Llengua i nació en la naixent Tercera República Francesa (1879-1881) com a model inspirador d’Eliézer Ben-Yehudà

Abstract

Eliézer Ben-Yehudà (1858-1992), considerat el «pare de l’hebreu modern», tenia dos països, el del seu naixement i França, no solament perquè ho deia un bon mot de finals del segle xix, sinó també perquè va passar la joventut a París del 1879 al 1881, quan finalment va fer cap a Israel, el país que considerava el del seu naixement. Se suposa que va arribar a la ciutat de les llums a finals de 1877 o a principis de 1878, en la situació immediatament posterior a la crisi del 16 de maig de 1877, quan al Senat s’aprovaven les lleis fonamentals de la República després d’intensos debats que van ser presenciats per Ben-Yehudà en tant que coŀlaborador del periòdic en llengua hebrea Ḥavaṣelet. Als articles que va escriure per informar d’aquests debats, hi mostra una admiració profunda vers la República Francesa i els ideals nacionals del Govern republicà. Per exemple, Jules Ferry (1832-1893), ministre d’Educació, hi apareix com un heroi nacional contra els conspiradors republicans, els monàrquics, l’Església catòlica i els comunards. De fet, és entre 1879 i 1881 que Jules Ferry va proposar les lleis educatives que es convertirien en la columna vertebral de la República Francesa sota els principis del progrés, el laïcisme, la consciència nacional i una llengua única, el francès (malgrat que el 1879 era parlat solament per la meitat de la població). Com que el primer article en el qual Ben-Yehudà aborda el paper de la llengua hebrea en el possible estat nació jueu és titulat precisament «La qüestió de l’educació» («Šeʾelat ha-ḥinuk»), els seus reports sobre les sessions del Senat s’han de considerar un document clau en la història de la política lingüística a Israel.