Els jueus d’Arle (1391-1414). La seva aptitud per a les ciències (els Avigdor) i per a l’acolliment dels coreligionaris catalans Autors/ores Danièle Iancu-Agou Centre national de la recherche scientifique, Laboratoire d’études sur les monothéismes. Paraules clau: Provença, Arle, Abraham Avigdor, Salomó Avigdor, escola de medicina de Montpeller, llinatge català dels Falcó a Tarascó Resum En la comunitat jueva secular d’Arle era conegut el llinatge savi dels metges Avigdor, amb el pare Abraham i el seu fill Salomó dedicats a les traduccions a l’hebreu dels treballs mèdics de l’escola de Montpeller (Arnau de Vilanova, Gérard de Solo) al principi del segle xv.Mentre que Renan i Neubauer deploraven la falta d’informació autobiogràfica sobre Salomó, l’aportació de les fonts llatines i provençals és preciosa i demostra la propensió a la conversió sobrevinguda en el si d’aquest llinatge cèlebre. Dels quatre fills d’Abraham Avigdor, tres van agafar molt aviat, en una època aparentment de calma, el camí del cristianisme, i un d’ells amb apadrinament reial!Després d’aquesta primera part prosopogràfica i cultural sobre l’aptitud de les elits jueves d’Arle per a les ciències (i la conversió), una segona part tracta de la presència dels jueus catalans arribats a Arle i Tarascó a la mateixa època, després dels drames del 1391.Paraules clau: Provença, Arle, Abraham Avigdor, Salomó Avigdor, escola de medicina de Montpeller, llinatge català dels Falcó a Tarascó Descàrregues Les dades de descàrrega encara no estan disponibles. Descàrregues PDF Publicat 2015-06-24 Número Vol. 10 (2014) Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. En el moment de lliurar els articles a la revista Tamid per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la SCEH (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Tamid, en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè Editorial es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits. — Els autors responen davant la SCEH de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit, i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la SCEH de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles. — És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la SCEH en lliurar els articles. — La SCEH està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
