La gestió de la comunicació a les universitats catalanes. Una anàlisi des de la perspectiva de les relacions públiques Autors/ores Marc Compte-Pujol Universitat Oberta de Catalunya https://orcid.org/0000-0002-6694-2485 Cristina Feixas-Sibila Universitat Ramon Llull Joan Cuenca-Fontbona Universitat Ramon Llull https://orcid.org/0000-0001-5807-9442 DOI: https://doi.org/10.2436/20.3008.01.228 Paraules clau: comunicació corporativa, departaments de comunicació, direcció estratègica, funció comunicativa, relacions públiques, universitats catalanes. Resum L’estudi presenta informació detallada i actualitzada sobre la praxi dels departaments de comunicació de les universitats catalanes i de com el sector universitari català planteja la funció comunicativa en els seus organigrames. S’ha realitzat una investigació qualitativa a partir d’entrevistes en profunditat a una mostra representativa (67 %) dels directors de comunicació de les universitats catalanes. Com a resultats més destacats, s’observa que només una de les vuit universitats de la mostra elabora plans estratègics de comunicació. Les tècniques de comunicació prevalents són la relació amb els mitjans i la publiinformació (publicity). La situació dels departaments de comunicació en l’organigrama general de les universitats catalanes, la denominació dels seus responsables i la formació que se’ls requereix constaten la insuficient rellevància que les universitats atorguen als seus departaments de comunicació. Com a conclusions de l’estudi, s’observa una manca d’orientació dels departaments de comunicació de les universitats catalanes cap a la perspectiva de la direcció estratègica especialitzada en relacions públiques. Biografies de l'autor/a Marc Compte-Pujol, Universitat Oberta de Catalunya Doctor en estudis avançats de comunicació, professorresponsable en els estudis de ciències de la informació i de la comunicacióde la Universitat Oberta de Catalunya i professor associata Blanquerna - Universitat Ramon Llull.Especialitzat en comunicació estratègica i relacions públiques.mcomptepuj@uoc.edu Cristina Feixas-Sibila, Universitat Ramon Llull Màster en estratègia i direcció de relacions públiques i tècnica del Serveid’Orientació Universitària de la Facultat de Comunicació i RelacionsInternacionals de Blanquerna - Universitat Ramon Llull.cristinafs@blanquerna.url.edu Joan Cuenca-Fontbona, Universitat Ramon Llull Doctor en estudis avançats de comunicació i professora Blanquerna - Universitat Ramon Llull.Especialitzat en comunicació estratègica, comunicació internai relacions públiques.joancf@blanquerna.url.edu Referències Aguilera-Moyano, M. de; Farias Batlle, P.; Baraybar Fernández, A. (2010). «La comunicación universitaria: modelos, tendencias y herramientas para una nueva relación con sus públicos». Icono 14: Revista de Comunicación y Nuevas Tecnologías, 8 (2), p. 90-124. <https://doi.org/10.7195/ri14.v8i2.248>. Alcolea Parra, M.; Rodríguez Barba, D.; Núñez Fernández, V. (2020). «El uso corporativo de Instagram en las universidades privadas españolas. Estudio comparativo de treinta y cinco universidades». Ámbitos: Revista Internacional de Comunicación, 47, p. 109-134. <http://dx.doi.org/10.12795/Ambitos.2020.i47.06>. Almansa, A. (2005). «Relaciones públicas y gabinetes de comunicación». Anàlisi [en línia], 32, p. 117-132. <https://raco.cat/index.php/Analisi/article/view/15175/179895> [Consulta: 2 juny 2022]. — (2011). Del gabinete de prensa al gabinete de comunicación: La dirección de comunicación en la actualidad. Salamanca: Comunicación Social. Ediciones y Publicaciones. (Periodística; 45) Amey, L.; Plummer, R.; Pickering, G. (2020). «Website communications for campus sustainability: An analysis of Canadian universities». International Journal of Sustainability in Higher Education, 21 (3), p. 531-556. <https://doi.org/10.1108/IJSHE-04-2019-0137>. Arias Valle, M. B.; Berbegal-Mirabent, J.; Marimon, F. (2021). «¿Son las universidades socialmente responsables?». Archivos Analíticos de Políticas Educativas, 29 (54), p. 1-30. <https://doi.org/10.14507/epaa.29.5399>. Asociación de Directivos de Comunicación – Dircom (2022). El dircom en 10 viñetas [en línia]. <https://gmv38udq.sibpages.com/> [Consulta: 25 novembre 2022]. Ayman, U.; Kaya, A. K.; Kuruç, U. K. (2020). «The impact of digital communication and PR models on the sustainability of higher education during crises». Sustainability, 12 (20), p. 8295. <https://doi.org/10.3390/su12208295>. Baladrón Pazos, A. J.; Correyero Ruiz, B.; Manchado Pérez, B. (2020). «La transformación digital de la docencia universitaria en comunicación durante la crisis de la COVID-19 en España: una aproximación desde la perspectiva del alumnado». Revista Latina de Comunicación Social, 78, p. 265-287. <https://www.doi.org/10.4185/RLCS-2020-1477>. Blázquez, F.; Rodríguez, C.; Teijeiro, M. (2020). «A new era of communication in higher education. Facebook as a marketing tool». Revista Espacios [en línia], 41 (6), p. 23-33. <https://www.revistaespacios.com/a20v41n06/a20v41n06p23.pdf> [Consulta: 2 juny 2022]. Bustos, L. (2013). «University communication departments. Analysis of the situation in Spain». Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 19, p. 641-649. Castillo Esparcia, A. (2010). Introducción a las relaciones públicas. Màlaga: Instituto de Investigación en Relaciones Públicas. Castillo Esparcia, A.; Almansa Martínez, A. (2004). «Estudio sobre la estructura y el funcionamiento de los gabinetes de comunicación en España». Anagramas: Rumbos y Sentidos de la Comunicación [en línia], 2, p. 47-62. <https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5234343> [Consulta: 2 juny 2022]. Cea Esteruelas, N. (2018). «Responsabilidad social universitaria: el papel de los medios de comunicación y sus stakeholders». Retos, 8 (16), p. 95-105. <https://doi.org/10.17163/ret.n16.2018.07>. Chapleo, C. (2010). «What defines “successful” university brands?». International Journal of Public Sector Management, 23 (2), p. 169-183. <https://doi.org/10.1108/09513551011022519>. Chapleo, C.; Carrillo Durán, M. V.; Castillo Díaz, A. (2011). «Do UK universities communicate their brands effectively through their websites?». Journal of Marketing for Higher Education, 21 (1), p. 25-46. <https://doi.org/10.1080/08841241.2011.569589>. Dircom Catalunya – Asociación de Directivos de Comunicación (2019). El decálogo dircom: 10 preguntas y 10 respuestas sobre la función de dirección de comunicación [en línia]. <https://www.dircom.org/wp-content/uploads/2021/03/decalogo-dircom.pdf> [Consulta: 25 novembre 2022]. Elken, M.; Stensaker, B.; Dedze, I. (2018). «The painters behind the profile: The rise and functioning of communication departments in universities». Higher Education, 76, p. 1109-1122. <https://doi.org/10.1007/s10734-018-0258-x>. Fernández Torres, M. J.; Chamizo Sánchez, R.; Sánchez Villarrubia, R. (2021). «Universidad y pandemia: la comunicación en la educación a distancia». Ámbitos: Revista Internacional de Comunicación, 52, p. 156-174. <https://dx.doi.org/10.12795/Ambitos.2021.i52.10>. Figueira, A. (2018). «Uncovering social media content strategies for worlwide top-ranked universities». Procedia Computer Science, 138, p. 663-670. <https://doi.org/10.1016/j.procs.2018.10.088>. García Caballero, S.; Herranz de la Casa, J. M. (2021). «La agenda 2030 en las universidades españolas: la estrategia comunicativa de los objetivos de desarrollo sostenible». Revista Iberoamericana de Economía Solidaria e Innovación Socioecológica, 4, p. 127-147. <http://dx.doi.org/10.33776/riesise.v4i1.5246>. García-García, M. (2018). «Universidad y medios sociales. Gestión de la comunicación en la universidad española». Revista Prisma Social [en línia], 22 (3r trimestre), p. 20-36. <https://revistaprismasocial.es/article/view/2535>[Consulta: 4 maig 2022]. García-Nieto, M. T.; Viñarás-Abad, M.; Cabezuelo-Lorenzo, F. (2020). «Medio siglo de evolución del concepto de relaciones públicas (1970-2020)». El Profesional de la Información, 29 (3). <https://doi.org/10.3145/epi.2020.may.19>. Generalitat