Moixè ben Nahman, Bonastruc de Porta

Abstract

L’article raona i formula, com a tesi, la identitat de Moixè ben Nahman, el famós escriptor jueu del segle xiii, amb el Bonastruc de Porta dels documents llatins de la seva època.
Després d’apuntar l’origen dels dubtes que alguns autors han mantingut sobre l’expressada identitat, planteja l’ús del doble nom, litúrgic i vulgar, entre els jueus mascles de Catalunya i la seva gran extensió. El cos de l’article és dedicat a comentar,
un per un, els set documents llatins que avui es coneixen referents al mestre dels jueus de Girona. Apareix sempre amb el títol de mestre dels jueus, i tant amb el nom de Mossé com de Bonastruc de Porta, i també sense nom. Més en particular, es posa en relleu un document de l’any 1271, recentment descobert, sobre un fill de Bonastruc de Porta, de Girona, protegit per la infanta Berenguera de Castella; dada que concorda amb el destinatari de la famosa carta moral que Moixè ben Nahman adreçà al fill que residia a la cort del rei de Castella.
Un cop establerta documentalment la identitat, s’exposen altres dades històriques que la corroboren. Un darrer apartat dilucida el tipus de relació que el personatge va mantenir amb el rei Jaume I d’Aragó.
En apèndix es publiquen els documents llatins.

Paraules clau: Moixè ben Nahman, Bonastruc de Porta, escriptors jueus, onomàstica jueva, Catalunya, Jaume I d’Aragó, segle XIII