Comunicació telefònica amb familiars de pacients: una metasíntesi Autors/ores Ara Ayora Universitat Pompeu Fabra Carme Nogueras Hospital Universitari Germans Trias i Pujol https://orcid.org/0000-0002-9343-3109 DOI: https://doi.org/10.2436/20.3008.01.231 Paraules clau: comunicació centrada en el pacient, telemedicina, relacions professional-família, comunicació telefònica, medicina centrada en el pacient, costos ocults. Resum La relació metge-pacient ha canviat al llarg de la història i, en l’actualitat, s’ha abandonat progressivament el tipus paternalista que s’ha mantingut durant centenars d’anys fins a arribar a la medicina centrada en el pacient. En aquesta, la comunicació té un paper principal. La pandèmia de la covid-19 ha suposat importants reptes en aquesta matèria.Aquesta recerca pretén revisar la literatura científica sobre el tema, des de 2015 fins a finals del 2021. La metodologia emprada ha estat una metasíntesi, que ha permès revisar i analitzar diferents estudis qualitatius. S’han trobat diferències entre els períodes pre- i postcovid-19, a més d’una manca de cos teòric. La telemedicina creixerà en els pròxims anys i també la comunicació a distància, per la qual cosa és necessari considerar tots els possibles inconvenients i riscs que puguin presentar-se i mitigar-los abans que es converteixin en problemes greus, com podrienser qüestions relacionades amb la seguretat dels pacients, la confidencialitat, la seguretat física, els costos ocults, la falta de formació del personal o la bretxa digital. Biografies de l'autor/a Ara Ayora, Universitat Pompeu Fabra Màster en comunicació i informació científica i doctorandaen comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.Membre del Grup de Recerca en Comunicació Científica (GRECC).ara@ayora21.com Carme Nogueras, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Doctora en psicologia. Metgessa especialistaen geriatria i medicina interna.Departament de Geriatria de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.mcnogueras.germanstrias@gencat.cat Referències American Geriatrics Society Expert Panel on Person-Centered Care; Brummel-Smith, K.; Butler, D.; Frieder, M.; Gibbs, N.; Henry, M.; Koons, E.; Loggers, E.; Porock, D.; Reuben, D. B. (2016). “Person-centered care: A definition and essential elements”. Journal of the American Geriatrics Society, 64 (1), pp. 15-18. <https://doi.org/10.1111/jgs.13866>. Asch, D. A. (2015). “The hidden economics of telemedicine”. Annals of Internal Medicine, 163 (10), pp. 801-802. <https://doi.org/10.7326/m15-1416>. Barry, M. J.; Edgman-Levitan, S. (2012). “Shared decision making – The Pinnacle of Patient-Centered Care”. New England Journal of Medicine, 366 (9), pp. 780-781. <https://doi.org/10.1056/NEJMp1109283>. [Short survey] Beauchamp, T. L. (2003). “Methods and principles in biomedical ethics”. Journal of Medical ethics, 29 (5), pp. 269-274. <http://dx.doi.org/10.1136/jme.29.5.269>. Belli, L. F. (2020). “Recommendations for communicating bad news by phone during the SARS-CoV-2 pandemic”. Pan American Journal of Public Health, 44, article e69.<https://doi.org/10.26633/rpsp.2020.69>. Buckman, R. A. (1992). How to break bad news: A guide for health care professionals. JHU Press. — (2005). “Breaking bad news: The SPIKES strategy”. Community Oncol [on line], 2 (2), pp. 138-142. <https://medicine.usask.ca/documents/pgme/educational-resources/breaking-bad-news-spikes-model---psychosocial-onc---2005.pdf>. Carrillo-González, G. M.; Gómez-Ramírez, O. J.; Vargas-Rosero, E. (2007). “Meta-synthesis: A research methodology”. Revista de Salud Pública, 9 (4), pp. 609-617. <https://doi.org/10.1590/S0124-00642007000400014>. [Review] Childress, J. F.; Childress, M. D. (2020). “What does the evolution from informed consent to shared decision making teach us about authority in health care?”