Gènesi

Resumen

En la vida quotidiana ens trobem amb situacions i problemes que ens fan reflexionar, i quan compartim les nostres reflexions veiem que persones diferents pensen coses diferents davant del mateix, les teories científiques es contradiuen, les ideologies polítiques estan enfrontades... llavors sorgeix la pregunta per la relació entre els meus pensaments subjectius i la veritat intersubjectiva. Com que la qüestió és precisament què és veritat, no podem pressuposar res del que creiem; així, Husserl ens proposa que comencem per deixar de dirigir l’atenció a les coses com a essent reals i la redirigim (reductio) a la manera com se’ns mostren, a la mera consciència fenomènica, que és la condició de possibilitat de tota realitat; per això Husserl anomena aquest gir de la mirada «reducció transcendental». A partir d’aquí, designarem com a vertaders aquells fenòmens dels quals puguem descriure la seva constitució, és a dir, com es presenten en la consciència i quines regles segueixen. Si la descripció obvia la formació dels fenòmens en la consciència al llarg del temps, és estàtica; si la inclou, és genètica. Així doncs, en aquest article estudiarem la dimensió temporal de la consciència, la seva gènesi, cosa que té a veure amb el desig infinit de veritat, la gènesi de la filosofia i de la ciència, la història i el futur de la humanitat, la qüestió de Déu i la llibertat humana.
GÈNESI: Genesis, génesis, gênesis, genèse, genesi.

Paraules clau: gènesi, generativitat, percepció, mònada, temps, món de la vida, teleologia.