André Maurois, entre l’art de manar i l’art de viure. Un ideal formatiu per a una Europa en temps de crisi

Resum

En aquesta aportació s’intenta fer una aproximació al pensament formatiu d’André Maurois (1885-1967) que va ser alumne a Rouen d’Émile Chartier (1868-1951), més conegut com Alain, que va influir en la seva trajectòria vital. En un món convuls, Maurois representa el punt de vista de l’intel·lectual burgès, defensor dels valors de la Tercera República francesa. Enmig de la crisi dels anys vint i trenta del segle passat, i entre una immensa bibliografia, sobresurten dos llibres que es complementen: Dialogues sur le commandement (1924) i Un art de vivre (1939). En realitat, l’art de viure —una síntesi de la seva filosofia de l’educació— s’articula a través de cinc aspectes o manifestacions: l’art de pensar, l’art d’estimar, l’art de treballar, l’art de manar i l’art d’envellir. A grans trets, podem considerar Maurois un intel·lectual amb tocs estoics i epicuris que volia humanitzar el món en un temps de destrets, tot donant pautes per organitzar la vida a manera d’una pedagogia que sintonitza amb els ideals formatius de la tradició pedagògica clàssica (Plató, Marc Aureli) i de la literatura formativa francesa (Montaigne, Descartes, Alain).

Paraules clau: Maurois, ideal formatiu, art de manar, art de viure, Alain, Lyautey.