. AMA Journal of Ethics, 22 (5), pp. 423-429. <https://doi.org/10.1001/amajethics.2020.423>. Coulter, A.; Collins, A. (2011). Making shared decision-making a reality [on line], The King’s Fund. <https://ugc.futurelearn.com/uploads/files/19/40/19408460-e688-4a99-84bb-d5114eca9c97/2.3_Making-shared-decision-making-a-reality-paper-Angela-Coulter-Alf-Collins-July-2011_0.pdf>. Eder, M.; Ivlev, I.; Lin, J. S. (2021). “Supporting communication of shared decision-making principles in US Preventive Services Task Force Recommendations”. MDM Policy and Practice, 6 (2). <https://doi.org/10.1177/23814683211067522>. Elwyn, G.; Frosch, D.; Thomson, R.; Joseph-Williams, N.; Lloyd, A.; Kinnersley, P.; Cording, E.; Tomson, D.; Dodd, C.; Rollnick, S.; Edwards, A.; Barry, M. (2012). “Shared decision making: A model for clinical practice”. Journal of General Internal Medicine, 27 (10), pp. 1361-1367. <https://doi.org/10.1007/s11606-012-2077-6>. Epstein, R. M.; Street Jr., R. L. (2007). Patient-centered communication in cancer care: Promoting healing and reducing suffering. <https://doi.org/https://doi.org/10.1037/e481972008-001>. Finfgeld, D. L. (2003). “Metasynthesis: The state of the art – so far”. Qualitative Health Research, 13 (7), pp. 893-904. <https://doi.org/10.1177/1049732303253462>. Francis, L.; Vorwaller, M. A.; Aboumatar, H.; Frosch, D. L.; Halamka, J.; Rozenblum, R.; Rubin, E.; Lee, B. S.; Sugarman, J.; Turner, K.; Brown, S. M.; Gordon Betty Moore, F. (2017). “A clinician‘s guide to privacy and communication in the ICU”. Critical Care Medicine, 45 (3), pp. 480-485.<https://doi.org/10.1097/ccm.0000000000002190>. Furlong, M.; Leggatt, M. (1996). “Reconciling the patient‘s right to confidentiality and the family‘s need to know”. Australian & New Zealand Journal of Psychiatry, 30 (5), pp. 614-622. <https://doi.org/10.3109/00048679609062656>. Galwa y, N.; Stewa rt, G.; Maskery, J.; Bourke, T.; Lundy, C. T. (2021). “Fifteen-minute consultation: A practical approach to remote consultations for paediatric patients during the COVID-19 pandemic”. Archives of Disease in Childhood – Education and Practice Edition, 106 (4), pp. 206-209. <https://doi.org/10.1136/archdischild-2020-320000>. Geiderman, J. M.; Moskop, J. C.; Derse, A. R. (2006). “Privacy and confidentiality in emergency medicine: Obligations and challenges”. Emergency Medicine Clinics of North America, 24 (3), pp. 633-656. <https://doi.org/https://doi.org/10.1016/j.emc.2006.05.005>. Geissler, J.; Jans, T.; Banaschewski, T.; Becker, K.; Renner, T.; Brandeis, D.; Doepfner, M.; Dose, C.; Hautmann, C.; Holtmann, M.; Jenkner, C.; Millenet, S.; Romanos, M. (2018). “Individualised short-term therapy for adolescents impaired by attention-deficit/hyperactivity disorder despite previous routine care treatment (ESCAadol) – Study protocol of a randomised controlled trial within the consortium ESCAlife”. Trials, 19, article 254. <https://doi.org/10.1186/s13063-018-2635-2>. Gerteis, M. (1999). “Conference overview: Through the patient’s eyes – Improvement strategies that work”. The Joint Commission Journal on Quality Improvement, 25 (7), pp. 335-342. <https://doi.org/10.1016/S1070-3241(16)30448-5>. Gorbalenya, A. E.; Baker, S. C.; Baric, R. S.; De Groot, R. J.; Drosten, C.; Gulyaeva, A. A.; Haagmans, B. L.; Lauber, C.; Leontovich, A. M.; Neuman, B. W.; Penzar, D.; Perlman, S.; Poon, L. L. M.; Samborskiy, D. V.; Sidorov, I. A.; Sola, I.; Ziebuhr, J.; Coronaviridae Study Group (2020). “The species Severe acute respiratory syndrome-related coronavirus: Classifying 2019-nCoV and naming it SARS-CoV-2”. Nature Microbiology, 5 (4), pp. 536-544. <https://doi.org/10.1038/s41564-020-0695-z>. Gusdal, A. K.; Josefsson, K.; Adolfsson, E. T.; Martin, L. (2018). “Family health conversations conducted by telephone in heart failure nursing care: A feasibility study”. Sage Open Nursing, 4.