Catalunya del Nord i Catalunya del Sud Autors/ores Simon Schwarzfuchs Bar-Ilan University DOI: https://doi.org/10.2436/20.1006.01.84 Resum El Principat de Catalunya va florir a banda i banda dels Pirineus orientals, sota l’ombra dels regnes de França i Espanya, però va perdre part de la seva unitat quan es va dividir entre la Catalunya del Nord i la del Sud. Barcelona era la comunitat jueva principal de Catalunya del Sud i només tenia relacions puntuals amb les terres espanyoles. El rabí Salomó ben Adret (1235-1310), que la va dirigir durant quaranta anys i gaudí d’un gran prestigi, deixà una gran quantitat de reculls de dictàmens o responsa jurídics en resposta a les diverses consultes de les comunitats jueves del nord i del sud de Catalunya. El seu contemporani Rabí Menaḥem ben Salomó ha-Meïri, o Vidal Salomó (1249-1315), va exercir el seu ministeri a Perpinyà, la capital de fet de Catalunya del Nord. Un cert nombre de jueus hi van trobar refugi l’any 1492, però ben aviat també en van ser expulsats. Els jueus dels dos cantons dels Pirineus consideraven que formaven part d’un gran espai català i van continuar utilitzant la seva llengua. Aquest estudi té la intenció d’examinar a través de la literatura rabínica les relacions entre ambdues comunitats i la importància de l’eix Barcelona-Perpinyà, que també passa per Girona. Els Pirineus, certament, no els van mai separar. Descàrregues PDF (Français) Publicat 2023-12-20 Número Vol. 18 (2023) Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. En el moment de lliurar els articles a la revista Tamid per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la SCEH (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Tamid, en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè Editorial es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits. — Els autors responen davant la SCEH de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit, i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la SCEH de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles. — És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la SCEH en lliurar els articles. — La SCEH està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
