Quatre notes esparses sobre el judaisme medieval Autors/ores Eduard Feliu Resum 1) Sobre el nom de Sefarad amb relació a Catalunya: A l'edat mitjana Catalunya no era inclosa sota la denominació de Sefarad a la literatura hebrea medieval. 2) Sobre la restauració medieval de la llengua hebrea: La preocupació dels àrabs d'Al-Andalus per les qüestions lingüístiques desvetllà l'interès dels jueus per la restauració de l'hebreu com a llengua de cultura. A Catalunya, els jueus adquiriren de bona hora el domini de l'hebreu literari. 3) Sobre l'organització de les comunitats jueves en els temps de Salomó ben Adret: Les comunitats jueves administraven justícia segons el dret hebraic, practicaven l'estudi de la llengua i la cultura hebrees; i tenien llurs pròpies institucions internes. 4) Sobre els senyals distintius en els vestits dels jueus en el segle XIII: El Concili IV del Laterà (1215), imposà als jueus un signe distintiu o rodella damunt la roba, però sempre hi hagué moltíssimes excepcions en el compliment d'aquesta norma en els territoris de la Corona catalanoaragonesa. Descàrregues Text complet Publicat 2002-05-16 Número Vol. 2: 1998-1999 Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. En el moment de lliurar els articles a la revista Tamid per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la SCEH (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Tamid, en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè Editorial es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits. — Els autors responen davant la SCEH de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit, i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la SCEH de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles. — És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la SCEH en lliurar els articles. — La SCEH està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