<https://doi.org/10.1177/2377960818803383>. Guyatt, G.; Jaeschke, R.; Wilson, M. C.; Montori, V. M.; Richardson, W. S. (2015). “What is evidence-based medicine?”. In: Guyatt, G.; Rennie, D.; Meade, M. O.; Cook, D. J. (eds.). Users‘ guides to the medical literature: A manual for evidence-based clinical practice. 3rd ed. McGraw-Hill Education. <https://jamaevidence.mhmedical.com/content.aspx?aid=1183875473>. Ha, J. F.; Longnecker, N. (2010). “Doctor-patient communication: A review”. The Ochsner Journal [on line], 10 (1), pp. 38-43. <https://www.ochsnerjournal.org/content/10/1/38>. Hagi-Pedersen, M.-B.; Dessau, R. B.; Norlyk, A.; Stanchev, H.; Kronborg, H. (2020). “Comparison of video and in-hospital consultations during early in-home care for premature infants and their families: A randomised trial”. Journal of Telemedicine and Telecare, article 1357633x20913411. <https://doi.org/10.1177/1357633x20913411>. Haidet, P.; Dains, J. E.; Paterniti, D. A.; Hechtel, L.; Chang, T.; Tseng, E.; Rogers, J. C. (2002). “Medical student attitudes toward the doctor-patient relationship”. Medical Education, 36 (6), pp. 568-574. <https://doi.org/10.1046/j.1365-2923.2002.01233.x>. Halkett, G. K. B.; Lobb, E. A.; Miller, L.; Shaw, T.; Moorin, R.; Long, A.; King, A.; Clarke, J.; Fewster, S.; Nowak, A. K. (2018). “Feasibility testing and refinement of a supportive educational intervention for carers of patients with high-grade glioma – a pilot study”. Journal of Cancer Education, 33 (5), pp. 967-975. <https://doi.org/10.1007/s13187017-1175-x>. Hall, J. L.; McGraw, D. (2014). “For telehealth to succeed, privacy and security risks must be identified and addressed”. Health Affairs, 33 (2), pp. 216-221. <https://doi.org/10.1377/hlthaff.2013.0997>. Hastings, S. N.; Mahanna, E. P.; Berkowitz, T. S. Z.; Smith, V. A.; Choate, A. L.; Hughes, J. M.; Pavon, J.; Robinson, K.; Hendrix, C.; Van Houtven, C.; Gentry, P.; Rose, C.; Plassman, B. L.; Potter, G.; Oddone, E. (2021). “Video-enhanced care management for medically complex older adults with cognitive impairment”. Journal of the American Geriatrics Society, 69 (1), pp. 77-84. <https://doi.org/10.1111/jgs.16819>. Hermosilla-Ávila, A. E.; Sanhueza-Alvarado, O. I. (2019). “Intervention of humanized nursing accompaniment and quality of life in people with advanced cancer”. Aquichan, 19 (3), e1933-e1933. <https://doi.org/10.5294/aqui.2019.19.3.3>. Herreros, B.; Benito, M.; Gella, P.; Valenti, E.; Sánchez, B.; Velasco, T. (2020). “Why have advance directives failed in Spain?”. BMC Medical Ethics, 21 (1), pp. 1-13. <https://doi.org/10.1186/s12910-020-00557-4>. Hjelm, N. M. (2005). “Benefits and drawbacks of telemedicine”. Journal of Telemedicine and Telecare, 11 (2), pp. 60-70. <https://doi.org/10.1258/1357633053499886>. Hodgson, J.; Metcalfe, S.; Gaff, C.; Donath, S.; Delatycki, M. B.; Winship, I.; Skene, L.; Aitken, M.; Halliday, J. (2016). “Outcomes of a randomised controlled trial of a complex genetic counselling intervention to improve family communication”. European Journal of Human Genetics, 24 (3), pp. 356-360. <https://doi.org/10.1038/ejhg. 122>. Hugelius, K.; Harada, N.; Marutani, M. (2021). “Consequences of visiting restrictions during the COVID-19 pandemic: An integrative review”. International Journal of Nursing Studies, 121, article 104000. <https://doi.org/10.1016/j.ijnurstu.2021.104000>. Huremovic´, D. (2019). “Brief history of pandemics (pandemics throughout history)”. In: Psychiatry of Pandemics. Springer, pp. 7-35. <https://doi.org/10.1007/978-3-030-15346-5_2>. Kahn, J. H. (2020). “Confidentiality and capacity”. Emergency Medicine Clinics of North America, 38 (2), pp. 