El paper de les eines audiovisuals en els comuns educatius

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.2436/20.3008.01.230

Paraules clau:

comuns educatius, empoderament, inclusió social, joventut, metodologia audiovisual, recerca acció.

Resum

Aquest article es basa en un cas d’estudi realitzat amb joves de 16 a 18 anys en el marc del projecte europeu Horizon 2020 «Educational Common Spaces. Passing through enclosures and reversing inequalities» (SMOOTH). Partint de la recerca acció participativa, es fa ús d’eines audiovisuals per potenciar les capacitats participatives i col·laboratives
dels joves, buscant que siguin protagonistes i coinvestigadors del treball (Alberich, 2008). Donar el control de l’elaboració del producte audiovisual empodera alhora que situa en una posició d’igualtat els joves respecte als investigadors.

Biografies de l'autor/a

María José Palacios, Universitat Pompeu Fabra

Investigadora predoctoral (FI-AGAUR) en el doctorat en comunicació
de la Universitat Pompeu Fabra i membre del Grup de Recerca en Joventut,
Societat i Comunicació (Jovis.com).
mariajose.palacios@upf.edu

Sonia Páez de la Torre, Universitat Pompeu Fabra

Investigadora postdoctoral Margarita Salas al Departament d’Educació
de la Universitat de Girona i al Departament de Comunicació
de la Universitat Pompeu Fabra. Membre del Grup de Recerca en Joventut,
Societat i Comunicació (Jovis.com).
sonia.paezdelatorre@upf.edu

Mittzy Arciniega-Cáceres, Universitat Pompeu Fabra

Investigadora postdoctoral a la Universitat Pompeu Fabra i membre
del Grup de Recerca en Joventut, Societat i Comunicació (Jovis.com).
mittzy.arciniega@upf.edu

Mònica Figueras-Maz, Universitat Pompeu Fabra

Professora titular del Departament de Comunicació de la  i coordinadora del Grup de Recerca en Joventut,
Societat i Comunicació (Jovis.com).
monica.figueras@upf.edu

Referències

Alberich, T. (2008). «IAP, mapas y redes sociales: desde la investigación a la intervención social». Postularía, 8 (1), pp. 131-151.

Balasch, M.; Montenegro, M. (2003). «Una propuesta metodológica desde la epistemología de los conocimientos situados: las producciones narrativas». Encuentros en Psicología Social, 1 (3), pp. 44-48.

Bauwens, M.; Kostakis, V.; Pazaitis, A. (2019). Peer to peer: The commons manifesto. Londres: University of Westminster Press.

Boehm, A.; Staples, L. H. (2004). «Empowerment: The point of view of consumer». Families in Society, 85 (2), pp. 270-280.

Bollier, D.; Helfrich, S. (2015). Patterns of commoning. Amherst: Levellers Press.

Bourassa, G. N. (2017). «Towards an elaboration of the pedagogical common». En: Means, D.; Ford, R.; Slater, G. (eds.). Educational commons in theory and practice. Nueva York, NY: Palgrave Macmillan, pp. 75-93.

Fernández-Planells, A.; Masanet, M. J.; Figueras-Maz, M. (2016). «TIC i joves: reflexions i reptes per al treball educatiu» [en línea]. Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. <https://dretssocials.gencat.cat/ca/detalls/Article/Aportacions_54-00001> [Consulta: 30 junio 2022].

Figueras-Maz, M.; Arciniega-Cáceres, M.; Santos-Andreu, A. (2021). «El audiovisual como aportación a las producciones narrativas feministas». Discurso & Sociedad, 15 (3), pp. 601-621.

Freire, P. (1970). Cultural action for freedom. Cambridge: Harvard Educational Review.

Gandarias, I.; García, N. (2014). «Producciones narrativas: una propuesta metodológica para la investigación feminista». En: Mendia, I.; Luxán, M.; Legarreta, M.; Guzmán, G.; Zirion, I.; Azpiazu, J. (eds.). Otras formas de (re)conocer: Reflexiones, herramientas y aplicaciones desde la investigación feminista. San Sebastián: Hegoa, pp. 97-110.

Haraway, D. (1992). «Las promesas de los monstruos: una política regeneradora para otros inapropiados/bles». Política y Sociedad, 30, pp. 121-163.

Hur, M. H. (2006). «Empowerment in terms of theoretical perspectives: Exploring a typology of the process and components across disciplines». Journal of Community Psychology, 34 (5), pp. 523-540.

Masschelein, J.; Simons, M. (2013). In defense of the school: A public issue. Lovaina: Education, Culture & Society Publishers.

Montenegro, M.; Pujol, J. (2013). «Producciones narrativas: una propuesta teórico-práctica para la investigación narrativa». En: Luis Paulín, H.; Rodigou Nocetti, M. (eds.). Coloquios de investigación cualitativa: Desafíos en la investigación como relación social. Córdoba: Universidad Nacional de Córdoba, pp. 15-42.

Páez de la Torre, S. (2020). El proceso de empoderamiento en jóvenes originarios del cono sur latinoamericano a partir de sus experiencias migratorias en Catalunya. Tesis doctoral. Girona: Universitat de Girona. [Inédita]

Pujol, J.; Montenegro, M.; Balasch, M. (2003). «Los límites de la metáfora lingüística: implicaciones de una perspectiva corporeizada para la práctica investigadora e interventora». Política y Sociedad, 1 (40), pp. 57-70.

Soler-Masó, P.; Planas, A.; Ciraso-Cali, A.; Ribot-Horas, A. (2014). «Empoderamiento en la comunidad: el diseño de un sistema abierto de indicadores a partir de procesos de evaluación participativa». Pedagogía Social: Revista Interuniversitaria, 24, pp. 49-77.

Soler Masó, P.; Trilla-Bernet, J.; Jiménez-Morales, M.; Úcar-Martínez, X. (2017). «La construcción de un modelo pedagógico del empoderamiento juvenil: espacios, momentos y procesos». Pedagogía Social: Revista Interuniversitaria, 30, pp. 19- 34.

Trilla, J.; Novella, A. (2001) «Educación y participación social en la infancia». Revista Iberoamericana de Educación, 26, pp. 137-164.

Wang, C. (2006). «Youth participation in photovoice as a strategy for community change». Journal of Community Practice, 14 (12), pp. 147-161.

Descàrregues

Publicat

2023-05-25

Com citar

Palacios, M. J., Páez de la Torre, S., Arciniega-Cáceres, M., & Figueras-Maz, M. (2023). El paper de les eines audiovisuals en els comuns educatius. Comunicació. Revista De Recerca I d’anàlisi, 40(1), 165–181. https://doi.org/10.2436/20.3008.01.230

Número

Secció

Articles