Intencionalitat (Intentionalität)

Resum

L’objectiu principal d’aquest article és presentar el concepte d’intencionalitat en la fenomenologia de Husserl, en tant que descriu una de les principals característiques de l’experiència conscient: el seu estar dirigida a alguna cosa o el seu ser sobre alguna cosa. Husserl hereta una discussió sobre representacions sense objecte de l’escola de Brentano i en fa una primera aproximació a l’obra inacabada Objectes Intencionals (1894). És a les Investigacions Lògiques (1900/1901) on Husserl desenvolupa una primera teoria de la intencionalitat, a partir de la tematització de les vivències intencionals, o actes, que tenen uns continguts intencionals i uns objectes intencionals, els quals queden fora del corrent de consciència i de la descripció fenomenològica. Aquesta teoria és modificada a partir de la introducció del mètode de la reducció transcendental que permet a Husserl la formulació d’una segona teoria de la intencionalitat a Idees I (1913). Segons aquesta teoria, l’objecte intencional passa a formar part del corrent de vivències i, així, pot ser descrit fenomenològicament. Es tematitza sota la noció de «noema», que és el correlat objectiu de la «noesi». El tipus d’intencionalitat desenvolupada en aquestes obres és la intencionalitat objectivant, que Husserl complementa amb la tematització de la intencionalitat impressional, pròpia de la consciència del món «predonat» i de la relació «prereflexiva» del subjecte amb si mateix. Aquest tipus d’intencionalitat es tematitza sobretot a partir de les anàlisis sobre el subjecte carnal i la consciència del temps, en l’etapa husserliana de la fenomenologia genètica. Finalitzem l’article amb una breu indicació de la recepció del concepte per part de l’escola fenomenològica posterior i de la filosofia analítica.

Paraules clau: Intencionalitat, consciència, experiència, representació, Husserl, noema.