Proposta per a l’estudi dels conversos de jueu a la ciutat de Barcelona (1391-1550)‎

Resum

El paper exercit pels jueus conversos arran de l’avalot de 1391 dins la societat barcelonina en els aspectes econòmic, polític i cultural no ha estat encara estudiat en profunditat. Hi ha hagut alguns estudis que a partir de l’any 1992 han començat a interessar-se de nou per aquest assumpte. Però no n’hi ha prou. Queda clar que es tracta d’un problema de força complexitat i gens fàcil. Les fonts idònies per conèixer el seu pes dins la societat de la ciutat de Barcelona al llarg de la fi del segle xiv, tot el xv i la primera meitat del segle xvi són, sens dubte, les notarials pel que fa als aspectes econòmics, socials i culturals, molt disperses en diferents arxius, tot i el predomini de l’Arxiu Històric de Protocols, i les del Consell de Cent en l’aspecte polític i normatiu, que es troba a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. La necessitat de fer un buidatge sistemàtic dels dits arxius és imperiosa per tal d’identificar individualment els conversos i analitzar el seu cursus personal i les seves relacions familiars i de treball a fi d’avaluar-ne el nivell d’integració en la societat dels cristians de natura. Unes primeres conclusions de les prospeccions realitzades ens porten a certificar la continuïtat dels oficis exercits pels seus avantpassats jueus, el quasi monopoli dels conversos en alguns d’ells (corallers, seders), la seva preeminència com a mercaders i corredors de mercaderies, l’endogàmia matrimonial d’aquest grup i el lent augment del nombre de matrimonis mixtos entre cristians de natura i conversos barcelonins. La introducció de la Inquisició castellana (1487) significà un retrocés significatiu en el procés d’integració assolit fins aleshores.