Els testaments de na Goig, jueva de Girona, habitant de Vic

Abstract

Una de les figures més rellevants de la comunitat jueva de Vic als seus inicis va ser Goig. Jueva de Girona, va arribar a Vic uns anys després que s’hi instal·lés la seva germana Regina. Com ella, s’hi va establir amb el marit, els fills i les filles. Va dominar el mercat del crèdit a mitjan segle xiii, i mentre ella tenia una important participació en el préstec, el seu marit, David Canviador, es dedicava a la taula de canvi. Entre l’abundant documentació notarial de la comunitat jueva vigatana tan sols hi ha dos testaments: tots dos són de Goig. L’article repassa la seva trajectòria vital, analitza els seus testaments i ofereix una visió sobre els testaments llatins de dones jueves catalanes. El primer, de 1266, detalla els llegats als fills, les filles i la neta, i inclou la condició que David Canviador no es torni a casar. El segon, de 1283, escrit quan està malalta, és força diferent i mana que el seu marit distribueixi els seus béns entre els seus fills i filles. Constitueix el testament d’una jueva catalana més antic publicat fins ara. Els testaments llatins tenen plena validesa entre els jueus, alhora que també en tenen en tribunals cristians. Són, a més, una mostra de l’aculturació d’aquesta societat.