística popular, usant la ciència de dades com a eina principal.

Referències

Amorós-Negre, Carla (2018). La estandarización lingüística de los relativos en el mundo hispánico: Una aproximación empírica [en línea]. Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Vervuert. [Consulta: 20 enero 2022].

Arnandis, Rubén (@rubenarnandis) (2017). «Gracias @RAEinforma. Así lo haremos. Esperamos ver muy pronto “turismólogo/a” en las nuevas entradas del DLE!». Twitter, 25 mayo.

ASALE (2022). Academias [en línea]. [Consulta: 30 enero 2022].

Ávila, Raúl (2004). «¿El fin de los diccionarios diferenciales? ¿El principio de los diccionarios integrales?». Revista de Lexicografía, x, pp. 7-20.

Carla, Paola (@calapola). (2014). «@RAEinforma #RAEconsultas ¿Existe el verbo eficientar o eficientizar? Lo he escuchado mucho y me parece extraño». Twitter, 13 mayo.

Cook, Paul; Han, Bo; Baldwin, Timothy (2014). «Statistical methods for identifying local dialectal terms from GPS-tagged documents». Dictionaries: Journal of the Dictionary Society of North America, 35 (35), pp. 248-271.

Daluna MX (@dalunam) (2018). «¿“Guasap”? ¿Es en serio? ¡Quiero llorar! ¡Por favor díganme que es un sueño, una broma o que es una cuenta falsa de la RAE!». Twitter, 14 agosto.

Doyle, Gabriel (2014). «Mapping dialectal variation by querying social media». Proceedings of the 14th Conference of the European Chapter of the Association for Computational Linguistics (abril), pp. 98-106.

Dunn, Jonathan; Adams, Benjamin (2020). «Mapping languages and demographics with georeferenced corpora» [en línea].

Eisenstein, Jacob (2017). «Identifying regional dialects in on-line social media». En: Boberg, Charles; Nerbonne, John; Watt, Dominic (ed.). The handbook of dialectology. Hoboken, New Jersey: John Wiley & Sons, Inc., pp. 368-383.

Estrada Arráez, Ana; Benito Moreno, Carlota de (2016). «Variación en las redes sociales: datos twilectales». Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana, 28(2), 77–111.

exYge (@exYge) (2020). «Si escribimos ludificación nadie va a saber de qué hablamos. Por otra parte no es nuevo el uso de terminología». Twitter, 21 abril.

Felipe el Iguano (@jelipe702) (2019). «@RAEinforma es la primera vez que escucho que se use “destripar” en este sentido. ¿Es propia de algún país o región?». Twitter, 25 marzo.

Fernández-Silva, Sabela (2022). «La variación geográfica de la neología en español y su representación lexicográfica». En: Bernal, Elisenda; Freixa, Judit; Torner, Sergi (ed.). La neología del español: Del uso al diccionario. Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Verbuert, pp. 259-282.

Freixa, Judit (2022). «El proceso neológico». En: Bernal, Elisenda; Freixa, Judit; Torner, Sergi (ed.). La neología del español: Del uso al diccionario. Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Verbuert, pp. 51-71.

García Platero, Juan Manuel (2022). «Panorama de la investigación de la neología en español». En: Bernal, Elisenda; Freixa, Judit; Torner, Sergi (ed.). La neología del español: Del uso al diccionario. Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Verbuert, pp. 17-34.

Gonçalves, Bruno; Sánchez, David (2014). «Crowdsourcing dialect characterization through Twitter». PLoS ONE [en línea], 9 (11), pp. e112074. [Consulta: 20 enero 2022].

— (2016). «Learning about Spanish dialects through Twitter». Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana [en línea], 28 (2), pp. 65-75. [Consulta: 20 enero 2022].

Greusslich, Sebastian (2015). «El pluricentrismo de la cultura lingüística hispánica: política lingüística, los estándares regionales y la cuestión de su codificación». Lexis, 39 (1), pp. 57-99.

Grieve, Jack; Montgomery, Chris; Nini, Andrea; Murakami, Akira; Guo, Diansheng. (2019). «Mapping lexical dialect variation in British English using Twitter». Frontiers in Artificial Intelligence [en línea], 2 (11). [Consulta: 3 enero 2022].

