La història al servei del territori de projecte: l’exemple del País Càtar

Resum

Aparegut a l’inici dels anys 1980 en un context de crisi de la modernitat, el concepte territorial “País Càtar” s’estructura al voltant d’un tema cultural unificador: el catarisme, i tindrà com a finalitat una política cultural que pretén reestructurar l’espai local, en particular el rerepaís del departament de l’Aude. Posicionant-se a escala local, la construcció territorial s’ha de considerar a la vista no només de les pràctiques i actuacions sinó també en termes d’idealitat, el que duu a prestar atenció als discursos, vector preponderant en el procés territorial i la presa de decisió pública. La ideologia territorial apareix així com un sistema de discursos significants que embolcalla l’espai per a disposar-lo com a territori i produir-ne una expressió harmoniosa. Ve a estabilitzar les representacions espacials dels actors en un conjunt de materials diversos, que esdevenen fàcilment comunicables. Aquesta ideologia territorial és subjacent en el discurs polític, marcat de geograficitat, on la relació melòdica a un espai té un sentit, s’inscriu en un espai-temps d’actuacions, projectes i pràctiques.

Paraules clau: administració local, imatge turística, territori viscut.