Noms propis i altres mots catalans en el relat en hebreu de la disputa de Barcelona de 1263 entre fra Pol Cristià i rabí Mossé ben Nahman

Résumé

La narració en hebreu de la disputa de Barcelona de 1263 entre el dominicà fra Pol Cristià i el jueu rabí Mossè ben Nahman ha estat editada a partir de manuscrits molt tardans, i els noms propis i altres mots catalans que s’hi transcriuen en lletres hebrees apareixen molt deformats en les edicions i alguns fins han desaparegut —substituïts per traduccions a altres llengües— del text editat (aquest és el cas del mot duc, substituït per la traducció hebrea נגיד naguid). A partir d’una nova edició del text hebreu de la disputa, basada especialment en els tres manuscrits més antics, del final del segle xiii i del segle xiv, recuperem, en algun cas conjecturalment, totes aquestes paraules catalanes, algunes de les quals presenten formes del català antic, no conservades en la llengua moderna, i en deduïm, entre altres coses, que el text hebreu de la disputa va ser escrit en hebreu o traduït del català per un jueu català del segle xiii, que no hi ha cap raó per a pensar que no fos el mateix Nahmànides. Dediquem especial atenció a analitzar les formes antigues de les paraules catalanes (com Pol en lloc de Pau, Cervellon en lloc de Cervelló, clostres en lloc de claustres, frare en lloc de fra).