De la Vernatxa a la garnatxa blanca, evolució històrica

Autores/as

  • Josep Maria Puiggròs i Jové

Resumen

En el proceso de investigación sobre el origen de las variedades de cepas que consideramos autóctonas de Cataluña, nos encontramos que la garnacha ya se cita, en época muy temprana, en las obras de nuestra literatura medieval a partir del siglo XIV, con autores como Eiximenis o Bernat Metge. A partir de esta época, encontramos una serie de obras que nos citan los diferentes tipos de garnacha de formas muy variadas: vernaccia (1321), vernassa (1385), vernaixa (1399, 1417), guarnatxa (1564), vernacha (1622), vernatxa (1647), granatxa (1787), garnachas (1797), garnat-xa (1870), garnaxa (1871), garnacha blanca (1875, 1908) y garnatxa blanca (1911), y con estas sólo hacemos una pequeña selección. Es muy probable que la garnacha tenga su origen dentro de los territorios de la antigua corona catalanoaragonesa y también contemporáneamente existiese una vernaccia que corresponde a tierras italianas como la Toscana o la Liguria y que citan en sus obras Dante y Bocaccio, y que pueda tener sus orígenes en el Mediterráneo oriental. En la Terra Alta y en las comarcas de Tarragona, la primera documentación hasta la fecha encontrada corresponde a Lluís Ponç dIcard (1564) y, por lo que se refiere a Gandesa, el primer escrito encontrado que habla de vernatxa es de mosén Onofre Català (1647). En estos momentos, la garnatxa blanca ha hecho un gran salto cualitativo y es una variedad muy considerada dentro de nuestros vinos blancos y, de manera especial, hay que admirar el gran trabajo realizado en la Terra Alta.

Descargas

Publicado

2013-10-21

Cómo citar

Puiggròs i Jové, J. M. (2013). De la Vernatxa a la garnatxa blanca, evolució històrica. Dossiers Agraris, (15), 7–16. Recuperado a partir de https://revistes.iec.cat/index.php/DA/article/view/82509.001

Número

15 : La varietat garnatxa blanca

Sección

Artículos

Licencia

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista DOSSIERS AGRARIS per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Els autors cedeixen a la ICEA (filial de l'Institut d'Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a DOSSIERS AGRARIS.
  2. Els autors responen davant la ICEA de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l'obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La ICEA està exempta de tota responsabilitat derivada de l'eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes -llevat que s'indiqui el contrari en el text o en el material gràfic- a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s'autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. La revista DOSSIERS AGRARIS no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.