El diàleg entre la geografia i les humanitats en la visió del paisatge de Manuel de Terán

Resum

L’obra del geògraf Manuel de Terán (1904-1984) ofereix un acabat exemple de la connexió entre geografia i humanitats que ha caracteritzat en bona mesura la perspectiva intel·lectual de la tradició geogràfica espanyola moderna. Influït alhora pels plantejaments actualitzats de la geografia forana del seu temps i per l’horitzó cultural i paisatgístic vinculat a Francisco Giner i a la Institución Libre de Enseñanza, la seva manera d’entendre la geografia i la seva manera de veure el paisatge es va caracteritzar per la seva sostinguda i fructífera relació amb els punts de vista de les humanitats. Es va produir així en la seva visió del paisatge una original convergència de la mirada geogràfica i els punts de vista de les humanitats.

Paraules clau: Manuel de Terán, geografia espanyola, humanitats, cultura, paisatge.