La notificació electrònica: règim jurídic i problemes pràctics

Resum

En el procediment administratiu l’Administració dicta actes que, per la seva rellevància jurídica per als interessats, han de ser objecte d’una comunicació amb un contingut i unes formalitats que han de permetre assegurar amb tota certesa que han arribat al seu coneixement, moment a partir del qual produeixen efectes. A aquesta necessitat respon la notificació, que per aquest motiu esdevé un tràmit extraordinàriament important en el procediment administratiu. La notificació s’ha practicat tradicionalment en paper i des d’aquesta òptica l’han regulat sempre les diferents lleis de procediment administratiu. Però la implantació en els darrers anys de l’anomenada Administració electrònica ha comportat la necessitat de practicar la notificació per mitjans electrònics, cosa que ha obligat el legislador a establir el seu règim jurídic. Actualment la Llei 39/2015, de l’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, regula, com no podia ser d’una altra manera, la notificació per mitjans electrònics, que ha estat objecte de desenvolupament pel Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics, aprovat pel Reial decret 203/2021, del 30 de març. L’objecte del present article és estudiar el règim jurídic de la notificació electrònica contingut en la normativa estatal, així com analitzar els principals problemes que planteja la seva aplicació pràctica, prestant una atenció especial a les aportacions doctrinals i als pronunciaments jurisprudencials més destacats que s’han produït en aquesta matèria.