Creació del sistema de registre d’avaluació única: anàlisi de sol·licituds a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona

Autors/ores

Paraules clau:

avaluació, avaluació única, gestió, educació, motivació, qualitat, universitat

Resum

Aquest article presenta una experiència sistematitzada del procés de sol·licitud d’avaluació única a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona per tal de quantificar la magnitud de les sol·licituds i determinar les variables que hi incideixen. Es va emprar una metodologia basada en la creació d’un format estandarditzat per a la sol·licitud i una base de dades automatitzada per registrar la informació. Es van recollir dades de més de 3.600 sol·licituds durant els semestres de 2023-2024. Els resultats mostren una quantitat gran de peticions, la majoria motivades per incompatibilitats horàries degudes a treballs i altres estudis. Les conclusions indiquen que l’avaluació única constitueix una opció força rellevant i que, per tant, ha de regular-se per garantir que les estratègies i els instruments aplicats reuneixen les condicions de qualitat necessàries, i així assegurar que compleix els mateixos estàndards que l’avaluació contínua i que recull els resultats d’aprenentatge adequats.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Casanova, M. A. (1999). Manual de evaluación educativa (5a ed.). La Muralla.

Castañeda Rodríguez, C. S., Gálvez Mori, E. A., Luciano Sebastián, A., Rodríguez Álvarez, A. A., Torres Correa, R. E., i Valdivia Valderrama, J. (2023). Influencia de la implementación de un sistema ERP en la gestión académica universitaria: una revisión sistemática. Gestión de Operaciones Industriales, 1(2), 60-71. https://revistas.unitru.edu.pe/index.php/RINGIND/article/view/4988

Castillo Arredondo, S., i Cabrerizo Diago, J. (2006). Formación del profesorado en educación superior. McGraw-Hill, Interamericana de España.

Gros Salvat, B., i Cano García, E. (2021). Procesos de feedback para fomentar la autorregulación con soporte tecnológico en la educación superior: revisión sistemática. RIED. Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 24(2), 107-125. https://doi.org/10.5944/ried.24.2.28886

Hidalgo, N., i Murillo, F. J. (2016). Evaluación de estudiantes para la justicia social. Propuesta de un modelo. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social (RIEJS), 5(2), 159-179. https://doi.org/10.15366/RIEJS2016.5.2.008

Mateo, J., i Martínez, F. (2008). Medición y evaluación educativa. La Muralla.

Monereo, C. (2018). De l’aprendre per ser avaluat a l’avaluació per aprendre: perspectives i prospectives. Reptes de l’Educació a Catalunya. Anuari 2018, 86, 86-128.

Murillo, F. J., i Hidalgo, N. (2017). Dime cómo evalúas y te diré qué sociedad construyes. Revista Iberoamericana de Evaluación Educativa, 8(1), 5-9. https://revistas.uam.es/riee/article/view/2972

Naranjo, M. (2005). L’avaluació dels alumnes amb dificultats en l’aprenentatge a l’àrea de matemàtiques a l’ESO: programes avaluatius i usos de l’avaluació [Tesi doctoral, Universitat de Barcelona]. http://www.tdx.cat/TDX-1230105-092529

Peña Caldera, V., i Valenzuela Galdames, M. (2024). Reflexiones sobre el ejercicio de la docencia y educación superior. Dykinson S.L.

Popham, W. J. (2017). Classroom assessment. What teachers need to know. Pearson Education.

Ríos-Muñoz, D., i Herrera-Araya, D. (2021). Contribución de la evaluación educativa para la formación democrática y transformadora de estudiantes. Educare, 25(3), 1-15. http://doi.org/10.15359/ree.25-3.40

Rodríguez Moreno, M. L. (2006). Evaluación, balance y formación de competencias laborales transversales. Laertes.

Samboy, L. (2009). Evaluación de programas educativos a distancia. Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo

Sandoval Rubilar, P., Maldonado-Fuentes, A. C., i Tapia-Ladino, M. (2022). Evaluación educativa de los aprendizajes: Conceptualizaciones básicas de un lenguaje profesional para su comprensión. Páginas de Educación, 15(1), 49-75. https://doi.org/10.22235/pe.v15i1.2638

Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Direcció General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat.

Sanmartí Puig, N. (2020). Evaluar y aprender: un único proceso. Ediciones Octaedro.

Shepard, L. (2006). La evaluación en el aula. Instituto Nacional para la Evaluación de la Educación.

Vallejo-Ruiz, M., i Molina-Saorín, J. (2014). La evaluación auténtica de los procesos educativos. Revista Iberoamericana de Educación, 64, 11-25.

Villagra-Bravo, C., Mellado-Hernández, M. E., Leiva-Guerrero, M. V., i Sepúlveda-Silva, S. (2022). Prácticas evaluativas en la formación inicial de docentes: Un estudio self study colaborativo. Revista Sophia Austral, 28, 1-23. https://doi.org/10.22352/SAUSTRAL20222803

Descàrregues

Publicat

2025-05-05

Com citar

Reguant Alvarez, M., Martínez-Olmo, F., Quirós Domínguez, C., Folgueiras Bartomeu, P., & Stier Piera, N. (2025). Creació del sistema de registre d’avaluació única: anàlisi de sol·licituds a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Revista Catalana De Pedagogia, 27, 99–114. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/154222

Número

Vol. 27 (2025): Repensant l'educació: horitzons i desafiaments en la pedagogia

Secció

Articles d'experiències

Llicència

Drets d'autor (c) 2025 Mercedes Reguant Alvarez

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors i autores.

Els autors/es en el moment de lliurar els articles a la Revista Catalana de Pedagogia per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Concedeixen a la Societat Catalana de Pedagogia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista Catalana de Pedagogia.
  2. Responen davant la Societat Catalana de Pedagogia, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors/es l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat Catalana de Pedagogia, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors/es.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors/es dels articles publicats.