Consciència (Bewußtsein) i Jo (Ich)

Resum

«Consciència» (Bewußtsein) i «Jo» (Ich) són conceptes íntimament emparentats en la fenomenologia. En aquest article pretenem traçar-ne l’evolució en l’obra del seu fundador, Edmund Husserl, tractant-los separadament però marcant la simultaneïtat del seu desenvolupament.
La primera part de l’article està dedicada a la consciència, que guanya la seva centralitat pel fet de ser el lloc on es donen els fenòmens. A Investigacions Lògiques (1900-1901) es presenten els seus diversos sentits, quedant establerta una distinció crucial entre «reflexió» i «autoconsciència prereflexiva». El desenvolupament de les tesis sobre la darrera té lloc a Lliçons sobre fenomenologia de la consciència interna del temps (1905). Finalment, el gir de la fenomenologia husserliana a Idees I (1913) amb la introducció de l’epoché ens permet descobrir l’àmbit de la consciència pura. En la segona part de l’article es tracta la qüestió del Jo, és a dir, del subjecte la consciència del qual el fenomenòleg tematitza. A Investigacions Lògiques, Husserl nega el Jo com a entitat diferenciada del propi corrent de consciència. Tanmateix, amb l’entrada en la fenomenologia transcendental reconeixerà la necessitat de parlar d’un Jo pur que possibiliti la pròpia estructura de la consciència. La darrera fase de la filosofia husserliana estarà caracteritzada, però, per la recerca del Jo de l’experiència, que es concretarà, primer, en el Jo personal de Meditacions cartesianes (1929), i després, en la noció d’Ur-Ich a La crisi de les ciències europees i la fenomenologia transcendental (1936). L’article acaba amb algunes consideracions sobre la recepció dels conceptes en la fenomenologia posterior i el seu tractament en la filosofia analítica.

Paraules clau. Corrent de consciència, reflexió, percepció, autoconsciència prereflexiva, consciència pura, Jo empíric, Jo pur, Jo personal, Ur-Ich, Husserl.