Límits i alternatives al sistema de contractació pública per a la provisió de béns i serveis a les administracions públiques. Adquisició de medicaments, serveis socials i serveis jurídics de representació i defensa

Resum

La cerca de fórmules alternatives a la contractació pública per a una provisió més àgil de serveis a les administracions públiques és objecte de debat des de la transposició de les directives europees de contractació pública, que advoquen per un sistema de contractació pública més eficient, transparent, sostenible i socialment responsable. La Llei de contractes del sector públic resulta excessivament rígida i burocràtica per a poder fer front a noves necessitats i a situacions canviants, com s’ha posat en relleu en relació amb la provisió de medicaments o de serveis socials. Un altre àmbit on s’ha produït aquest debat és el dels serveis de representació i defensa jurídica a les administracions públiques —és a dir, els serveis d’advocacia— quan no es poden proveir per mitjans interns. En aquests serveis, la immediatesa, la relació de confiança entre advocat i client i la necessitat puntual de contractar serveis molt especialitzats dificulten la subjecció a procediments que responen a un sistema basat en la planificació, el predomini de criteris objectius d’adjudicació i el compliment de terminis regulars. L’objectiu d’aquest article és fer una proposta al legislador català en aquest sentit, tenint en compte els posicionaments doctrinals i dels òrgans consultius en matèria de contractació pública, així com la jurisprudència constitucional, en especial la Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 65/2024.