La pràctica del lloguer de bèsties entre els jueus targarins a la fi del segle XV Autors/ores Josep-Xavier Muntané i Santiveri Resum Allowing for obvious changes with regard to form, although perhaps less significant changes with regard to content, one of the usual items of expenditure in medieval towns and villages which has survived to our own day was the hiring of beasts of burden that either the local officials or private individuals appointed by them used in order to travel on business outside the municipal boundaries. In the medieval town of Tàrrega, regular comings and goings between the town itself and various parts of Catalonia on the authority of the municipal council was common practice. Among the delivery notes from the period that have survived to this day, under the heading “lloguer de besties” (animal hire) several entries contain specific details of the sums of money paid by the council to the owners of animals thus used. In some documents dating from the end of the 15th century, members of the Jewish community are listed alongside Christians suppliers of animals.In the country, on those occasions when more than one animal was needed for work in the fields, it was customary for the poorer peasant farmers to lend each other their animals. Ownership of several animals was restricted to the financially better off. So, who were the Tàrrega Jews who, in the years immediately before their expulsion, were able to earn enough money to be in a position to hire out their animals to the local council as a means of transport? One of the columns in the table contained in the Appendix lists the names of Jewish animal owners from whom the town council hired animals. Although it is almost impossible on the basis of the data available today to restore the missing name and identify with absolute certainty the six individuals in question, the author attempts to provide the maximum biographical detail concerning each of the animal owners.The sums of money paid varied from year to year and even, occasionally, within a given year, the minimum amount being one solidus and three denarii per day and the maximum being two solidi per day, as shown in the table corresponding to the years 1480-1489. A comparison of these figures with the amounts paid to Christians in Tàrrega for the same service reveals that there was no appreciable difference between payments to Christian and Jewish for the hire of animals, as demonstrated by the above-mentioned documents. With one or two exceptions, there was no difference in the sum paid, irrespective of the type of animal hired, whether mule, ass or nag.Most of the documents also give the name of the person to whom the town council had entrusted the out-of-town business. On two occasions, it is stated that the emissary is a Tàrrega Jew. One of these official errands on behalf of the town council was in connection with an affair involving a local Jew: at the beginning of November, 1484, one Bellsom was assaulted and robbed as he was going along the road; soon afterwards, it came to the attention of the Tàrrega town council that the thief responsible was being held prisoner in Sant Cugat. Since the Tàrrega authorities wished to try the thief in the municipality, it took steps to ensure that the prisoner be transferred “swiftly and without delay” to Tàrrega. Descàrregues Les dades de descàrrega encara no estan disponibles. Descàrregues Text complet Publicat 2008-01-03 Número Vol. 5: 2004-2005 Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. En el moment de lliurar els articles a la revista Tamid per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la SCEH (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Tamid, en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè Editorial es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits. — Els autors responen davant la SCEH de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit, i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la SCEH de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles. — És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la SCEH en lliurar els articles. — La SCEH està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.