de Catalunya. Departament de Recerca i Universitats (2021). Pla d’acció de les universitats catalanes [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. <https://recercaiuniversitats.gencat.cat/ca/01_departament_recerca_i_universitats/recerca_i_universitats_de_catalunya/politiques_i_principals_actuacions/agenda-2030/pla-daccio-de-les-universitats-catalanes/> [Consulta: 21 juny 2022]. Gil Sanromán, I. (2021). «Gestión de Twitter por parte de universidades españolas en tiempos de crisis de la covid-19: el comienzo del curso 2020-21». A: Sierra Sánchez, J.; Barrientos Báez, A. (ed.). Cosmovisión de la comunicación en redes sociales en la era postdigital. Madrid: McGraw Hill, p. 949-975. Herranz de la Casa, J. M.; Tapia Frade, A.; Vicente Lázaro, A. (2009). «La comunicación interna en la universidad. Investigar para conocer a nuestros públicos». Revista Latina de Comunicación Social, 64, p. 262-274. <https://doi.org/10.4185/10.4185/RLCS-64-2009-822-262-274>. Losada Díaz, J. C. (2011). «Los nuevos públicos en la comunicación universitaria: una reflexión imprescindible sobre las prioridades del renovado escenario universitario» [en línia]. A: Fernández, A. B.; García, F. (ed.). Icono 14: VI Congreso Internacional de Investigación y Relaciones Públicas: Actas (5 i 6 de maig de 2011). Pontevedra: Universidad de Vigo, p. 309-325. <http://airrpp.org/wpcontent/uploads/2012/12/actas_VIcongreso_AIRP.pdf>[Consulta: 2 juny 2022]. Maltese, V. (2018). «Digital transformation challenges for universities: Ensuring information consistency across digital services». Cataloging & Classification Quarterly, 56 (7), p. 592-606. <https://doi.org/10.1080/01639374.2018.1504847>. Marston, J. E. (1981). Relaciones públicas modernas. Mèxic: McGraw Hill. Matilla, K. (2008). «Un nou model estratègic aplicat a les relacions públiques i a la comunicació corporativa». Treballs de Comunicació [en línia], [Societat Catalana de Comunicació], 25 (desembre), p. 101-130. <http://revistes.iec.cat/index.php/TC/article/view/40672> [Consulta: 4 maig 2022]. Mogaji, E.; Watat, J. K.; Olaleye, S. A.; Ukpabi, D. (2021). «Recruit, retain and report UK Universities’ strategic communication with stakeholders on Twitter». A: Camilleri, M. A. (ed.). Strategic corporate communication in the digital age. Bingley, Regne Unit: Emerald, p. 89-114. <https://doi.org/10.1108/978-1-80071-264-520211006>. Otero, M. T.; Pulido, M. (2018). Planificación y técnicas de relaciones públicas. Madrid: Síntesis. Palencia-Lefler-Ors, M. (2008). «La incomunicación interna en la universidad española». Revista Latina de Comunicación Social, 63, p. 277-286. <https://doi.org/10.4185/RLCS-2008-766-277-286>. Paniagua-Rojano, F. J.; Gómez-Calderón, B. J.; Fernández-Sande, M. (2012). «La incorporación de los departamentos de comunicación de las universidades españolas al entorno digital. Un análisis cuantitativo». Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 18, p. 691-701. <http://dx.doi.org/10.5209/rev_ESMP.2012.v18.40948>. Pérez-Bonaventura, M.; Tárrega, S.; Vilajosana, J. (2021). «Análisis del uso de las redes sociales de las instituciones de educación superior catalanas». REIRE: Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 14 (1), p. 1-20. <https://doi.org/10.1344/reire2021.14.131558>. Quindemil Torrijo, E. M.; Rumbaut León, F. (2014). «La información y la comunicación en la gestión organizacional: retos en el contexto universitario». Bibliotecas Anales de Investigación, any 10, 10, p. 54-67. Ramírez, T. (1995). Gabinetes de comunicación: Funciones, disfunciones e incidencia. Barcelona: Bosch Casa. Riba , C. (2014). Mètodes d’investigació qualitativa [en línia]. Barcelona: UOC. <http://cv.uoc.edu/annotation/475364da13fc487b002fb9218ade5ca9/487521/PID_00212200/modul_1.html> [Consulta: 15 juny 2022]. Robles, B. (2011). «La entrevista en profundidad: una técnica útil dentro del campo antropofísico». Cuicuilco [en línia], 18 (52), p. 39-49. <https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=35124304004> [Consulta: 