Trameses

Necessiteu Vés a l’inici de sessió o Registrar per fer una tramesa.

Llista de verificació per preparar trameses

Com a part del procés de la tramesa, els autors/ores han de verificar que compleixen totes les condicions següents. En cas que no se segueixin aquestes instruccions, les trameses es podran retornar als autors/ores.
  • La tramesa no ha estat publicada anteriorment, ni tampoc no s’ha enviat anteriorment a una altra revista (o s’ha proporcionat una explicació a «Comentaris a l’editor/a»).
  • El fitxer de la tramesa és en format Microsoft Word, RTF o WordPerfect.
  • S’han proporcionat els URL per a les referències sempre que ha estat possible.
  • El text és en interlineat d'1,5 utilitza un tipus de lletra de 12 punts i aplica cursiva en lloc de subratllat (excepte per a les adreces URL). Totes les il·lustracions, figures i taules s’han ubicat a la posició que els correspon, i no al final del text.
  • El text compleix els requisits estilístics i bibliogràfics establerts a la secció «Instruccions per als autors» " de la pàgina «Quant a la revista».

  • Per a les trameses a seccions revisades per persones expertes, s’han seguit les instruccions de la secció «Com assegurar una revisió doble cega».

Directrius per a l’autor/a

Instruccions per als autors/es:

Comunicació. Revista de Recerca i d’Anàlisi és una revista científica editada per la Societat Catalana de Comunicació que publica articles inèdits relacionats amb la comunicació com a ciència social. La revista té una periodicitat semestral i es regeix pel sistema d’avaluadors anònims i externs. La revista no realitza cap cobrament als autors en concepte de processament editorial dels articles (article processing charges) ni tampoc cobra per l'enviament dels articles (article submission charges).
 
1. Procés editorial
 
Els originals seran avaluats inicialment pels editors de la revista, que decidiran si l'article compleix les normes editorials i si s'ajusta a la temàtica. Si és així, els originals seran examinats per experts independents (peer review), que en faran una revisió doble cega, i seran acceptats, refusats o acceptats amb revisions. En aquest últim cas, els autors hauran d’atendre les revisions i retornar els originals degudament modificats, que seran examinats de nou pels editors per decidir si han donat resposta a les qüestions plantejades.
 
2. Política d'accés lliure
 
Aquesta revista proporciona accés lliure immediat als seus continguts basant-se en el principi que el fet de posar la recerca a disposició del públic de manera gratuïta afavoreix l’intercanvi global de coneixement. La revista s'adhereix a la definició d'accés lliure de la Budapest Open Access Initiative (BOAI): "Per accés obert [als resultats de la recerca revisats per parells] entenem que estiguin disponibles de manera gratuïta a Internet, i que qualsevol usuari estigui autoritzat a llegir, descarregar, copiar, distribuir, imprimir, buscar o afegir un enllaç al text complet d'aquests articles, rastrejant-los per a la indexació, incorporant-los com a dades en un programa informàtic o utilitzar-los per a qualsevol altre propòsit que sigui legal, sense barreres econòmiques, legals ni tècniques, a part de les que són inseparables del mateix accés a Internet. L'única limitació quant a la reproducció i distribució i l'únic paper dels drets d'explotació en aquest àmbit hauria de ser donar als autors el control sobre la integritat dels seus treballs i el dret de ser reconeguts i citats adequadament."
 
3. Normes de presentació d'articles
Es publicaran articles inèdits, que no estiguin en procés de publicació en altres revistes, escrits en català, altres llengües romàniques o anglès, la temàtica dels quals analitzi els múltiples aspectes i àmbits de la comunicació com a ciència social.
 
Els articles poden anar acompanyats d’una carta de presentació i d’una declaració en què l’autor s’atribueix l’autoria de l’article, en certifica l’originalitat i dona permís a comunicació. revista de recerca i d’anàlisi per fer-hi els canvis formals oportuns.
 
Totes les persones signants de l'article han d'haver realitzat una aportació significativa al treball, entesa com una contribució intel·lectual en el disseny de la recerca i en l'anàlisi de resultats, així com una participació activa en la revisió crítica del manuscrit. Si no s'acompleixen aquests criteris, les persones hauran de ser incloses en l'apartat d'agraïments.
 

