Els reptes en la iniciativa pública local de les comunitats energètiques

Resum

Les comunitats energètiques són una figura molt nova que permet la col·laboració publicoprivada en projectes energètics i obre la possibilitat de participació de nous actors al sector elèctric. Tot i que les directives (UE) 2018/2001 i 2019/944 identifiquen les autoritats locals, incloent-hi els municipis, com a socis de ple dret de les comunitats d’energies renovables i les comunitats ciutadanes d’energia, i també ho fa la seva transposició a l’article 6j de la Llei 24/2013, del 26 de desembre, del sector elèctric (LSE), aquesta participació genera dubtes a l’hora de trobar el seu encaix en el nostre ordenament jurídic sense una actualització normativa ad hoc. Els principals reptes que tenen les administracions locals per a impulsar i desenvolupar comunitats energètiques són l’habilitació de l’Administració local per a poder impulsar projectes energètics i participar en activitats econòmiques, en l’aportació o cessió de cobertes, terrenys o instal·lacions de titularitat municipal a una tercera entitat jurídica i en l’elecció dels vehicles jurídics adients per a la implementació d’una comunitat energètica d’iniciativa pública local que conjugui la participació de la ciutadania amb la de l’Administració. Tots aquests reptes no poden esdevenir desincentius per a poder explorar les noves oportunitats que les comunitats energètiques poden generar a la ciutadania, si bé és cert que fins que no hi hagi un marc normatiu ad hoc les administracions públiques locals hauran de trobar formes específiques per a desenvolupar, conjuntament amb la ciutadania i altres actors privats, l’impuls i l’aplicació de les comunitats energètiques renovables (CER), fet que comportarà, indubtablement, una certa flexibilitat normativa en la seva aplicació.