Consciència del temps (Zeitbewusstsein)

Resum

La fenomenologia de la consciència del temps s’organitza a grans trets al voltant de tres nuclis temàtics. En una primera època, 1904-1905, en textos recollits en les seves Lliçons sobre la consciència interna del temps (1893-1917), el fil conductor és la pregunta sobre com és possible la percepció d’un objecte que dura mitjançant el sistema impressional-retencional i protencional de la consciència, prenent una melodia com a objecte paradigmàtic d’objecte que dura. En un segon moment, en els manuscrits de Bernau (1917-1918), l’anàlisi es desplaça des dels processos espontanis del jo a la síntesi passiva prèvia a aquests, a més de discutir dos models de consciència al fil del temps: un que la considera com a tempo-constituent en tot moment; l’altre que afirma que la temporalitat, pròpiament parlant, s’introdueix d’alguna manera quan reflexionem sobre els processos constitutius de la consciència. Per últim, en els manuscrits C (1929-1934), a part de continuar discutint els problemes anteriors, introduirà la noció de «present vivent» per a insistir en el caràcter actiu-donador-operant-temporalitzant que té la consciència.

Paraules clau: consciència del temps, consciència interna, present vivent, retenció, protenció, protoimpressió, immanent, síntesi passiva.