Els fitxers complementaris per a l'enviament de manuscrits són dades o materials addicionals que donen suport a l'estudi però que no s'inclouen al cos principal de l'article a causa de limitacions d'espai o format. Aquests poden ser conjunts de dades en fulls de càlcul, instruments de recerca com ara qüestionaris, material audiovisual, codis de programació o figures i taules ampliades. Comunicació. Revista de Recerca i d'Anàlisi accepta aquests fitxers en el seu format original i permet enviar-los juntament amb el manuscrit. Així mateix, es poden lliurar fotografies i imatges en fitxers electrònics en format JPG (o compatible) amb almenys 300 DPI de resolució. És indispensable annexar les figures, taules o quadres en full de càlcul per separat. Les imatges de gràfics, quadres o taules no són pertinents per al procés editorial. Cal comptar amb els drets de reproducció de material gràfic, imatges, fotografia, obra artística, etc., ja sigui per part del mateix autor (autors) o bé de tercers.

Es recomana als autors la inclusió d’anàlisis de sexe/gènere als articles. De fet, es té en compte la perspectiva de gènere en les revisions com a factor avaluatiu.


3.1. Política sobre l'ús d'intel·ligència artificial

Comunicació. Revista de Recerca i d'Anàlisi, agafant com a principal referència les recomanacions del Committee on Publication Ethics (COPE), entén que l'ús d'intel·ligència artificial (IA) i d'eines assistides per IA pot suposar una tecnologia auxiliar, un suport útil, sempre que s'utilitzi amb responsabilitat i prudència, se'n declari l'ús de forma detallada i els resultats siguin revisats. Aquest deure de transparència, a més, està en consonància amb els principis de ciència oberta, que fomenten la traçabilitat i reproductibilitat de la investigació. L'ús ètic i responsable d'aquestes tecnologies obliga a establir sempre un control i una supervisió per part dels qui assumeixen l'autoria, l'edició o la revisió. Aquestes persones han de verificar l'exactitud, precisió, validesa, pertinença i integritat del material generat per la IA, prestant especial atenció (encara que no només) a les referències inventades i als biaixos que pogués introduir el disseny de l'eina (inconsistències, manca d'informació o de fonts, etc.), per evitar la desinformació. La rendició de comptes sobre el maneig d'eines d'IA ha de garantir l'anàlisi i declarar les limitacions que es puguin detectar.
 
4.Característiques formals dels articles
 
Els articles han de ser enviats en format editable per poder ser anonimitzats pel procés de revisió. En el text de l'article, no pot constar cap indicació que permeti identificar els autors (per exemple, en recerques anteriors, o com ja vam comentar a, o variacions).
 
Els articles han de complir les següent característiques per ser enviats a revisió
 
A la primera pàgina, s'ha incloure el títol de l'article en català, en anglès i en l'idioma de l'article. A continuació, s'ha d'especificar el nom de tots els autors per ordre, seguit del càrrec, departament o unitat d’adscripció, ciutat, país i correu electrònic de l’autor al final. En el cas de l’autor de correspondència, també cal proporcionar una adreça de correu postal (assenyalar-lo amb asterisc).
 
En aquesta primera pàgina, s’ha d’incloure un resum no estructurat en català, en anglès (abstract) i en l’idioma de l’article d’entre 100 i 150 paraules cadascun, i sis paraules clau en català, en anglès (key words) i en l’idioma de l’article.
 
Els articles han de tenir un mínim de 6.000 paraules i un màxim de 8.000 i s'han d'estructurar de la manera usual en treballs científics: un primer apartat introductori o teòric on es repassin recerques prèvies i es plantegin les hipòtesis de recerca. Un segon apartat on s'expliqui amb detall la metodologia emprada, les condicions de la mostra i els mecanismes de recaptació de dades seguits. És important que estigui ben detallada aquesta part i justificada de manera robusta.
A continuació, un tercer apartat on s'exposaran els principals resultats obtinguts. En aquest punt es poden (i es recomana) incloure taules i imatges, sempre i quan aquestes no resultin redundants a la informació ja explicada de paraula. El quart i últim apartat ha de ser la discussió i les consegüents conclusions. L'estructura dels treballs pot variar per adaptar-se al tipus d'article (per exemple, si són revisions o treballs teòrics es pot modificar a criteri de l'autor/a).
 