Guerrero Ramos, Gloria (2022). «La neología en los diccionarios del español». En: Bernal, Elisenda; Freixa, Judit; Torner, Sergi (ed.). La neología del español: Del uso al diccionario. Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Verbuert, pp. 191-209.

Huang, Yuan; Guo, Diansheng; Kasakoff, Alice; Grieve, Jack. (2016). «Understanding US regional linguistic variation with Twitter data analysis». Computers, Environment and Urban Systems, 59, pp. 244-255. Birmingham: University of Birmingham.

Instituto Cervantes (2022). El español en el mundo 2022: Anuario del Instituto Cervantes [en línea]. [Consulta: 5 junio 2022].

Jehl, Laura Elisabeth (2010). «Machine translation for Twitter». En: Edinburgh Research Archive [en línea]. [Consulta: 23 marzo 2022].

Jiménez Ríos, Enrique (2015). «Recorrido histórico por las razones para la admisión de voces nuevas en la lengua y en el diccionario». Philologica Canariensia, 21, pp. 45-80.

Koch, Peter; Oesterreicher, Wulf (2007). Lengua hablada en la Romania: español, francés, italiano. Traducción de Araceli López Serena. Madrid: Gredos. [Versión original: Gesprochene Sprache in der Romania: Französisch, Italienisch, Spanisch (1990). Tübingen: Max Niemeyer Verlag]

Lara, Luis Fernando (2005). «Para una reconstrucción de la idea de la lengua española: Más allá de las fronteras instituidas». Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana, 6, pp. 171-187.

Lara (@laraalonsosimon) (2019). «Todo eso llega tardísimo, me temo. “Gamificación” está tan arraigada en el ámbito de la enseñanza…». Twitter, 20 septiembre.

Longley, Paul A.; Adnan, Muhammad; Lansley, Guy. (2015). «The geotemporal demographics of Twitter usage». Environment and Planning A, 47 (2), pp. 465-484.

Lorente Casafont, Mercè (2022). «La vitalidad de las lenguas y el cambio léxico». En: Bernal, Elisenda; Freixa, Judit; Torner, Sergi (ed.). La neología del español: Del uso al diccionario. Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Verbuert, pp. 35-50.

Lukač, Morana (2018). «Grassroots prescriptivism: An analysis of individual speakers’ efforts at maintaining the standard language ideology». English Today, 34 (4), 5-12.

Malik, Momin; Lamba, Hemank; Nakos, Constantine; Pfeffer, Jürgen. (2015). «Population bias in geotagged tweets». Proceedings of the International AAAI Conference on Web and Social Media, 9 (4), 18-27.

Negrete-Portillo, Rafael (@_Rafael_Negrete) (2018). «Gracias. Pues empezaremos a llamarlo “ludificación” a ver [sic] conseguimos ganarle la batalla al calco». Twitter, 22 mayo.

Nguyen, Dong; Doğruöz, A. Seza; Rosé, Carolyn P.; Jong, Franciska de (2016). «Computational sociolinguistics: A survey». Computational Linguistics, 42 (3), pp. 537-593.

Niedzielski, Nancy A.; Preston, Dennis R. (2000). Folk linguistics. Ed. a cura de W. Winter. Berlín: Nueva York: Mouton de Gruyter. (Trends in Linguistics: Studies and Monographs; 122)

Parakrama, Arjuna (1995). De-hegemonizing language standards learning from (post)colonial Englishes about ‘English’. Londres: Palgrave Macmillan.

Pavalanathan, Umashanthi; Eisenstein, Jacob (2015). «Confounds and consequences in geotagged Twitter data» [en línea].

Prieto de los Mozos, Emilio (1999). «Sobre las gramáticas normativas y las gramáticas no normativas». En: Argenter Giralt, Joan Albert. Homenatge a Jesús Tusón. Barcelona: Empúries, pp. 245-258.

RAE (2020ª). Observatorio de Palabras [en línea]. . Internet Archive. [Consulta: 23 julio 2022].

— (@RAEinforma) (2020b). «Gracias por su interés. Debido a la confusión que ha generado la presencia de “elle” en el “Observatorio de palabras”…». Twitter, 30 octubre.

