Mètode i cogito en Descartes i Husserl

Autors/ores

  • Carlota Serrahima Balius Universitat de Barcelona Grup d’Estudis Fenomenològics (Societat Catalana de Filosofia) Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència

Paraules clau:

Mètode, dubte, epoché, cogito, Descartes, Husserl.

Resum

El dubte metòdic és un dels elements més significatius del projecte metafísic de René Descartes. Com a resultat d’aquest mètode, el cogito adquireix un estatut especial i un rol central per a la fonamentació de les ciències. En línia amb la visió de la filosofia com a filosofia primera, Edmund Husserl proposà, segles més tard, el mètode de l’epoché, en part hereu del dubte cartesià. Tanmateix, el plantejament fenomenològic de Husserl el dugué a matisar el mètode, així com a extreure’n conclusions diferents de les cartesianes sobre el cogito. Aquest article recull la dialèctica entre aquests dos autors sobre aquestes qüestions, resseguint les crítiques de Husserl al seu predecessor. Aquestes crítiques acusen Descartes de no haver trobat el terreny de la fenomenologia malgrat haver estat a punt de fer-ho.

Paraules clau: Mètode, dubte, epoché, cogito, Descartes, Husserl.

Descàrregues

Com citar

Serrahima Balius, C. (2015). Mètode i <i>cogito</i> en Descartes i Husserl. Anuari De La Societat Catalana De Filosofia, (25), 149–165. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/ASCF/article/view/136449

Número

Secció

Perspectives en Filosofia

Articles més llegits del mateix autor/a