A continuació de les conclusions, és obligatori assenyalar el finançament rebut (en cas d'haver-hi). Es recomana incloure una secció d'agraïments (per totes aquelles contribucions que no arriben al nivell d'autoria), i un comunicat on s'indiquin els possibles conflictes d'interès).
 
El manuscrit ha de ser escrit en Lletra del cos 12 (de l’estil Arial o Times New Roman), amb interlineat d’1,5 i les pàgines numerades.
 
4.1. Normes de citació i notes
Les notes han d’anar al final del document amb numeració contínua al llarg de tot l’article (sense iniciar numeració a cada pàgina) i cos 10.
 
Les citacions textuals han d’anar en rodona, entre cometes i amb la referència bibliogràfica al final, de la manera següent: (Autor, any: pàgines). Exemple: (Moragas, 1992: 25). Si la citació no és textual, sinó només una referència al tema o a l’obra en general, es pot prescindir de la pàgina.
 
La bibliografia recomanada i/o amb la qual heu treballat ha de seguir els criteris que habitualment s’apliquen a l’Institut d’Estudis Catalans:
 
[1 Totes les dades s’han d’escriure en català, excepte el títol de l’obra i els noms propis que no siguin topònims que hagin estat catalanitzats (per exemple, no es poden traduir els noms de les editorials).
 
[2 Ens estalviem «SA», «SL» i «Cia.» en relació amb les editorials i «Edicions», «Editorial», excepte en casos en què es pugui produir confusió o aquests mots estiguin íntimament lligats al nom, com ara «Edicions 62», «Edicions del País Valencià», etc.
 
[3 La manera de citar un llibre és:
 
Izuzquiza, I. (1990). La sociedad sin hombres. Barcelona: Anthropos.
 
[4 La manera de citar un capítol de llibre és:
 
Díaz Nosty, B. (1989). «La proyección multimedia en España». A: Timoteo Álvarez, J. (ed.). Historia de los medios de comunicación en España. Madrid: Ariel. (Ariel Comunicación), p. 60-120.
 
I un article d’una revista:
 
Bustamante, E. (1995). «El sector audiovisual. Grandes expectativas, profundas incertidumbres». Telos [Madrid], núm. 41 (març), p. 12-25.
 
[5 La manera de citar recursos electrònics o parts de recursos electrònics és:
 
Institut d’Estudis Catalans (1997). Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: IEC. <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 28 abril 2010].
 
Codina, L. (2010). «Diagrama y directorio sobre Ciencia 2.0 / E-Ciencia (v. 2010)» [en línia]. <http://www.mindomo.com/view.htm?m=d4d1f77be0d04af0804c719038144de8> [Consulta: 15 març 2010].
 
[6 Quan hi hagi més d’una obra o d’un article del mateix autor cal ordenar les referències cronològicament i, a partir de la segona, substituir l’autor per un guió llarg seguit d’un espai:
 
Zallo, R. (1988). Economía de la comunicación y de la cultura. Madrid: Akal. (Akal, Comunicación; 3)
 
— (1992). El mercado de la cultura: Estructura económica y política de la comunicación. Donostia: Tercera Prensa. (Gakoa Liburuak; 15)
 
[7 Si, a més de l’autor, en les referències coincideix l’any de publicació, s’han d’ordenar alfabèticament pel títol, i afegir una lletra a l’any per poder-les distingir quan s’hi faci referència dins el text:
 
Zallo, R. (1989a). «Evolución en la organización de las industrias culturales». A: Timoteo Álvarez, J. (ed.). Historia de los medios de comunicación en España. Madrid: Ariel. (Ariel Comunicación)
— (1989b). «Las formas dominantes de concentración en las industrias culturales». Telos [Madrid], núm. 18, p. 25-55.
 
[8 Si no coincideixen exactament tots els autors, s’ha de fer una nova entrada: Bustamante, E. (1982). Los amos de la información en España. Madrid: Akal. Bustamante, E.; Zallo, R. (coord.) (1988). Las industrias culturales en España. Madrid: Akal. (Akal, Comunicación; 2)
Observeu que després de l’editorial hi va el nom de la col·lecció («Akal, Comunicación», «Biblioteca A Tot Vent», «Ariel Comunicación», «GG MassMedia», etc.), seguit del número que l’obra hi ocupa (si en té).
 
