De la fil·loxera a l'escarabat de la patata. La innovació en la protecció vegetal

Autors/ores

  • Josep Maria Puiggrós i Jové

Resum

El període que va del final del segle XIX als anys seixanta del segle XX va ser molt important per al desenvolupament tecnicocientífic de la protecció vegetal a Catalunya. Al final del segle XIX es va aconseguir fer front a tres dels més importants paràsits que mai no havia tingut la vinya: la malura vella, el míldiu i la fil·loxera (tots tres procedents d'Amèrica en aquest període). Durant la primera part del segle XX es va desenvolupar una sèrie d'institucions, com el Museu de Patologia Vegetal, l'Escola Superior d'Agricultura i l'Estació de Fitopatologia i es van posar a punt sistemes de control biològic, així com una incipient terapèutica amb productes procedents de la química inorgànica o els serveis tècnics d'agricultura, que van ser modèlics durant el període anterior a la Guerra Civil. Posteriorment, tot quedà estroncat, i a partir de la Segona Guerra Mundial començà el període dels grans descobriments de productes fitosanitaris procedents de la química orgànica, cosa que va originar un canvi en l'estratègia del control de les plagues de les plantes i el desenvolupament d'una nova legislació per regular aquesta activitat.

Descàrregues

Publicat

2014-03-20

Com citar

Puiggrós i Jové, J. M. (2014). De la fil·loxera a l’escarabat de la patata. La innovació en la protecció vegetal. Dossiers Agraris, (16), 107–114. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/DA/article/view/83889.001