283-296. <https://doi.org/10.1016/j.emc.2020.01.003>. Kahn, J. M. (2015). “Virtual visits – confronting the challenges of telemedicine”. New England Journal of Medicine, 372 (18), pp. 1684-1685. <https://doi.org/10.1056/NEJMp1500533>. Kim, J. K.; Lee, M. J.; Chua, M. E.; Ming, J. M.; Lorenzo, A. J.; Farhat, W. A.; Bagli, D. J., Papanikolaou, F.; Koyle, M. A. (2021). “Do post-operative phone calls enhance family satisfaction and outcomes after outpatient pediatric urological surgeries? A prospective study”. Pediatric Surgery International, 37 (1), pp. 161-167. <https://doi.org/10.1007/s00383-020-04770-5>. Kim, L. (2022). “Cybersecurity: Ensuring confidentiality, integrity, and availability of information”. In: Hübner, U. H.; Mustata Wilson, G.; Morawski, T. S.; Ball, M. J. (eds.). Nursing informatics: A health informatics, interprofessional and global perspective. Springer International Publishing, pp. 391-410. <https://doi.org/10.1007/978-3-030-91237-6_26>. King, A.; Hoppe, R. B. (2013). “‘Best practice’ for patient-centered communication: A narrative review”. Journal of Graduate Medical Education, 5 (3), pp. 385-393. <https://doi.org/10.4300/JGME-D-13-00072.1>. Koh, D. (2020). “COVID-19 lockdowns throughout the world”. Occupational Medicine-Oxford, 70 (5), pp. 322-322. <https://doi.org/10.1093/occmed/kqaa073>. Kontos, E.; Blake, K. D.; Chou, W.-Y. S.; Prestin, A. (2014). “Predictors of eHealth usage: Insights on the digital divide from the health information national trends survey 2012”. Journal of Medical Internet Research, 16 (7), e172. <https://doi.org/10.2196/jmir.3117>. Laín Entralgo, P. (1969). El médico y el enfermo. Ediciones Guadarrama. Lee, Y.-Y.; Lin, J. L. (2008). “Linking patients‘ trust in physicians to health outcomes”. British Journal of Hospital Medicine, 69 (1), pp. 42-46. <https://doi.org/10.12968/hmed.2008.69.1.28040>. Levy, H.; Janke, A. T.; Langa, K. M. (2015). “Health literacy and the digital divide among older Americans”. Journal of General Internal Medicine, 30 (3), 284-289. <https://doi.org/10.1007/s11606-014-3069-5>. Lopez-Soto, C.; Bates, E.; Anderson, C.; Saha, S.; Adams, L.; Aulakh, A.; Bowtell, F.; Buckel, M.; Emms, T.; Shebl, M.; Metaxa, V. (2021). “The role of a liaison team in ICU family communication during the COVID 19 pandemic”. J Pain Symptom Manage, 62 (3), E112-E119. <https://doi.org/10.1016/j.jpainsymman.2021.04.008>. Ludwig, C.; Stoevesandt, D.; Ludwig, C.; Fritsche, V. (2021). “Telephone-based communication training in the era of COVID-19”. Gms Journal for Medical Education, 38 (1), article Doc20. <https://doi.org/10.3205/zma001416>. Macaya, J. F. M.; Ribeiro, M. M.; Jereissati, T.; Lima, C. D. R.; Cunha, M. A. (2021). “Gendering the digital divide: The use of electronic government services and implications for the digital gender gap”. Information Polity, 26 (2), pp. 131-146. <https://doi.org/10.3233/ip-200307>. Marcinowicz, L.; Konstantynowicz, J.; Godlewski, C. (2010). “Patients‘ perceptions of GP non-verbal communication: A qualitative study”. British Journal of General Practice, 60 (571), pp. 83-87. <https://doi.org/10.3399/ bjgp10X483111>. Mistraletti, G.; Gristina, G.; Masca rin, S.; Iac obone, E.; Giubb ilo, I.; Bonfa nti, S.; Fiocca , F.; Fullin, G.; Fuselli, E.; Bocc i, M. G.; Mazzon, D.; Giusti, G. D.; Galazzi, A.; Negro, A.; De Iac o, F.; Gandolfo, E.; Lamiani, G.; Del Negro, S.; Monti, L.; Salvago, F.; Di Leo, S.; Nefeli Griba udi, M.; Picc inni, M.; Ricc ioni, L.; Giannini, A.; Livigni, S.; Maglione, C.; Vergano, M.; Marinangeli, F.; Lovato, L.; Mezzetti, A.; Drigo, E.; Vegni, E.; Calva, S.; Aprile, A.; Losi, G.; Fontanella, L.; Calegari, G.; Ansaloni, C.; Rocc o Pugliese, F.; Manca , S.; Orsi, L.; Moggia, F.; Scelsi, S.; Corcione, A.; Petrini, F. (2020). “How to communicate with families living in