La gestió de la comunicació a les universitats catalanes. Una anàlisi des de la perspectiva de les relacions públiques

Autors/ores

Paraules clau:

comunicació corporativa, departaments de comunicació, direcció estratègica, funció comunicativa, relacions públiques, universitats catalanes.

Resum

L’estudi presenta informació detallada i actualitzada sobre la praxi dels departaments de comunicació de les universitats catalanes i de com el sector universitari català planteja la funció comunicativa en els seus organigrames. S’ha realitzat una investigació qualitativa a partir d’entrevistes en profunditat a una mostra representativa (67 %) dels directors de comunicació de les universitats catalanes. Com a resultats més destacats, s’observa que només una de les vuit universitats de la mostra elabora plans estratègics de comunicació. Les tècniques de comunicació prevalents són la relació amb els mitjans i la publiinformació (publicity). La situació dels departaments de comunicació en l’organigrama general de les universitats catalanes, la denominació dels seus responsables i la formació que se’ls requereix constaten la insuficient rellevància que les universitats atorguen als seus departaments de comunicació. Com a conclusions de l’estudi, s’observa una manca d’orientació dels departaments de comunicació de les universitats catalanes cap a la perspectiva de la direcció estratègica especialitzada en relacions públiques. 

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Marc Compte-Pujol, Universitat Oberta de Catalunya

Doctor en estudis avançats de comunicació, professor
responsable en els estudis de ciències de la informació i de la comunicació
de la Universitat Oberta de Catalunya i professor associat
a Blanquerna - Universitat Ramon Llull.
Especialitzat en comunicació estratègica i relacions públiques.
mcomptepuj@uoc.edu

Cristina Feixas-Sibila, Universitat Ramon Llull

Màster en estratègia i direcció de relacions públiques i tècnica del Servei
d’Orientació Universitària de la Facultat de Comunicació i Relacions
Internacionals de Blanquerna - Universitat Ramon Llull.
cristinafs@blanquerna.url.edu

Joan Cuenca-Fontbona, Universitat Ramon Llull

Doctor en estudis avançats de comunicació i professor
a Blanquerna - Universitat Ramon Llull.
Especialitzat en comunicació estratègica, comunicació interna
i relacions públiques.
joancf@blanquerna.url.edu

Referències

Aguilera-Moyano, M. de; Farias Batlle, P.; Baraybar Fernández, A. (2010). «La comunicación universitaria: modelos, tendencias y herramientas para una nueva relación con sus públicos». Icono 14: Revista de Comunicación y Nuevas Tecnologías, 8 (2), p. 90-124. <https://doi.org/10.7195/ri14.v8i2.248>.

Alcolea Parra, M.; Rodríguez Barba, D.; Núñez Fernández, V. (2020). «El uso corporativo de Instagram en las universidades privadas españolas. Estudio comparativo de treinta y cinco universidades». Ámbitos: Revista Internacional de Comunicación, 47, p. 109-134. <http://dx.doi.org/10.12795/Ambitos.2020.i47.06>.

Almansa, A. (2005). «Relaciones públicas y gabinetes de comunicación». Anàlisi [en línia], 32, p. 117-132. <https://raco.cat/index.php/Analisi/article/view/15175/179895> [Consulta: 2 juny 2022].

— (2011). Del gabinete de prensa al gabinete de comunicación: La dirección de comunicación en la actualidad. Salamanca: Comunicación Social. Ediciones y Publicaciones. (Periodística; 45)

Amey, L.; Plummer, R.; Pickering, G. (2020). «Website communications for campus sustainability: An analysis of Canadian universities». International Journal of Sustainability in Higher Education, 21 (3), p. 531-556. <https://doi.org/10.1108/IJSHE-04-2019-0137>.

Arias Valle, M. B.; Berbegal-Mirabent, J.; Marimon, F. (2021). «¿Son las universidades socialmente responsables?». Archivos Analíticos de Políticas Educativas, 29 (54), p. 1-30. <https://doi.org/10.14507/epaa.29.5399>.

