Els serveis obligatoris als nuclis de població de Catalunya a les lleis de règim local i d’urbanisme i al Nomenclàtor

Resum

Les lleis de règim local espanyola i catalana i el decret català de l’urbanisme obliguen els ajuntaments a prestar certs serveis als “nuclis de població”, concepte prou indefinit; la seva breu definició al decret d’urbanisme no és coincident amb l’articulada definició al Nomenclàtor. No hi ha tampoc coincidència en les denominacions dels serveis públics que cal prestar de manera obligatòria: per a les lleis de règim local es tracta de certs serveis “mínims”, mentre que al decret d’urbanisme hi ha certs serveis “urbanístics bàsics”. D’altra banda, el Nomenclàtor es deixa en mans del bon sentit dels ajuntaments, fet que provoca que la delimitació dels “nuclis de població” i dels “disseminats” segueixi criteris heterogenis. L’heterogeneïtat de conceptes i el desendreçament de les dades territorials i de la cartografia no ajuden en la tasca d’identificar els serveis públics prestats als nuclis de població, un aspecte vital per a la vibració dels nostres municipis.