complete isolation”. BMJ Supportive & Palliative Care. <https://doi.org/10.1136/bmjspcare-2020-002633>. Narasimha, S.; Madathil, K. C.; Agnisarman, S.; Rogers, H.; Welch, B.; Ashok, A.; Nair, A.; McElligott, J. (2017). “Designing telemedicine systems for geriatric patients: A review of the usability studies”. Telemedicine and e-Health, 23 (6), pp. 459-472. <https://doi.org/10.1089/tmj.2016.0178>. Nashef, L.; Leach, J. P. (2017). “SUDEP, the aftermath: Supporting the bereaved”. Practical Neurology, 17 (6), pp. 489-492. <https://doi.org/10.1136/practneurol-2017-001729>. Oshima Lee, E.; Emanuel, E. J. (2013). “Shared decision making to improve care and reduce costs”. New England Journal of Medicine, 368 (1), pp. 6-8. <https://doi.org/10.1056/NEJMp1209500>. Overby, M. S. (2018). “Stakeholders‘ qualitative perspectives of effective telepractice pedagogy in speech-language pathology”. International Journal of Language & Communication Disorders, 53 (1), pp. 101-112. <https://doi.org/10.1111/1460-6984.12329>. Paoli, B.; Procacci, M. (2019). “Motivation and expectations of aesthetic patients”. Minerva Psichiatrica, 60 (4), pp. 180-190. <https://doi.org/10.23736/S0391-1772.19.02035-1>. Paul, L. R.; Salmon, C.; Sinnarajah, A.; Spice, R. (2019). “Web-based videoconferencing for rural palliative care consultation with elderly patients at home”. Supportive Care in Cancer, 27 (9), pp. 3321-3330. <https://doi.org/10.1007/s00520-018-4580-8>. Payne, L.; Justice, L.; Lemle, S.; Elmaraghy, C. A.; Ruda, J.; Jatana, K. R. (2018). “Interventions to improve response time to nurse triage phone calls in a tertiary care pediatric otolaryngology practice”. Jama Otolaryngology – Head &Neck Surgery, 144 (6), pp. 507-512.<https://doi.org/10.1001/jamaoto.2018.0308>. Piscitello, G. M.; Fukushima, C. M.; Saulitis, A. K.; Tian, K. T.; Hwang, J.; Gupta, S.; Sheldon, M. (2021). “Family meetings in the Intensive Care Unit during the Coronavirus disease 2019 pandemic”. American Journal of Hospice and Palliative Medicine®, 38 (3), pp. 305-312. <https://doi.org/10.1177/1049909120973431>. Rivet, E. B.; Cholyway, R.; Edwards, C.; Wishnoff, M.; Raza, O.; Haynes, S.; Feldman, M. (2021). “Video-mediated breaking bad news simulation”. The Clinical Teacher, 18 (4), pp. 424-430. <https://doi.org/10.1111/tct.13387>. Rodríguez Marín, J. (2010). “La relación entre médico y paciente: una vida en común”. Anales Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana, 11. <https://core.ac.uk/reader/71020334>. Rowett, K. E.; Christensen, D. (2020). “Oncology nurse navigation: Expansion of the navigator role through telehealth”. Clinical Journal of Oncology Nursing, 24 (3), pp. 24-31. <https://doi.org/10.1188/20.Cjon.S1.24-31>. Santos, S.; Sa, T.; Aguiar, I.; Cardoso, I.; Correia, Z.; Correia, T. (2021). “Case report: Parental loss and childhood grief during COVID-19 pandemic”. Frontiers in Psychiatry, 12, article 626940. <https://doi.org/10.3389/fpsyt.2021.626940>. Scalia, P.; Durand, M.-A.; Kremer, J.; Faber, M.; Elwyn, G. (2018). “Online, interactive option grid patient decision aids and their effect on user preferences”. Medical Decision Making, 38 (1), pp. 56-68. <https://doi.org/10.1177/0272989X17734538>. Seaman, J. B.; Arnold, R. M.; Scheunemann, L. P.; White, D. B. (2017). “An integrated framework for effective and efficient communication with families in the adult Intensive Care Unit”. Annals of the American Thoracic Society, 14 (6), pp. 1015-1020. <https://doi.org/10.1513/AnnalsATS.201612-965OI>. Seh, A. H.; Zarour, M.; Alenezi, M.; Sarkar, A. K.; Agrawal, A.; Kumar, R.; Ahmad Khan, R. (2020). “Healthcare data breaches: Insights and implications”. Healthcare, 8 (2), 133. <https://doi.org/10.3390/healthcare8020133>. Siegler, M. (2011). Las tres edades de la medicina y la relación médico-paciente [on line]. Fundació Víctor Grífols i Lucas. <https://www.fundaciogrifols.org/es/web/fundacio/-/26-the-three-ages-of-medicine-and-the-doctor-patient-relationship>. Slim, K.; Bazin, J. E. (2019). “From informed consent to shared decision-making in surgery”. Journal of Visceral Surgery, 156 (3), pp. 181-184. <https://doi.org/https://doi.org/10.1016/j.jviscsurg.2019.04.014>. Steiner-Hofbauer, V.; Schrank, B.; Holzinger, A. (2018). “What is a good doctor?”