Asociación de Directivos de Comunicación – Dircom (2022). El dircom en 10 viñetas [en línia]. <https://gmv38udq.sibpages.com/> [Consulta: 25 novembre 2022].

Ayman, U.; Kaya, A. K.; Kuruç, U. K. (2020). «The impact of digital communication and PR models on the sustainability of higher education during crises». Sustainability, 12 (20), p. 8295. <https://doi.org/10.3390/su12208295>.

Baladrón Pazos, A. J.; Correyero Ruiz, B.; Manchado Pérez, B. (2020). «La transformación digital de la docencia universitaria en comunicación durante la crisis de la COVID-19 en España: una aproximación desde la perspectiva del alumnado». Revista Latina de Comunicación Social, 78, p. 265-287. <https://www.doi.org/10.4185/RLCS-2020-1477>.

Blázquez, F.; Rodríguez, C.; Teijeiro, M. (2020). «A new era of communication in higher education. Facebook as a marketing tool». Revista Espacios [en línia], 41 (6), p. 23-33. <https://www.revistaespacios.com/a20v41n06/a20v41n06p23.pdf> [Consulta: 2 juny 2022].

Bustos, L. (2013). «University communication departments. Analysis of the situation in Spain». Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 19, p. 641-649.

Castillo Esparcia, A. (2010). Introducción a las relaciones públicas. Màlaga: Instituto de Investigación en Relaciones Públicas.

Castillo Esparcia, A.; Almansa Martínez, A. (2004). «Estudio sobre la estructura y el funcionamiento de los gabinetes de comunicación en España». Anagramas: Rumbos y Sentidos de la Comunicación [en línia], 2, p. 47-62. <https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5234343> [Consulta: 2 juny 2022].

Cea Esteruelas, N. (2018). «Responsabilidad social universitaria: el papel de los medios de comunicación y sus stakeholders». Retos, 8 (16), p. 95-105. <https://doi.org/10.17163/ret.n16.2018.07>.

Chapleo, C. (2010). «What defines “successful” university brands?». International Journal of Public Sector Management, 23 (2), p. 169-183. <https://doi.org/10.1108/09513551011022519>.

Chapleo, C.; Carrillo Durán, M. V.; Castillo Díaz, A. (2011). «Do UK universities communicate their brands effectively through their websites?». Journal of Marketing for Higher Education, 21 (1), p. 25-46. <https://doi.org/10.1080/08841241.2011.569589>.

Dircom Catalunya – Asociación de Directivos de Comunicación (2019). El decálogo dircom: 10 preguntas y 10 respuestas sobre la función de dirección de comunicación [en línia]. <https://www.dircom.org/wp-content/uploads/2021/03/decalogo-dircom.pdf> [Consulta: 25 novembre 2022].

Elken, M.; Stensaker, B.; Dedze, I. (2018). «The painters behind the profile: The rise and functioning of communication departments in universities». Higher Education, 76, p. 1109-1122. <https://doi.org/10.1007/s10734-018-0258-x>.

Fernández Torres, M. J.; Chamizo Sánchez, R.; Sánchez Villarrubia, R. (2021). «Universidad y pandemia: la comunicación en la educación a distancia». Ámbitos: Revista Internacional de Comunicación, 52, p. 156-174. <https://dx.doi.org/10.12795/Ambitos.2021.i52.10>.

Figueira, A. (2018). «Uncovering social media content strategies for worlwide top-ranked universities». Procedia Computer Science, 138, p. 663-670. <https://doi.org/10.1016/j.procs.2018.10.088>.

García Caballero, S.; Herranz de la Casa, J. M. (2021). «La agenda 2030 en las universidades españolas: la estrategia comunicativa de los objetivos de desarrollo sostenible». Revista Iberoamericana de Economía Solidaria e Innovación Socioecológica, 4, p. 127-147. <http://dx.doi.org/10.33776/riesise.v4i1.5246>.

García-García, M. (2018). «Universidad y medios sociales. Gestión de la comunicación en la universidad española». Revista Prisma Social [en línia], 22 (3r trimestre), p. 20-36. <https://revistaprismasocial.es/article/view/2535>[Consulta: 4 maig 2022].

