Estudi de la conversió dels jueus al catolicisme (Barcelona, 1846-1947): anà lisi i interpretació de les informacions factuals recollides al Regest dels documents de l’Arxiu Diocesà de Barcelona relatius als jueus

Abstract

Entre 1846 i 1947, uns dos-cents cinquanta estrangers d’origen jueu immigrats o nascuts a Barcelona van decidir convertir-se al catolicisme. De tots ells, no en sabem res fora que eren alemanys, hongaresos, polonesos, austríacs, turcs, grecs, marroquins, etc., homes i dones més aviat joves, infants també, i que per a la majoria la conversió va tenir lloc entre 1939 i 1945. Vet aquí el que diuen els arxius de la Diòcesi de Barcelona, i no en sabem res més, car, com sempre, els convertits no solen deixar testimoniatges ni petjades. Basant-nos en aquests arxius, intentarem esbrinar les condicions de bateig i les motivacions de totes aquestes  persones. El ric i dens contingut d’aquest corpus documental ens porta a fer-ne una anàlisi sota dues perspectives: des de la perspectiva jueva: és a dir, els jueus respecte a la conversió al catolicisme; i des de la perspectiva catòlica: l’Església respecte als candidats jueus a la conversió. A més a més, cadascuna d’aquestes dues parts es presta també a una doble aproximació: la primera es basa en una ressenya de les dades factuals i per tant objectives, com ara els elements d’identitat o les condicions materials de bateig. La segona està dictada pel «discurs»: informacions proporcionades directament pels preveres i informacions indirectes fruit de les observacions. En aquest cas, la subjectivitat hi té un lloc notable i molt significatiu per a identificar uns determinats estats d’ànim. Acabarem fent una interpretació d’aquest fenomen en funció de l’origen dels interessats, del context global europeu i espanyol, de les motivacions i de la posició del clergat.

Paraules clau: jueus, immigrants, desjudaïtzació, bateig, clergat, motivació, context polític, societat majoritària