Àcids grassos omega-3: els àcids grassos perduts i ara retrobats?

Autores/as

  • Ramon Segura Universitat de Barcelona

Resumen

Els àcids grassos omega-3 pertanyen a la categoria dels àcids grassos poliinsaturats i no poden ser sintetitzats pel nostre organisme, la qual cosa determina el seu caràcter d’essencials per a la salut i que sigui imprescindible el fet d’ingerir-los amb la dieta. Aquests tipus de compostos participen en una sèrie de processos implicats en el normal funcionament de diversos sistemes corporals i, així, afecten el nivell de salut de l’individu i condicionen, en part, el risc de patir diversos tipus de patologies. L’àcid eicosapentaenoic i l’àcid docosahexaenoic exerceixen una sèrie d’efectes sobre diferents paràmetres fisiològics que poden afectar el desenvolupament del procés arterioscleròtic, responsablemajoritari de lamalaltia isquèmica miocardíaca: disminueixen els nivells de triglicèrids del plasma (tant en dejú com durant el període postprandial), redueixen l’agregació plaquetària i el risc de trombosi,moderen la dinàmica dels processos implicats en les reaccions inflamatòries (implicades en el desenvolupament de les plaques d’aterosclerosi), redueixen el risc de presentar arítmia ventricular i demort sobtada, etc. Nombrosos treballs de tipus experimental i diversos estudis de caràcter epidemiològic suggereixen que els àcids grassos de tipus omega-3 poden tenir efectes beneficiosos sobre lesmalalties de naturalesa cancerosa: redueixen el desenvolupament metastàtic i el creixement tumoral en inhibir el grau demitosi de les cèl·lules canceroses, en accelerar la sevamort per apoptosi, en induir la diferenciació cel·lular, en inhibir l’angiogènesi, en alterar elmetabolisme dels estrògens, etc. Els àcids grassos de tipus omega-3 són essencials per assolir l’adequada estructura i el normal funcionament del sistema nerviós. Estudis de caràcter epidemiològic posen demanifest l’existència d’una associació positiva entre la ingesta de peix ric en àcids grassos eicosapentaenoics i docosahexaenoics (verat, sardina, tonyina, etc.) durant l’embaràs i unmillor desenvolupament del fetus i la millora en diversos aspectes de la percepció sensorial i la capacitat psicofuncional: unamillor percepció i atenció envers les coses noves en el reconeixement visual (en el nadó) i unamillor puntuació en les escales de valoració de la intel·ligència verbal i en el comportament personal (en els infants i adolescents), al mateix temps que milloren el desenvolupamentmotor i el de la massa òssia. Aquests tipus de compostos desenvolupen un paper important en la higienemental i influeixen sobre diversos processos relacionats amb alguns tipus demalaltiesmentals: la depressió (estacional, postpart), el trastorn bipolar (depressió,mania), els dèficits d’atenció, les síndromes d’hiperactivitat, etc.Els àcids grassos de tipus omega-3 afecten també el funcionament del sistema immunitari i determinen que la reactivitat i el grau d’agressivitat de la resposta inflamatòria induïda per aquest sistema siguinmésmoderats i tinguin unamenor afectació clínica i funcional. La simptomatologia clínica de diversesmalalties en les quals el sistema immunitari desenvolupa un paper important (artritis reumatoide, asma bronquial, psoriasi, etc.) millora demanera significativa quan elsmalalts ingereixen quantitats adequades, i relativament altes, d’àcids grassos omega-3.

PARAULES CLAU: Àcids grassos, agregació plaquetària, trombosi.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Ramon Segura, Universitat de Barcelona

Universitat de Barcelona
Facultat de Medicina
Departament de Ciències Fisiològiques II

Descargas

Publicado

2011-02-01

Cómo citar

Segura, R. (2011). Àcids grassos omega-3: els àcids grassos perduts i ara retrobats?. TECA: Tecnologia I Ciència Dels Aliments, 31–38. Recuperado a partir de https://revistes.iec.cat/index.php/TECA/article/view/44768

Número

Sección

Artículos