La política terminològica del canvi climàtic

Auteurs-es

Résumé

Aquest article repassa l’evolució terminològica del fenomen conegut com a canvi climàtic. Des del segle XIX, investigadors com Eunice Foote i Svante Arrhenius van plantejar l’efecte hivernacle, mentre que al segle XX termes com «escalfament global» i «canvi climàtic» es van establir científicament. Amb la creació de l’IPCC (1988) i la CMNUCC (1992), «canvi climàtic» esdevé un terme jurídic i polític. L’article destaca la introducció de «emergència climàtica» (2016) per remarcar la urgència d’actuar, impulsada per moviments socials i organismes internacionals. També analitza com la terminologia pot reflectir posicionaments ideològics i condicionar el debat públic. Finalment, aborda les respostes de mitigació i adaptació, i el concepte de «justícia climàtica» per repartir responsabilitats i costos, especialment en el context de la litigació internacional recent.

Téléchargements

Les données relatives au téléchargement ne sont pas encore disponibles.

Biographie de l'auteur-e

Jordi Jaria-Manzano, Universitat Rovira i Virgili

Jordi Jaria-Manzano és professor agregat Serra Húnter de Dret Constitucional i Ambiental a la Universitat Rovira i Virgili (URV), on coordina el doctorat en Dret. És investigador al Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona. Doctor en Dret per la URV (2004), és també llicenciat en Dret i en Filosofia i Ciències de l’Educació per la UB. La seva recerca se centra en dret ambiental, justícia ambiental, constitucionalisme global, antropocè, distribució del poder i pluralisme jurídic. Ha dirigit projectes sobre transició energètica i sostenibilitat digital o hi ha participat. Dirigeix la Revista d’Estudis Autonòmics i Federals.

Téléchargements

Publié-e

2025-06-29

Comment citer

Jaria-Manzano, J. (2025). La política terminològica del canvi climàtic. Terminàlia, 1(31), 66–68. Consulté à l’adresse https://revistes.iec.cat/index.php/Terminalia/article/view/155199

Numéro

Rubrique

Transition climatique et terminologie