Creació del sistema de registre d’avaluació única: anàlisi de sol·licituds a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona Autores/as Mercedes Reguant Alvarez Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-0830-7854 Francesc Martínez-Olmo Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-9719-2808 Carolina Quirós Domínguez Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0001-7119-6926 Pilar Folgueiras Bartomeu Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-1343-0312 Nicole Stier Piera Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0003-2279-3163 DOI: 10.2436/20.3007.01.219 Palabras clave: avaluació, avaluació única, gestió, educació, motivació, qualitat, universitat Resumen Aquest article presenta una experiència sistematitzada del procés de sol·licitud d’avaluació única a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona per tal de quantificar la magnitud de les sol·licituds i determinar les variables que hi incideixen. Es va emprar una metodologia basada en la creació d’un format estandarditzat per a la sol·licitud i una base de dades automatitzada per registrar la informació. Es van recollir dades de més de 3.600 sol·licituds durant els semestres de 2023-2024. Els resultats mostren una quantitat gran de peticions, la majoria motivades per incompatibilitats horàries degudes a treballs i altres estudis. Les conclusions indiquen que l’avaluació única constitueix una opció força rellevant i que, per tant, ha de regular-se per garantir que les estratègies i els instruments aplicats reuneixen les condicions de qualitat necessàries, i així assegurar que compleix els mateixos estàndards que l’avaluació contínua i que recull els resultats d’aprenentatge adequats. Descargas Los datos de descargas todavía no están disponibles. Citas Casanova, M. A. (1999). Manual de evaluación educativa (5a ed.). La Muralla. Castañeda Rodríguez, C. S., Gálvez Mori, E. A., Luciano Sebastián, A., Rodríguez Álvarez, A. A., Torres Correa, R. E., i Valdivia Valderrama, J. (2023). Influencia de la implementación de un sistema ERP en la gestión académica universitaria: una revisión sistemática. Gestión de Operaciones Industriales, 1(2), 60-71. https://revistas.unitru.edu.pe/index.php/RINGIND/article/view/4988 Castillo Arredondo, S., i Cabrerizo Diago, J. (2006). Formación del profesorado en educación superior. McGraw-Hill, Interamericana de España. Gros Salvat, B., i Cano García, E. (2021). Procesos de feedback para fomentar la autorregulación con soporte tecnológico en la educación superior: revisión sistemática. RIED. Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 24(2), 107-125. https://doi.org/10.5944/ried.24.2.28886 Hidalgo, N., i Murillo, F. J. (2016). Evaluación de estudiantes para la justicia social. Propuesta de un modelo. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social (RIEJS), 5(2), 159-179. https://doi.org/10.15366/RIEJS2016.5.2.008 Mateo, J., i Martínez, F. (2008). Medición y evaluación educativa. La Muralla. Monereo, C. (2018). De l’aprendre per ser avaluat a l’avaluació per aprendre: perspectives i prospectives. Reptes de l’Educació a Catalunya. Anuari 2018, 86, 86-128. Murillo, F. J., i Hidalgo, N. (2017). Dime cómo evalúas y te diré qué sociedad construyes. Revista Iberoamericana de Evaluación Educativa, 8(1), 5-9. https://revistas.uam.es/riee/article/view/2972 Naranjo, M. (2005). L’avaluació dels alumnes amb dificultats en l’aprenentatge a l’àrea de matemàtiques a l’ESO: programes avaluatius i usos de l’avaluació [Tesi doctoral, Universitat de Barcelona]. http://www.tdx.cat/TDX-1230105-092529 Peña Caldera, V., i Valenzuela Galdames, M. (2024). Reflexiones sobre el ejercicio de la docencia y educación superior. Dykinson S.L. Popham, W. J. (2017). Classroom assessment. What teachers need to know. Pearson Education. Ríos-Muñoz, D., i Herrera-Araya, D. (2021). Contribución de la evaluación educativa para la formación democrática y transformadora de estudiantes. Educare, 25(3), 1-15. http://doi.org/10.15359/ree.25-3.40 Rodríguez Moreno, M. L. (2006). Evaluación, balance y formación de competencias laborales transversales. Laertes. Samboy, L. (2009). Evaluación de programas educativos a distancia. Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo Sandoval Rubilar, P., Maldonado-Fuentes, A. C., i Tapia-Ladino, M. (2022). Evaluación educativa de los aprendizajes: Conceptualizaciones básicas de un lenguaje profesional para su comprensión. Páginas de Educación, 15(1), 49-75. https://doi.org/10.22235/pe.v15i1.2638 Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Direcció General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat. Sanmartí Puig, N. (2020). Evaluar y aprender: un único proceso. Ediciones Octaedro. Shepard, L. (2006). La evaluación en el aula. Instituto Nacional para la Evaluación de la Educación. Vallejo-Ruiz, M., i Molina-Saorín, J. (2014). La evaluación auténtica de los procesos educativos. Revista Iberoamericana de Educación, 64, 11-25. Villagra-Bravo, C., Mellado-Hernández, M. E., Leiva-Guerrero, M. V., i Sepúlveda-Silva, S. (2022). Prácticas evaluativas en la formación inicial de docentes: Un estudio self study colaborativo. Revista Sophia Austral, 28, 1-23. https://doi.org/10.22352/SAUSTRAL20222803 Descargas PDF (Català) Publicado 2025-05-05 Cómo citar Reguant Alvarez, M., Martínez-Olmo, F., Quirós Domínguez, C., Folgueiras Bartomeu, P., & Stier Piera, N. (2025). Creació del sistema de registre d’avaluació única: anàlisi de sol·licituds a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Revista Catalana De Pedagogia, 27, 99–114. Recuperado a partir de https://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/154222 Más formatos de cita ACM ACS APA ABNT Chicago Harvard IEEE MLA Turabian Vancouver Descargar cita Endnote/Zotero/Mendeley (RIS) BibTeX Número Vol. 27 (2025): Repensant l'educació: horitzons i desafiaments en la pedagogia Sección Artículos de experiencias Licencia Derechos de autor 2025 Mercedes Reguant Alvarez Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0. La propiedad intelectual de los artículos es de sus respectivos autores. Los autores/as en el momento de entregar los artículos a la Revista Catalana de Pedagogia para solicitar su publicación aceptan los siguientes términos: Conceden a la Societat Catalana de Pedagogia (filial del Institut d'Estudis Catalans) los derechos de reproducción, comunicación pública y distribución de los artículos presentados para su publicación en la Revista Catalana de Pedagogia. Responden ante la Societat Catalana de Pedagogia, de la autoría y la originalidad de los artículos presentados. Es responsabilidad de los autores/as la obtención de los permisos para la reproducción de todo el material gráfico incluido en los artículos. La Societat Catalana de Pedagogia está exenta de toda responsabilidad derivada de la eventual vulneración de derechos de propiedad intelectual por parte de los autores/as. Los contenidos publicados en la revista están sujetos -a menos que se indique lo contrario en el texto o en el material gráfico- a una licencia Reconocimiento - No comercial - Sin obras derivadas 3.0 España (by-nc-nd) de Creative Commons, cuyo texto completo se puede consultar en http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Así pues, se autoriza al público en general a reproducir, distribuir y comunicar la obra siempre que se reconozca la autoría y la entidad que la publica y no se haga un uso comercial ni obra derivada. La revista no se hace responsable de las ideas y opiniones expuestas por los autores/as de los artículos publicados.