Catalunya del Nord i Catalunya del Sud

Autors/ores

  • Simon Schwarzfuchs Bar-Ilan University

DOI:

https://doi.org/10.2436/20.1006.01.84

Resum

El Principat de Catalunya va florir a banda i banda dels Pirineus orientals, sota l’ombra dels regnes de França i Espanya, però va perdre part de la seva unitat quan es va dividir entre la Catalunya del Nord i la del Sud. Barcelona era la comunitat jueva principal de Catalunya del Sud i només tenia relacions puntuals amb les terres espanyoles. El rabí Salomó ben Adret (1235-1310), que la va dirigir durant quaranta anys i gaudí d’un gran prestigi, deixà una gran quantitat de reculls de dictàmens o responsa jurídics en resposta a les diverses consultes de les comunitats jueves del nord i del sud de Catalunya. El seu contemporani Rabí Menaḥem ben Salomó ha-Meïri, o Vidal Salomó (1249-1315), va exercir el seu ministeri a Perpinyà, la capital de fet de Catalunya del Nord. Un cert nombre de jueus hi van trobar refugi l’any 1492, però ben aviat també en van ser expulsats. Els jueus dels dos cantons dels Pirineus consideraven que formaven part d’un gran espai català i van continuar utilitzant la seva llengua. Aquest estudi té la intenció d’examinar a través de la literatura rabínica les relacions entre ambdues comunitats i la importància de l’eix Barcelona-Perpinyà, que també passa per Girona. Els Pirineus, certament, no els van mai separar.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicat

2023-12-20

Número

Secció

Articles