[9 Tal com es pot observar en els exemples exposats fins aquí, en alguns casos, després del nom de fonts, consta si és l’editor, el coordinador o el compilador de l’obra:
Bolòs, O. de [et al.] (comp.) (1998). Atlas corològic de la flora vascular dels Països Catalans. Vol. 8. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. (ORCA: Atlas Corològic; 8)
 
[10 Si l’obra que se cita té més d’un volum, es pot indicar després de l’editorial. Si volem citar específicament un dels volums, ho hem de fer després del títol de l’obra, i en el cas que aquest volum tingui algun títol concret, també l’hem d’indicar a continuació:
 
Tasis, R.; Torrent, J. (1966). Història de la premsa catalana. Barcelona: Bruguera. 2 v. Martínez Sancho, V. (1991). Fonaments de física. Vol. 1: Mecànica, ones i electromagnetisme clàssics. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. (Biblioteca Universitària; 9)
 
[11 Després del títol de l’obra cal esmentar quina edició és, en el cas que no sigui la primera.
Dickens, Ch. (1972). Pickwick: documents pòstums del club d’aquest nom. 2a ed. Barcelona: Proa. 2 v. (Biblioteca A Tot Vent; 154)
 
[12 Quant a l’edició, les abreviatures més emprades són:
- ed. augm. edició augmentada
- ed. corr. edició corregida
- ed. rev. edició revisada
- 2a ed. (3a, 4a, etc.) segona (tercera, quarta, etc.) edició.
Les reimpressions no cal esmentar-les.
 
[13 Altres abreviatures freqüents són:
- [s. n.] sense nom (quan no hi ha editorial, poseu-ho en el seu lloc)
- [s. ll.] sense lloc (quan no hi ha lloc d’edició, poseu-ho en el seu lloc)
- [s. a.] sense any (quan no hi ha any, poseu-ho en el seu lloc)
 
4.2. Arxius complementaris
Els fitxers complementaris per a l'enviament de manuscrits són dades o materials addicionals que donen suport a l'estudi però que no s'inclouen al cos principal de l'article a causa de limitacions d'espai o format.
Aquests poden ser conjunts de dades en fulls de càlcul, instruments de recerca com ara qüestionaris, material audiovisual, codis de programació o figures i taules ampliades. Comunicació. Revista de Recerca i d'Anàlisi accepta aquests fitxers en el seu format original i permeten enviar-los juntament amb el manuscrit.
Així mateix, es poden lliurar fotografies i imatges en fitxers electrònics en format jpg (o compatible) amb almenys 300 dpi de resolució. És indispensable annexar les figures, taules o quadres en full de càlcul per separat. Les imatges de gràfics, quadres o taules no són pertinents per al procés editorial. Cal comptar amb els drets de reproducció de material gràfic, imatges, fotografia, obra artística, etcètera, ja sigui per part del mateix autor (autors) o bé de tercers.
 

Declaració de privacitat

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) compleix el que estableix el Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea (Reglament 2016/679, del 27 d’abril de 2016). De conformitat amb aquesta norma, s’informa que, amb l’acceptació de les normes de publicació, els autors autoritzen que les seves dades personals (nom i cognoms, dades de contacte i dades de filiació) puguin ser publicades en el corresponent volum de Comunicació. Revista de recerca i d'anàlisi. 

Aquestes dades seran incorporades a un tractament que és responsabilitat de l’IEC amb la finalitat de gestionar aquesta publicació. Únicament s’utilitzaran les dades dels autors per a gestionar la publicació de la revista i no seran cedides a tercers, ni es produiran transferències a tercers països o organitzacions internacionals. Un cop publicada la revista, aquestes dades es conservaran com a part del registre històric d’autors. Els autors poden exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació en el tractament i portabilitat, adreçant-se per escrit a l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), o bé enviant un correu electrònic a l’adreça dades.personals@iec.cat, en què s’especifiqui de quina publicació es tracta.