El Consumidor i la innovació alimentària: noves necessitats, nous productes i nous públics objectiu

Resumen

Els fets que en alimentació allò que és saludable es ven, i que augmenta la població autòctona o immigrant a Catalunya, són bones perspectives per a l'oferta alimentària que cal saber adaptar a la demanda. Segons estudis demogràfics els grups que estiren majoritàriament de la demanda alimentària i marquen les expectatives dels consumidors són les parelles amb fills mitjans i grans, i la gent gran. L'accés de la dona al treball remunerat és la causa d'un augment en el poder adquisitiu de la família, però es redueix el temps per comprar i per cuinar, per la qual cosa augmenta la demanda de productes preparats i precuinats. D'altra banda, l'augment de poder adquisitiu es desvia cap a necessitats menys bàsiques, i l'alimentació perd pes en la despesa familiar. L'interès per la salut i la seva relació amb l'alimentació orienten la innovació en l'oferta alimentària, que, gràcies als progressos científics en les ciències de la salut i la tecnologia industrial, és notablement competitiva universalment. El consumidor compra els aliments pel que veu o percep i poc entén de les innovacions i dels tecnicismes industrials. Les empreses poden orientar la seva oferta segons el que demana el consumidor o segons l'estudi de les tendències de consum o identificant solucions a problemes futurs. L'estratègia del productor dels aliments passa per buscar la complicitat amb el distribuïdor per arribar al consumidor final. La qualitat dels aliments no es limita a la reglamentació tecnicosanitària, i s'estén a les bondats de les pràctiques industrials, a més a més de la informació i recomanació per al consumidor i al detallista. El consumidor demana qualitat i seguretat en els aspectes sanitaris i nutricionals dels aliments que li ofereixen. Aquests són dos aspectes importants que han de quedar garantits en tota la cadena alimentària.