García-Nieto, M. T.; Viñarás-Abad, M.; Cabezuelo-Lorenzo, F. (2020). «Medio siglo de evolución del concepto de relaciones públicas (1970-2020)». El Profesional de la Información, 29 (3). <https://doi.org/10.3145/epi.2020.may.19>.

Generalitat de Catalunya. Departament de Recerca i Universitats (2021). Pla d’acció de les universitats catalanes [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. <https://recercaiuniversitats.gencat.cat/ca/01_departament_recerca_i_universitats/recerca_i_universitats_de_catalunya/politiques_i_principals_actuacions/agenda-2030/pla-daccio-de-les-universitats-catalanes/> [Consulta: 21 juny 2022].

Gil Sanromán, I. (2021). «Gestión de Twitter por parte de universidades españolas en tiempos de crisis de la covid-19: el comienzo del curso 2020-21». A: Sierra Sánchez, J.; Barrientos Báez, A. (ed.). Cosmovisión de la comunicación en redes sociales en la era postdigital. Madrid: McGraw Hill, p. 949-975.

Herranz de la Casa, J. M.; Tapia Frade, A.; Vicente Lázaro, A. (2009). «La comunicación interna en la universidad. Investigar para conocer a nuestros públicos». Revista Latina de Comunicación Social, 64, p. 262-274. <https://doi.org/10.4185/10.4185/RLCS-64-2009-822-262-274>.

Losada Díaz, J. C. (2011). «Los nuevos públicos en la comunicación universitaria: una reflexión imprescindible sobre las prioridades del renovado escenario universitario» [en línia]. A: Fernández, A. B.; García, F. (ed.). Icono 14: VI Congreso Internacional de Investigación y Relaciones Públicas: Actas (5 i 6 de maig de 2011). Pontevedra: Universidad de Vigo, p. 309-325. <http://airrpp.org/wpcontent/uploads/2012/12/actas_VIcongreso_AIRP.pdf>[Consulta: 2 juny 2022].

Maltese, V. (2018). «Digital transformation challenges for universities: Ensuring information consistency across digital services». Cataloging & Classification Quarterly, 56 (7), p. 592-606. <https://doi.org/10.1080/01639374.2018.1504847>.

Marston, J. E. (1981). Relaciones públicas modernas. Mèxic: McGraw Hill.

Matilla, K. (2008). «Un nou model estratègic aplicat a les relacions públiques i a la comunicació corporativa». Treballs de Comunicació [en línia], [Societat Catalana de Comunicació], 25 (desembre), p. 101-130. <http://revistes.iec.cat/index.php/TC/article/view/40672> [Consulta: 4 maig 2022].

Mogaji, E.; Watat, J. K.; Olaleye, S. A.; Ukpabi, D. (2021). «Recruit, retain and report UK Universities’ strategic communication with stakeholders on Twitter». A: Camilleri, M. A. (ed.). Strategic corporate communication in the digital age. Bingley, Regne Unit: Emerald, p. 89-114. <https://doi.org/10.1108/978-1-80071-264-520211006>.

Otero, M. T.; Pulido, M. (2018). Planificación y técnicas de relaciones públicas. Madrid: Síntesis.

Palencia-Lefler-Ors, M. (2008). «La incomunicación interna en la universidad española». Revista Latina de Comunicación Social, 63, p. 277-286. <https://doi.org/10.4185/RLCS-2008-766-277-286>.

Paniagua-Rojano, F. J.; Gómez-Calderón, B. J.; Fernández-Sande, M. (2012). «La incorporación de los departamentos de comunicación de las universidades españolas al entorno digital. Un análisis cuantitativo». Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 18, p. 691-701. <http://dx.doi.org/10.5209/rev_ESMP.2012.v18.40948>.

Pérez-Bonaventura, M.; Tárrega, S.; Vilajosana, J. (2021). «Análisis del uso de las redes sociales de las instituciones de educación superior catalanas». REIRE: Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 14 (1), p. 1-20. <https://doi.org/10.1344/reire2021.14.131558>.

