La Percepció d'optimalitat en el Pla Cerdà. El model p-median en el disseny ortogonal L de l'Eixample de Barcelona

Autors/ores

  • Montserrat Pallarès Barberà

Resum

Moltes de les ciutats contemporànies van ser transformades des del seu passat medieval per projectes dibuixats per planificadors urbans visionaris. Ildefons Cerdà va ser un d'aquests urbanistes, i l'adveniment de la moderna estructura de la ciutat de Barcelona es basa en el seu pla de desenvolupament de la ciutat (1860). Aquest Pla plantejava unes tècniques urbanístiques molt avançades en l'estudi de les necessitats socials, fruit d'una intensa industrialització en una zona completament saturada. L'objectiu d'aquest article és posar de manifest la percepció d'optimalitat en l'estudi de la distribució de serveis públics en el Pla Cerdà, la relació de la població servida per aquests serveis i el model que fonamenta la seva distribució sobre tota la ciutat. El problema a resoldre és determinar l'extensió de la població servida per cada servei públic. Així mateix, en aquest article es plantegen metodologies de resolució del model òptim.

Descàrregues

Publicat

2006-09-12

Com citar

Pallarès Barberà, M. (2006). La Percepció d’optimalitat en el Pla Cerdà. El model p-median en el disseny ortogonal L de l’Eixample de Barcelona. Treballs De La Societat Catalana De Geografia, (60), 223–253. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/article/view/10577.001

Número

Secció

Notes i documentació