— (@RAEinforma) (2021a). «Todas las palabras que aparecen actualmente en el “Observatorio” se incluyeron en él en 2020». Twitter, 15 febrero.

— (@RAEinforma) (2021b). «El objetivo del observatorio no es recoger las palabras que están en fase de incorporación al diccionario, sino resolver dudas». Twitter, 14 mayo.

— (2022). Observatorio de Palabras [en línea]. [Consulta: 23 julio 2022].

RAE; ASALE (2005). Diccionario panhispánico de dudas [en línea]. Madrid: Real Academia de la Lengua Española: Asociación de Academias de la Lengua Española: Santillana Ediciones Generales. [Consulta: 25 julio 2022].

— (2010). Diccionario de americanismos [en línea]. Madrid: Real Academia de la Lengua Española. Asociación de Academias de la Lengua Española: Santillana Ediciones Generales. [Consulta: 25 julio 2022].

— (2022). Diccionario de la lengua española [en línea]. 23.a ed. Madrid: Espasa [versión 23.5]. [Consulta: 25 julio 2022].

Pardo, Julia Elena (2022). #dudaRAE: A merging analysis of folk prescriptivism and dialectology [en línea]. Tesis de máster. Universitat Pompeu Fabra (UPF). Repositori Digital de la UPF. [Consulta: 1 julio 2022].

Paffey, Darren J. (2021). «State-appointed institutions: Authority and legitimacy in the Spanish-Speaking world». En: Ayres-Bennett, W.; Bellamy, J. (ed.). The Cambridge handbook of language standardization [en línea]. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 234-262. (Cambridge Handbooks in Language and Linguistics) [Consulta: 10 marzo 2022].

Pérez, Leopoldo (@leopoldo_perez7) (2020). «El uso de la herramienta del ZOOM es que, a puesto la palabra “mutear” de moda, yo la escuché hace un mes». Twitter, 26 mayo.

Ruiz Tinoco, Antonio (2018). «Geocorpus del español de las redes sociales y cartografía automática». Monográficos SINOELE: IX Congreso Internacional de la Asociación de Hispanistas [en línea] (Bangkok, 2016), 17, pp. 598-608. [Consulta: 20 enero 2022].

Rossum, Guido van; Drake, Fred L. (2009). Python 3 Reference Manual [en línea]. Scotts Valley, CA: CreateSpace. [Consulta: 03 enero 22].

Sánchez Lancis, Carlos (2022). «La neología, entre el uso y la prescripción». En: Bernal, Elisenda; Freixa, Judit; Torner, Sergi (ed.). La neología del español: Del uso al diccionario. Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Verbuert, pp. 129-150.

Sánchez Lobato, Jesús (2019). «La lengua española en busca del sobresaliente». En: Merino, J. M.; Grijelmo, A. (ed.). Más de 555 millones podemos leer este libro sin traducción: La fuerza del español y cómo defenderla. Taurus, pp. 65-79.

Sanmartín, Julia (2022). «Neología y registro: sobre lo coloquial, lo formal y lo especializado en medios de comunicación escritos». En: Bernal, Elisenda; Freixa, Judit; Torner, Sergi (ed.). La neología del español: Del uso al diccionario. Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Verbuert, pp. 233-258.

Senz, Silvia; Minguell, Jordi; Alberte, Mon (2011). «Las academias de la lengua española, organismos de planificación lingüística». En: El dardo en la Academia: Esencia y vigencia de las academias de la lengua española, 1, pp. 371-550.

Statista (2022a). Number of monthly active Twitter users worldwide from 1st quarter 2010 to 1st quarter 2019 [en línea]. [Consulta: 12 marzo 2022].

— (2022b). Annual Twitter user growth rate worldwide from 2015 to 2024 [en línea]. [Consulta: 12 marzo 2022].

Valle, José del del (2007). «La RAE y el español total: ¿esfera pública o comunidad discursiva?». En: Valle, José del (ed.). La lengua, ¿patria común?: Ideas e ideologías del español. Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Verbuert, pp. 81-96.

Descàrregues

Publicat

2023-06-29

Com citar

Pardo, J. E. (2023). Una mirada dialectològica a l’Observatorio de Palabras de la RAE via Twitter . Terminàlia, (27). https://doi.org/10.2436/20.2503.01.187

Número

Secció

Articles