El rol econòmic públic de les dones jueves catalanes casades, 1250- 1350

Résumé

Aquest article descriu el rol de les dones jueves casades en les transaccions econòmiques, incloent-hi el crèdit, les vendes de béns immobles i el comerç. Basantse en registres notarials de Barcelona, Girona, Vic i Castelló d’Empúries, l’article fa servir metodologia tant quantitativa com qualitativa per a determinar amb quina freqüència i en quines circumstàncies les dones casades jueves, en contrast amb les vídues, participaven en transaccions de crèdit i altres formes d’activitat econòmica. Les dones jueves casades tenien un paper essencial en l’administració financera de la família, però aquest rol rarament es manifestava en una activitat econòmica pública independent. Fins i tot les dones casades jueves amb accés a recursos financers, com les hereves, sovint depenien del marit per a administrar la propietat en el seu propi nom. Els marits jueus només ocasionalment confiaven a la seva dona l’administració dels negocis en la seva absència. Tanmateix, algunes famílies i comunitats van crear una divisió de tasques diferent quant al gènere, en la qual marits i mullers, individualment i conjuntament, feien préstecs per augmentar els recursos financers de la família. En aquestes famílies, tant els marits com les mullers tenien accés a un fons conjugal compartit per a donar crèdit.

Paraules clau: història, Catalunya, dones, matrimoni, crèdit, segle xiii, segle xiv