Els jueus d’Arle (1391-1414). La seva aptitud per a les ciències (els Avigdor) i per a l’acolliment dels coreligionaris catalans

Autori

  • Danièle Iancu-Agou Centre national de la recherche scientifique, Laboratoire d’études sur les monothéismes.

Parole chiave:

Provença, Arle, Abraham Avigdor, Salomó Avigdor, escola de medicina de Montpeller, llinatge català dels Falcó a Tarascó

Abstract

En la comunitat jueva secular d’Arle era conegut el llinatge savi dels metges Avigdor, amb el pare Abraham i el seu fill Salomó dedicats a les traduccions a l’hebreu dels treballs mèdics de l’escola de Montpeller (Arnau de Vilanova, Gérard de Solo) al principi del segle xv.
Mentre que Renan i Neubauer deploraven la falta d’informació autobiogràfica sobre Salomó, l’aportació de les fonts llatines i provençals és preciosa i demostra la propensió a la conversió sobrevinguda en el si d’aquest llinatge cèlebre. Dels quatre fills d’Abraham Avigdor, tres van agafar molt aviat, en una època aparentment de calma, el camí del cristianisme, i un d’ells amb apadrinament reial!
Després d’aquesta primera part prosopogràfica i cultural sobre l’aptitud de les elits jueves d’Arle per a les ciències (i la conversió), una segona part tracta de la presència dels jueus catalans arribats a Arle i Tarascó a la mateixa època, després dels drames del 1391.
Paraules clau: Provença, Arle, Abraham Avigdor, Salomó Avigdor, escola de medicina de Montpeller, llinatge català dels Falcó a Tarascó

Downloads

I dati di download non sono ancora disponibili.

##submission.downloads##

Pubblicato

2015-06-24

Fascicolo

V. 10 (2014)

Sezione

Articles

Licenza

Gli autori che pubblicano su questa rivista sono d'accordo con le seguenti condizioni:
  1. Gli autori conservano i diritti di paternità e concedono alla rivista il diritto di prima pubblicazione, con l'opera disponibile contemporaneamente sotto una Licenza di attribuzione Creative Commons (Llicència d’atribució de Creative Commons) che consente di condividerla con terzi, sempre che questi ne riconoscano la paternità e la pubblicazione iniziale su questa rivista.

  2. Gli autori sono liberi di stringere accordi contrattuali aggiuntivi indipendenti per la distribuzione non esclusiva della versione dell'opera pubblicata sulla rivista (ad esempio la pubblicazione su un deposito istituzionale o su un libro), sempre che se ne riconosca la pubblicazione iniziale su questa rivista.
Si esortano gli autori a pubblicare la loro opera on-line (su depositi istituzionali o per esempio sulla loro pagina web) prima e durante il processo di invio, con l'obiettivo di raggiungere scambi produttivi e far sì che l'opera ottenga più citazioni (vedi The Effect of Open Access, in inglese).