1 juny 2022]. Romero, C. (2018). Las universidades como empresas de comunicación: Análisis de los procesos de información [en línia]. Tesi doctoral. Madrid: Universidad Complutense de Madrid. <https://eprints.ucm.es/id/eprint/49332/1/T40247.pdf> [Consulta: 4 maig 2022]. Shangay Ranking Consultancy (2021). ARWU - Academic ranking of world universities 2021 [en línia]. <https://www.shanghairanking.com/rankings/arwu/2021> [Consulta: 15 juny 2022]. Shukla, A.; Bhasin, K. (2022). «Social media usage in higher education: Role in marketing and communication during covid-19». Transnational Marketing Journal (TMJ) [en línia], 10 (1), p. 87-101. <https://www.ceeol.com/search/article-detail?id=1035204> [Consulta: 2 juny 2022]. Simancas-González, E.; Blanco-Sánchez, T. (2022). «Impacto de la pandemia de la covid-19 en los canales de YouTube de las universidades públicas españolas». Doxa Comunicación, 35 (juliol-desembre), p. 1-19. <https://doi.org/10.31921/doxacom.n35a1508>. Simancas-González, E.; García-López, M. (2017). «Gestión de la comunicación en las universidades públicas españolas». El Profesional de la Información, 26 (4), p. 735-744. <https://doi.org/10.3145/epi.2017.jul.17>. Swarts, E.; Seitz, C. M. (2022). «Universities’ communication of covid-19 cases through online dashboards». Journal of American College Health [en línia] (12 maig). <https://doi.org/10.1080/07448481.2022.2074277> [Consulta: 20 juny 2022]. TERMCAT. Centre de Terminologia (2019). Diccionari de comunicació empresarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia. <https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/276> [Consulta: 16 juny 2022]. (Diccionaris en Línia) THE = Times Higher Education (2022a). World universities rankings 2022 [en línia]. <https://www.timeshighereducation. com/world-university-rankings/2022#!/page/0/length/25/sort_by/rank/sort_order/asc/cols/stats> [Consulta: 17 juny 2022]. — (2022b). Young university rankings 2022 [en línia]. <https://www.timeshighereducation.com/world-universityrankings/2022/younguniversityrankings#!/page/1/length/25/sort_by/rank/sort_order/asc/cols/stats>[Consulta: 17 juny 2022]. Wilcox, D.; Cameron, G.; Xifra, J. (2012). Relaciones públicas. 10a ed. Madrid: Pearson Educación. Xifra, J. (2005). Planificacion estratégica de las relaciones públicas. Barcelona: Paidós. — (2006). «¿Es marketing todo lo que reluce? La pluralidad de perspectivas conceptuales de las relaciones públicas». Anàlisi [en línia], 34, p. 163-180. <https://raco.cat/index.php/Analisi/article/view/55450> [Consulta: 2 juny 2022]. Descàrregues PDF Publicat 2023-05-25 Com citar Compte-Pujol, M., Feixas-Sibila, C., & Cuenca-Fontbona, J. (2023). La gestió de la comunicació a les universitats catalanes. Una anàlisi des de la perspectiva de les relacions públiques. Comunicació. Revista De Recerca I d’anàlisi, 40(1), 101–119. https://doi.org/10.2436/20.3008.01.228 Més formats de citació ACM ACS APA ABNT Chicago Harvard IEEE MLA Turabian Vancouver Descarregar citació Endnote/Zotero/Mendeley (RIS) BibTeX Número Vol. 40 Núm. 1: maig 2023 Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. En el moment de lliurar els articles a Comunicació. Revista de Recerca i d’Anàlisi per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Comunicació (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Comunicació. Revista de Recerca i d’Anàlisi , en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè Editorial es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits. — Els autors responen davant la Societat Catalana de Comunicació de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit, i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la Societat Catalana de Comunicació de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles. — És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la Societat Catalana de Comunicació en lliurar els articles. — La Societat Catalana de Comunicació està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
