Els monòlegs de Capri. Amb l’aigua al coll (1990) o la temptativa de portar els monòlegs de Joan Capri a la televisió

Resumen

Aquest article estudia la temptativa televisiva amb els monòlegs de Capri concretada en Amb l’aigua al coll (1990) de TV3, i ho fa tenint en compte els monòlegs de Joan Capri dels seixanta i setanta editats en disc. S’hi estudien, en primer lloc, les motivacions del programa i el context de la seva gravació. En segon lloc, el caràcter satíric dels monòlegs, la naturalesa d’aquest humor satíric i, relacionat amb això, la funció de censura moral dels monòlegs i els seus motius. En tercer lloc, el caràcter tipificat —d’acord amb un tipisme psicomoral i costumista— amb què és representada la realitat social i malgrat que en els monòlegs televisius augmenten les referències al context social del moment i creix el prisma personalitzador associat al monologuista. I finalment, el format del programa, la comunicació paralingüística que s’hi activa i la configuració narrativa dels monòlegs.

PARAULES CLAU: monòleg, sàtira, censura moral, tipificació costumista i psicomoral, discurs televisiu, comunicació paralingüística.