Crisi climàtica i inseguretat alimentària al món

Resum

Les carències alimentàries formen part de les dificultats de la humanitat al llarg de la seva història. La lluita per resoldre-les, també. Tanmateix, encara ara el problema de la fam és ben present a molts països i a les capes socials més desafavorides. En aquest context ha aparegut un nou actor, el canvi climàtic, que pot arribar a ser determinant com a promotor d’una crisi humanitària sense precedents. De fet, tot fa pensar que la forma més greu com s’expressarà el canvi climàtic serà com a crisi alimentària.

Davant d’aquest repte hi ha diferents reaccions. En primer lloc, la negacionista, aliada amb les formes polítiques autocràtiques que obstaculitzen qualsevol solució. En segon lloc, l’ecologista, les respostes de la qual, des d’una visió idealista, aporten camins estèrils i obstructius a les solucions que calen. La resposta adequada ens la dona el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, de l’anglès  Intergovernmental Panel on Climate Change), que ens parla de la necessitat de recuperar espais per a la natura biodiversa, però també de compensar les pèrdues de productivitat agrària amb sistemes més intensius, alhora que sostenibles, per poder garantir la seguretat alimentària. I indica fer-ho canviant cap a dietes saludables sostenibles, reduint les pèrdues o el malbaratament d’aliments i, alhora, apostant per la intensificació sostenible que proposa des de fa anys l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). L’opinió de l’autor és que la intensificació sostenible s’ha de basar en l’impuls de l’agroecologia; en l’ús de la tecnologia i el regadiu; en l’avenç en la precisió i l’eficiència, i en la reducció o l’evitació de les causes abans que aquestes es produeixin.