. Wiener Medizinische Wochenschrift, 168 (15-16), pp. 398-405. <https://doi.org/10.1007/s10354-017-0597-8>. Taleghani, F.; Farzi, S.; Yazdannik, A.; Esfahani, M. S. (2022). “The shadow of paternalism on patient-centeredness in oncology nursing care: A barrier of health-care promotion”. Journal of Education and Health Promotion, 11. <https://doi.org/10.4103/jehp.jehp_793_21>. Vitto, C.; Del Buono, B.; Daniel, L.; Rivet, E.; Cholyway, R.; Santen, S. A. (2021). “Teaching toolbox: Breaking bad news with virtual technology in the time of COVID”. Journal of Cancer Education. <https://doi.org/10.1007/s13187021-01975-7>. Wammes, J. D.; Kolk, D.; Van den Besselaar, J. H.; MacNeil-Vroomen, J. L.; Buurman-van Es, B. M.; Van Rijn, M. (2020). “Evaluating perspectives of relatives of nursing home residents on the nursing home visiting restrictions during the COVID-19 crisis: A Dutch cross-sectional survey study”. Journal of the American Medical Directors Association, 21 (12), p. 1746-1750. <https://doi.org/10.1016/j.jamda.2020.09.031>. Wenderlich, A. M.; Herendeen, N. (2021). “Telehealth in pediatric primary care”. Current Problems in Pediatric and Adolescent Health Care, 51 (1), article 100951.<https://doi.org/10.1016/j.cppeds.2021.100951>. WHO (2019). Patient safety. [Retrieved 21/12/2022 from <https://www.who.int/news-room/factsheets/detail/patient-safety>] — (2022). Disease surveillance. [Retrieved 5/12/2022 from<https://www.who.int/emergencies/surveillance>] Wittenberg, E.; Ferrell, B.; Koczywas, M.; Del Ferraro, C.; Ruel, N. H. (2018). “Pilot study of a communication coaching telephone intervention for lung cancer caregivers”. Cancer Nursing, 41 (6), pp. 506-512. <https://doi.org/10.1097/ncc.0000000000000535>. Yliluoma, P.; Palonen, M. (2020). “Telenurses‘ experiences of interaction with patients and family members: Nurse-caller interaction via telephone”. Scandinavian Journal of Caring Sciences, 34 (3), pp. 675-683. <https://doi.org/10.1111/scs.12770>. Descàrregues PDF (English) Publicat 2023-05-25 Com citar Ayora, A., & Nogueras, C. (2023). Comunicació telefònica amb familiars de pacients: una metasíntesi. Comunicació. Revista De Recerca I d’anàlisi, 40(1), 183–207. https://doi.org/10.2436/20.3008.01.231 Més formats de citació ACM ACS APA ABNT Chicago Harvard IEEE MLA Turabian Vancouver Descarregar citació Endnote/Zotero/Mendeley (RIS) BibTeX Número Vol. 40 Núm. 1: maig 2023 Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. En el moment de lliurar els articles a Comunicació. Revista de Recerca i d’Anàlisi per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Comunicació (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Comunicació. Revista de Recerca i d’Anàlisi , en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè Editorial es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits. — Els autors responen davant la Societat Catalana de Comunicació de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit, i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la Societat Catalana de Comunicació de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles. — És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la Societat Catalana de Comunicació en lliurar els articles. — La Societat Catalana de Comunicació està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
