Un nou marc per a la relació educativa i el procés d’aprenentatge. Reflexions sobre l’Informe UNESCO 2015

Resumen

Una crítica que sovinteja als informes d’aquest tipus és el de considerar-los ben formulats i benintencionats però, al cap i la fi, retòrics, o teòrics, és a dir, mancats de context i d’agència política per desenvolupar-los i, per tant, poc rellevants des del punt de vista pràctic. Aquesta visió oblida que la veu de la UNESCO no deixa de tenir, arreu, un alt valor com a referent ètic i molt fonamentat acadèmicament. Precisament, per ser una veu que se situa per sobre de les polítiques petites i dels interessos locals, del món de l’educació a escala local o de cada país. De fet, el mateix informe reconeix que és una «crida al diàleg i al debat». Per tant, aquest ha de ser el gran referent per avaluar-lo, és a dir, si aporta els elements necessaris i més rellevants per tal que aquell diàleg pugui ser fructífer, en el sentit d’orientar actuacions alineades amb els seus principis. Però, justament, en la seva manca d’agència política rau la seva fortalesa. Perquè situa els nombrosos agents i agències —estatals, territorials i locals— davant la responsabilitat i el repte d’interpretar, d’interpel·lar-se i d’ajustar-se en les seves pràctiques als referents d’aquell marc.

Paraules clau
Educació, sostenibilitat, consens, bé públic, qualitat, canvi.