Catalogne du Nord et Catalogne du Sud Autores Simon Schwarzfuchs Bar-Ilan University DOI: https://doi.org/10.2436/20.1006.01.84 Resumo La principauté catalane s’est longtemps développée des deux côtés des Pyrénées orientales, à l’ombre des royaumes de France et d’Espagne, y perdant cependant une partie de son unité. Elle s’est séparée entre la Catalogne du Nord et celle du Sud. La principale communauté de la Catalogne du Sud fleurissait à Barcelone et n’avait que d’assez rares relations avec les autres terres espagnoles. Le rabbin Salomon ben Abraham ben Adret dit le Rashba (1235-1310), qui la dirigea pendant une quarantaine d’années, laissa un nombre important de responsa adressées dans leur grande majorité aux diverses communautés catalanes du Nord et du Sud. Il jouissait d’une très grande autorité. Son contemporain, le rabbin Menaḥem ben Salomon ha-Meïri dit Don Vidal Salomon (1249-1315), exerçait son ministère à partir de Perpignan, la capitale de fait de la Catalogne du Nord. La Catalogne du Sud devint en 1492 l’un des éléments constitutifs de l’Espagne unifiée. Un certain nombre de Juifs trouvèrent alors refuge dans la Catalogne du Nord (Roussillon), mais ils en furent bientôt expulsés. Les Juifs des deux Catalognes considéraient qu’ils faisaient partie d’un grand espace catalan et ils continuaient de se servir de sa langue. Cette étude se propose d’examiner à travers la littérature rabbinique l’étroitesse de leurs rapports et l’importance de l’axe Barcelone-Perpignan passant par Gérone, qui serà dominant dans leur coexistence. Les Pyrénées ne les avaient pas vraiment séparés. Downloads PDF (Français) Publicado 2023-12-20 Edição v. 18 (2023) Seção Articles Licença La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. En el moment de lliurar els articles a la revista Tamid per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la SCEH (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Tamid, en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè Editorial es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits. — Els autors responen davant la SCEH de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit, i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la SCEH de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles. — És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la SCEH en lliurar els articles. — La SCEH està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