Quindemil Torrijo, E. M.; Rumbaut León, F. (2014). «La información y la comunicación en la gestión organizacional: retos en el contexto universitario». Bibliotecas Anales de Investigación, any 10, 10, p. 54-67.

Ramírez, T. (1995). Gabinetes de comunicación: Funciones, disfunciones e incidencia. Barcelona: Bosch Casa.

Riba , C. (2014). Mètodes d’investigació qualitativa [en línia]. Barcelona: UOC. <http://cv.uoc.edu/annotation/475364da13fc487b002fb9218ade5ca9/487521/PID_00212200/modul_1.html> [Consulta: 15 juny 2022].

Robles, B. (2011). «La entrevista en profundidad: una técnica útil dentro del campo antropofísico». Cuicuilco [en línia], 18 (52), p. 39-49. <https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=35124304004> [Consulta: 1 juny 2022].

Romero, C. (2018). Las universidades como empresas de comunicación: Análisis de los procesos de información [en línia]. Tesi doctoral. Madrid: Universidad Complutense de Madrid. <https://eprints.ucm.es/id/eprint/49332/1/T40247.pdf> [Consulta: 4 maig 2022].

Shangay Ranking Consultancy (2021). ARWU - Academic ranking of world universities 2021 [en línia]. <https://www.shanghairanking.com/rankings/arwu/2021> [Consulta: 15 juny 2022].

Shukla, A.; Bhasin, K. (2022). «Social media usage in higher education: Role in marketing and communication during covid-19». Transnational Marketing Journal (TMJ) [en línia], 10 (1), p. 87-101. <https://www.ceeol.com/search/article-detail?id=1035204> [Consulta: 2 juny 2022].

Simancas-González, E.; Blanco-Sánchez, T. (2022). «Impacto de la pandemia de la covid-19 en los canales de YouTube de las universidades públicas españolas». Doxa Comunicación, 35 (juliol-desembre), p. 1-19. <https://doi.org/10.31921/doxacom.n35a1508>.

Simancas-González, E.; García-López, M. (2017). «Gestión de la comunicación en las universidades públicas españolas». El Profesional de la Información, 26 (4), p. 735-744. <https://doi.org/10.3145/epi.2017.jul.17>.

Swarts, E.; Seitz, C. M. (2022). «Universities’ communication of covid-19 cases through online dashboards». Journal of American College Health [en línia] (12 maig). <https://doi.org/10.1080/07448481.2022.2074277> [Consulta: 20 juny 2022].

TERMCAT. Centre de Terminologia (2019). Diccionari de comunicació empresarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia. <https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/276> [Consulta: 16 juny 2022]. (Diccionaris en Línia)

THE = Times Higher Education (2022a). World universities rankings 2022 [en línia]. <https://www.timeshighereducation.

com/world-university-rankings/2022#!/page/0/length/25/sort_by/rank/sort_order/asc/cols/stats>

[Consulta: 17 juny 2022].

— (2022b). Young university rankings 2022 [en línia]. <https://www.timeshighereducation.com/world-universityrankings/2022/younguniversityrankings#!/page/1/length/25/sort_by/rank/sort_order/asc/cols/stats>[Consulta: 17 juny 2022].

Wilcox, D.; Cameron, G.; Xifra, J. (2012). Relaciones públicas. 10a ed. Madrid: Pearson Educación.

Xifra, J. (2005). Planificacion estratégica de las relaciones públicas. Barcelona: Paidós.

— (2006). «¿Es marketing todo lo que reluce? La pluralidad de perspectivas conceptuales de las relaciones públicas». Anàlisi [en línia], 34, p. 163-180. <https://raco.cat/index.php/Analisi/article/view/55450> [Consulta: 2 juny 2022].

Descàrregues

Publicat

2023-05-25

Com citar

Compte-Pujol, M., Feixas-Sibila, C., & Cuenca-Fontbona, J. (2023). La gestió de la comunicació a les universitats catalanes. Una anàlisi des de la perspectiva de les relacions públiques. Comunicació. Revista De Recerca I d’anàlisi, 40(1), 101–119. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/TC/article/view/150466

Número

Vol. 40 Núm. 1: maig 2023

Secció

Articles