Tres notes de lexicologia semítica: entre l'arameu, l'àrab i el grec Autors/ores Juan Pedro Monferrer Sala Resum The linguistic make-up of the Syro-Palestinian Church comprised two clearly differentiated sectors: the Greek-speaking coastal regions and Hellenised cities, on the one hand, and the inland regions, on the other, where a variety of dialects were spoken. This geographical division was only a partial factor, however. Although the tendency of individuals to group together in Greek and Aramaic-speaking areas was initially determined by social inertia strongly influenced by reasons of language, the subsequent Arabo-Islamic occupation brought with it a new linguistic factor Arabic. Contrary to the opinion of some scholars, Aramaic was also spoken in the major cities and towns. It is known that Palestine was a highly active centre of Greek culture at the time of the Arabo-Islamic occupation; it also known that for a brief period of time Greek continued to be the language of the new Islamic Arab state. However, the Greek language of the Islamic Arab state was used not by Greek officials, the latter having fled with Heraclius, but by the Syriacs. The presence of the language of the Syrians (an expression frequently found in Greek texts from the 4th century onwards) appears to have been much greater than believed until very recently. The Aramaic speakers of Syria, Palestine and Mesopotamia not only kept alive the various Aramaic dialects used in everyday life, but they also knew Greek. The constant contact between Greek and the various Aramaic dialects, therefore, contributed to the exchange of cultural elements both in the Christian and the Jewish world. It is in this context that the present article proposes the following three etymologies: (1) An Aramaic-Arabic hapax: the Arabic síq is a form deriving from the Palestinian Christian- Aramaic síq, with a total consonantal shift from the Aramaic and a vocalic interference as a result of the transition from Greek to Aramaic. The sequence would be as follows: síq (Arabic) < síq (Aramaic) < shkov¿, enclosure, monastery. (2) An Aramaic loan-word: sábún < sapúná: in verse 1 of the sixth stanza of zejel no. 137 by the Cordoban writer Ibn Quzmán (12th century), we find a term which had previously been supposed to be Romance in origin: sábún, soap, with the article, which in Hispano Arabic must have been realized as sábún. The loan-word sábún entered Arabic directly from Aramaic. The word has been documented in Hebrew, rabbinical Aramaic and Syriac. (3) A possible Semitic word that failed to prosper: the author is inclined to think that the word endib/via, endive, was formed from ejntuvbia Descàrregues Les dades de descàrrega encara no estan disponibles. Descàrregues Text complet Publicat 2008-01-03 Número Vol. 5: 2004-2005 Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. En el moment de lliurar els articles a la revista Tamid per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la SCEH (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Tamid, en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè Editorial es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits. — Els autors responen davant la SCEH de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit, i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la SCEH de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles. — És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la SCEH en lliurar els articles. — La SCEH està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.