Vulnerabilitat social i accés al transport públic en àrees de baixa densitat. El cas de les urbanitzacions de la demarcació de Barcelona

Resum

Els processos de dispersió urbana suposen importants reptes en termes de mobilitat associats al salt d’escala dels desplaçaments quotidians i a l’aparició de noves vulnerabilitats socioeconòmiques i territorials. L’article aborda aquests temes a partir del cas de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics a la demarcació de Barcelona. Una vegada recorregudes les diferents etapes d’implementació i transformació de les urbanitzacions de baixa densitat al país, l’article desenvolupa una anàlisi del nivell d’accessibilitat al transport públic de la població resident en aquestes àmbits, tant pel que fa les connexions amb el seu centre urbà de referencia, com amb el conjunt del territori català. Es destaquen tres resultats clau: la rellevància de la relació entre la densitat i l’accés al transport públic, el paper fonamental del transport públic per a l’accés a la resta dels serveis i l’existència d’una relació directa entre manca d’accés al transport públic i precarietat de la situació urbanística.